Amb uns altres ulls (1)

Ruta per Varsòvia per descobrir la part menys turística de la capital polonesa.

Després de visitar la capital de Polònia, m’he adonat que les guies parlen sempre dels mateixos indrets, d’una forma molt general i sempre repetint el que diu la pàgina oficial de turisme.

Així doncs, aquí tens una ruta alternativa per Varsòvia, on podràs veure llocs i detalls que sovint s’escapen a la massificació guiri. Et proposo començar per la Ciutat Vella. Imagino que ja hauràs llegit que, després de la Segona Guerra Mundial, les tropes alemanyes no deixaren pedra sobre pedra.

Advertiment: aquest article el vaig escriure el 2019. És possible —o, més aviat, probable—, que si fas aquesta ruta, et trobis amb indrets que han canviat o, fins i tot, desaparegut. De tota manera, n’estic segur que faràs altres descobertes tan més interessants que les descrites aquí.

Refer o inventar?

Amb l’ajuda del govern socialista, es va reconstruir el més fidelment possible, aquest històric entramat de cases, imagino que deixant-lo encara més maco i acolorit que abans del conflicte. Resulta molt interessant observar el mural al carrer Freta, que precisament commemora aquest fet.

Fou pintat el 2013 a la façana del que havia estat la casa d’un comerciant i conseller de la ciutat al segle XVIII. Representa a tres paletes que, sense cap mesura de seguretat, estan refent l’habitatge. Aprofita per observar també altres petits murals a diversos llocs de la paret.

Mural realista del 2013 a la paret d'un edifici, que mostra el procés de reconstrucció de l'habitatge on es troba.
Reconstrucció il·lustrada.

Defensa inútil

Passa per sota de la barbacana, que en el seu dia no va servir per a res, i fixa’t en un esgrafiat damunt d’una paret de color verd fosc. Probablement, recorda quan aquesta construcció defensiva s’utilitzà durant la invasió sueca del segle XVII. Vista la poca efectivitat, es desmantellà parcialment i s’amplià la porta. Fins que la Guerra Mundial no va respectar ni el que quedava.

Esgrafiat on es veu una fortalesa atacada per un canó.
Fer la guerra.

La porta de l’àngel

Seguint pel mateix carrer, entra al santuari de la Mare de Déu de Gràcia (Matki Bożej Łaskawej). L’església original, pertanyent als jesuïtes, era del segle XVII. El fet de construir-la just a tocar de la catedral i del castell no era casual, sinó que emfatitzava la importància d’aquesta congregació.

La peculiar porta de bronze, anomenada de l’àngel, fou executada el 2009 per Igor Mitoraj, per commemorar el 400 aniversari del temple —no d’aquest, que és de mitjan segle XX. Veuràs l’escena de l’Anunciació, amb una Maria que recorda la Venus de Milo així com un parell d’àngels amb les ales obertes. Mitoraj sovint s’inspira en les escultures clàssiques. Si vas a Cracòvia, podràs veure un descomunal cap a la plaça Major fet per ell. També té obra a Madrid i València.

Detall d'una escultura femenina que al pit té un forat per on treu el nas un petit cap. Realitzada el 2009 per Igor Mitoraj.
El cor de l’àngel.

Donar color a la llum

Entra a la catedral, que és just al costat, i para atenció als peculiars vitralls. Foren dissenyats per l’artista polonès Wacław Taranczewski. Les d’un costat representen escenes del Gènesi i l’Apocalipsi. En canvi, les de l’altra banda contenen figures de la història de Polònia. Per exemple, veuràs Władysław Sikorski, un militar polonès qui a més, va ser president del govern només començar la Segona Guerra Mundial i lluità per la independència de Polònia.

Vitralls a la catedral amb personatges de la història de Polònia. Dissenyats per l'artista polonès Taranczewski
Vitrall de famosos.

A voltes amb la campana

Ubicada el 1972 al solar que havia estat un cementiri medieval, hi ha una campana que, si o si, no hi ha turista que no faci el lluç al seu voltant per obtenir un desig.

Va ser fosa el segle XVIII pel mateix artista que modelà l’estàtua del rei Segimon que, a pocs metres i enfilat dalt una columna, saluda els vianants. La campana s’extravià per motius que desconec i no fou fins acabada la Primera Guerra Mundial que es va trobar, trencada, en un dipòsit de ferralla. Més tard, a causa del seu pes, els soldats alemanys no la van poder transportar i es quedà a la ciutat convertida en tot un símbol. Observa de prop els relleus, una filigrana de gran qualitat, tenint en compte que, un cop al campanar, ningú més ho havia de veure.

Ruta per Varsòvia. Detall de la sanefa decorativa al voltant d'una campana del segle XVIII.
Filigrana campanera.

Habitatges a preu fet

A continuació, travessa el Vístula (Wisła en polonès) pel pont Śląsko-Dąbrowski i entraràs al barri de Praga. Aquest districte es va salvar de la total destrucció perquè aquí estaven els soviètics, creuats de mans, mirant com els alemanys feien desaparèixer la ciutat vella. Parlant de soviètics, dona un cop d’ull a l’edifici de ciment que s’aixeca una mica més enllà de les cúpules de catedral ortodoxa de Santa Magdalena. És un dels molts exemples del que s’anomena realisme socialista imposat per Stalin: pràctic, funcional, econòmic i ràpid de construir. La decoració era un element totalment superflu.

Aquarel·la amb una vista dels blocs del barri de Praga.
Blocs al barri de Praga.

Pintar el carrer

Discrepant dels consells de la guia turística, no et dic de visitar la zona on Polanski va rodar ‘El Pianista‘, ja que ens ha decebut bastant. Així doncs, continua la ruta per Varsòvia i, tombant pel carrer Targowa entra al carrer Ząbkowska. Es tracta d’una artèria emblemàtica d’aquest barri que, malgrat un incendi al segle XIX que va consumir trenta habitatges, no patí destrosses importants durant cap de les posteriors guerres.

El primer que veuràs és un immens i acolorit mural, tot i que probablement, si hi vas ara, l’obra s’hagi deteriorat o bé hagi estat substituïda per una altra. Representa un animat ambient musical, amb elements que es belluguen amb el vent, com estels i banderes. Sembla que no va agradar al veïnat, però a diferència d’altres, de moment no l’han tapat.

Aquesta pintura fou executada per l’equip Aqualoopa el 2017, per cobrir una altra pintada un any abans i que va portar controvèrsia, ja que era publicitat encoberta. En realitat, aquest també presentava un descomunal logotip al costat, que va ser ràpidament tapat.

Si t’agrada l’Street Art, a Varsòvia, i més concretament en aquest districte, podràs trobar excel·lents mostres que han canviat la trista fesomia dels carrers. És una manera de desempallegar-se de la mala fama que fins fa poc tenien barris com aquest.

Ruta per Varsòvia. Mural de colors llampants, que ocupa la mitgera d'un edifici i representa un ambient musical.
Música, mestre!

La casa platejada

Uns metres més endavant, al número 9 —si encara hi és quan hi vagis— sorprèn un edifici del segle XIX totalment recobert amb paper d’alumini. Es tracta d’un projecte pioner a Polònia, realitzat el 2018 per l’artista Piotr Janowski i que, com pots imaginar, ha generat controvèrsia al barri, però també un gran interès. Segons l’autor, l’alumini que embolcalla el ruïnós habitatge abandonat fins fa poc, simbolitza els canvis i el desenvolupament que està experimentant aquest districte i el seu brillant futur. La curiositat de l’obra és que canvia d’aspecte segons la llum i el cel.

Ruta per Varsòvia. Antic edifici totalment recobert amb pintura platejada.
Lluentor d’alumini.

Fe i supervivència

Una de les peculiaritats d’aquesta ciutat són els passatges, que desemboquen en patis interiors, més o menys tronats. Alguns estan completament abandonats, altres han acabat com a aparcaments del veïnat o bé per a desar els cubells comunitaris de la brossa. Però n’hi ha que han conservat unes petites capelletes, que de vegades només són uns esgavellats altars. En aquesta ruta per Varsòvia, entra —si el trobes obert— al que hi ha just davant de la casa platejada.

La majoria daten el 1943, quan va tenir lloc l’aixecament del gueto de Varsòvia, durant un inusual acte de coratge en què els jueus reclosos es rebel·laren contra l’ocupació alemanya. La insubordinació va passar factura, de manera que l’exèrcit decretà el toc de queda i s’aboliren de cop les festes religioses.

És en aquell moment quan, una població altament catòlica i practicant, va construir aquests petits santuaris on el veïnat es podia trobar i resar durant tot el temps que durà l’ocupació. Sigues lliure d’entrar als patis i descobriràs petites joies de la devoció popular, que només es conserven en aquest barri, ja que no va ser destruït.

Ruta per Varsòvia. Petita capelleta pintada de color blau, en una paret deslluïda.
El color de la fe.

Per acabar aquesta ruta per Varsòvia, pots acostar-te al Centre Koneser, una destil·leria de vodka del segle XIX, actualment reconvertida en un indret comercial d’art i marxa. Aquí trobaràs restaurants de disseny on descansar i menjar alguna cosa abans de tornar. Com que surt a totes les guies, m’estalvio més comentaris.

No et perdis el següent article on et proposo continuar descobrint indrets poc turístics d’aquesta poc valorada ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)