La mort és el principi de la immortalitat (2)

La mort és el principi de la immortalitat (2)

Segona part mirant de prop el cementiri jueu de Varsòvia.

Després d’haver vist alguns dels símbols presents a les tombes jueves, continuem intentant desxifrar d’altres igualment freqüents en aquests recintes funeraris.

Ovelles sense pastor

Generalment els ramats eren mixtes, d’ovelles i cabres. Les primeres seguien obedientment el pastor, però les segones anaven a la seva i calia estar-hi més al damunt.

Un ramat sense pastor és una metàfora de què la comunitat s’ha quedat sense el seu dirigent. També, com que en hebreu el nom Raquel vol dir ‘l’ovella de Déu’, sovint es col·loca aquest animal a les tombes de les dones que es diuen així.

A més, al relleu que pots veure a la imatge, hi ha una palmera al mig. Aquest arbre és també un els motius preferits a qualsevol manifestació artística jueva. En aquest cas pot indicar que la difunta era una noia jove o una nena.

Relleu d'una granja amb ovelles.

L’arbre de la mort

La representació d’un arbre trencat és el símbol de la mort. Si hi ha un ganivet, significa que el difunt va morir assassinat i si una de les branques està seca, vol dir que hi ha enterrat un infant. He llegit que aquestes especificacions estan detallades al llibre de Levític, però no he estat capaç de localitzar el passatge.

Cementiri jueu de Varsòvia. Relleu d'un arbre partit per la meitat.

La fertilitat del raïm

Les Escriptures són plenes de referències al raïm, generalment associat a la fertilitat de la terra. Quan Moisès va enviar espies per explorar la terra promesa, aquests van tornar “amb una sarment de raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra” (Nombres 13:23). Per altra banda, als Salms es compara el poble d’Israel amb una vinya (Salm 80:9-12).

Per tant, trobar raïm en un cementiri, pot al·ludir als temps bíblics del poble d’Israel o bé que el difunt va tenir una vida profitosa per a la seva comunitat.

Cementiri jueu de Varsòvia. Relleu d'una branca amb raïm.

Música per a l’eternitat

Un instrument musical pot estar-nos dient que el finat era un músic. Però, i si hi ha més instruments? Potser, penso jo, era un director d’orquestra o bé fabricava instruments. No he trobat més informació. No obstant això, cal tenir en compte que cap dels instruments representats en aquesta llosa forma part del repertori tradicional jueu. El progrés obliga.

Representació de diversos instruments musicals.

Embolica que fa fort

També hi ha casos en què les lloses funeràries són com un conte en imatges o, potser millor, com un jeroglífic, indesxifrable si no estàs avesat en la cultura jueva. L’exemple que trobem al cementiri jueu de Varsòvia mostra la gerra de Leví, la guardiola de la generositat, els llibres de l’erudit, la corona de la bondat o del cap de família i un parell d’arbres que potser fan esment del Paradís. Benvingut siguis si m’ho pots explicar.

Cementiri jueu de Varsòvia. Representació de diversos elements, com una gerra, arbres, una corona i un armariet amb llibres.

Mantell sagrat

Poc habitual resulta un panteó cobert amb un mantell mortuori de pedra. Es tracta del lloc on es troba enterrat el banquer Wilhem Landau i la seva esposa Ewa. A les Escriptures es detalla minuciosament com havien de vestir els israelites. Per exemple, era imprescindible dur serrells als vestits que els recordessin els preceptes divins, que no són pocs. A les cantonades hi havia uns complicats nusos plens de significat religiós.

De totes maneres, aquest mantó és un model de kílim rus. També anomenat drap de caritat, aquest delicat teixit d’origen persa s’utilitza per cobrir els difunts, tal com es fa sovint en altres cultures on es col·loca una bandera o un llençol. Una de similar i més recent (1993) és a la tomba del ballarí Rudolf Nuréiev, a França.

Cementiri jueu de Varsòvia. Panteó cobert amb un mantell fet de marbre.

Ciutat mítica

Menció a part mereix el monument funerari a Ber Sonneberg (1764-1822), fundador, entre altres construccions, d’aquest cementiri. El monument va ser dissenyat per David Frydlender, arquitecte responsable d’una sinagoga que va desaparèixer amb la guerra.

Els relleus presenten la ciutat de Varsòvia, on es pot veure també el cementiri que Sonneberg va patrocinar. Generalment, quan apareix una ciutat, es tracta de Jerusalem, on tot jueu desitja ser enterrat. Sovint les persones s’havien de conformar a tenir la ciutat santa dibuixada a la tomba. Però quan el 1492 els jueus van ser expulsats de la península Ibèrica, molts s’establiren a Varsòvia, que es convertí també en una ciutat mítica per a aquesta comunitat.

Cementiri jueu de Varsòvia. Relleu que representa la ciutat al segle XVIII.

Encara hi ha més

El cementiri jueu de Varsòvia té molt més per a veure i descobrir. Algunes curiositats les trobaràs a les guies turístiques, més interessades en l’holocaust que en la cultura funerària jueva. Però t’animo a passejar respectuosament pels camins descurats, on els arbres i els difunts semblen estar, per fi, en perfecta sintonia.

Cementiri jueu de Varsòvia. Diverses tombes entre els arbres.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Polònia