Amb uns altres ulls (2)

Amb uns altres ulls (2)

Segon itinerari per descobrir la part menys turística de Varsòvia.

Hem vist algunes curiositats del centre de la capital polonesa. Ara anem a veure altres una mica més allunyades del barri antic. En aquesta ocasió et recomano que utilitzis transport públic si no vols acabar rebentat de caminar. Començarem pel punt més llunyà i així ja no cal pensar-hi més.

Una casa amb vistes.

Situat a poc més de deu quilòmetres del centre, el palau de Wilanów és una visita que paga la pena. Construït al segle XVII per a ser la residència del rei Jan III, diverses ampliacions el van convertir en l’escenogràfic edifici barroc que ara podem contemplar.

La visita no es fa pesada, ja que es tracta d’un palau relativament petit. Són interessants les decoracions originals de les estances, que es van salvar de les barbaritats dels diversos conflictes bèl·lics pels quals ha passat aquest país.

Però potser encara captiva més les 89 hectàrees de jardí que envolta la construcció. En realitat es tracta de diversos jardins, cadascun amb un estil ben diferent, segons l’època en què es va crear.

No passis per alt les escultures que, tot i ser reproduccions, tenen la seva gràcia, com la dels nens jugant o barallant-se. Les originals, molt malmeses, les veuràs amuntegades dins un hivernacle de vidre.

Observa detingudament el descomunal rellotge de sol que, com un gran mantell s’estén a la paret posterior. Uns angelets sostenen la roba on Saturn mostra el curs del sol, els equinoccis i solsticis, les hores, els signes zodiacals, les estrelles i déu sap quantes coses més. Però el palau conté moltes més referències astronòmiques, que cal descobrir amb una guia a la mà.

Quina hora és?

Descans al parc.

Només sortir del palau hi ha un parc on destaca un mausoleu. Al segle XVIII l’Aleksandra va heretar el palau que acabem de visitar. Juntament amb el seu marit i col·leccionista Stanisław Kostka Potocki, van habilitar una part de l’edifici com a museu, que encara es pot visitar. El fill del matrimoni va fer erigir aquest mausoleu en estil neogòtic, que recorda el que s’havia fet -i crec que va ser destruït- per al rei Casimir el Gran.

Els relleus personifiquen les virtuts i interessos dels difunts -com la pintura i l’escultura- i els escuts familiars.

Art funerari.

Viure envoltat d’aigua.

Tornem a la capital i de camí, ens aturem a l’immens parc Łazienki, el més gran de la ciutat. Només entrar, ens sorprèn una descomunal escultura -una reproducció- dedicada a Chopin, que a mi, personalment no m’ha agradat ni un gram.

El parc, fundat el segle XVII, va rebre el nom de Łazienki -banys- pel pavelló que hi ha en una illa artificial al mig d’un llac on passejaven les barques. Un segle més tard, el rei Estanislau II va transformar l’edifici en un palau, afegint alguns pavellons i s’hi quedà a viure.

Després de la darrera guerra només van quedar els fonaments, suficient per a reconstruir-lo i deixar-lo ben bufó. El palau no és que sigui extraordinari, però el lloc li dóna un encant innegable.

Èxtasi al jardí.

Socialistes, però amb classe.

Ens n’anem xino-xano a trobar el carrer Marszałkowska -que vol dir mariscal-. Aquest barri rep el nom de MDM (inicials de Complex Residencial Marszalkowska) i va ser pensat per a persones de nivell, tot i trobar-nos sota el domini socialista després de la Segona Guerra Mundial.

La plaça Konsztitucji era on finalitzaven les grans desfilades patriòtiques. Per aquest motiu observareu grans escultures i relleus dins l’estil anomenat realisme socialista, orientat a enaltir i glorificar la lluita del proletariat pel progrés socialista.

Hi ha representats pagesos i treballadors musculats amb les eines que els caracteritzen, mares felices amb els seus fills i també soldats lluitadors. Observa també els monumentals fanals. Sobre aquest districte i el realisme socialista he parlat més extensament en aquest article.

El carrer Marszałkowska acaba -o comença- a la famosa torre coneguda com a Palau de la Cultura, però com imagino que la teva guia en parla amb escreix, millor seguim per l’avinguda Jerozolimskie per veure edificis i relleus socialistes que la majoria de turistes es perden.

Musculació laboral.

Heroi musical.

Trencant per carrers i carrerons, passarem per la facultat de música Fryderyk Chopin, fill predilecte de la ciutat. A pocs metres, des d’un pont damunt l’avinguda Tamka, contemplem un immens mural dedicat a aquest músic. Amb el títol “Chopin – Forever Young“, aquesta obra realitzada el 2019 ocupa el lateral d’un habitatge de quatre pisos.

Un retrat en blanc i negre s’esquinça i deixa veure un rejovenit Chopin que sembla voler sortir fóra del marc. L’autora és l’artista amb el sobrenom “Barrakuz” i les seves creacions sovint contemplen el collage. Aquesta és una obra efímera i aviat serà coberta per una altra. Una llàstima.

Nascut el 1810 a seixanta quilòmetres de Varsòvia, Chopin va emigrar a França on afrancesaria el seu nom. La seva obra s’emmarca dins el romanticisme i es va servir quasi exclusivament del piano per a compondre.

Va morir a Paris a 39 anys, probablement víctima de la tuberculosi. Tot i que el cos és enterrat a la capital francesa, seguint el seu desig, el seu cor és a l’església de la Santa Creu a Varsòvia. Romàntic fins a morir.

Retrat musical.

Saber apocalíptic.

A prop d’aquí ens acostem per a visitar la Biblioteca Universitària. L’antiga biblioteca havia estat destruïda després de la guerra i molts documents van desaparèixer o van ser dispersats. Després d’anys d’amuntegar-los a soterranis i replans d’escala, es van reunir els fons necessaris per a la creació d’un nou edifici.

Els visionaris arquitectes Marek Budzyński i Zbigniew Badowski van projectar una estructura que sembla sortida d’una pel·lícula postapocalíptica.

L’edifici, inaugurat el 1999, és ple de simbolisme que recomano consultar en els fullets disponibles a l’entrada. L’interior on estan els llibres no es pot visitar. En canvi, és impagable la visita -lliure i gratuïta- als jardins que hi ha al sostre de l’edifici.

L’apocalipsi bibliotecari.

Tradició i modernitat.

Anem a l’altre costat de la ciutat i de camí passem per l’avinguda Solidarności (Solidaritat), nom d’una federació sindical d’arrels cristianes, que durant l’ocupació comunista es va mostrar especialment combativa entre la classe obrera.

A la cantonada amb el carrer Żelazna (Ferro), destaca un gran mural de colors blaus i ocres. Ens trobem al districte de Wola, nom d’una antiga població ubicada aquí. En aquest barri, incorporat a la ciutat el 1916, van tenir lloc les eleccions dels reis i també les més sonades i acarnissades lluites per la defensa de Varsòvia.

Igor Chołda (del grup Aqualoopa) va dissenyar aquesta obra amb elements representatius de la ciutat i, en especial, d’aquest districte. Així doncs destaca la llegendària sirena que lluita per la defensa de Varsòvia, però també mostra elements desapareguts, com el circ, el parc d’atraccions o els tramvies.

A la part superior dreta hi ha el “Kotwica” (àncora), símbol de l’exèrcit i de l’Estat Secret Polonès. El logotip va ser creat el 1942 i aviat va esdevenir l’emblema de la lluita polonesa per recuperar la independència. El trobaràs representat a mil llocs.

Tradició moderna a la paret.

Descans etern.

A continuació entrem al cementiri jueu. El recinte no és com els que normalment has vist. Un bosc dens i mig salvatge, acull unes dues-centes mil tombes. No pateixis, no cal veure-les totes! Et recomano que, un cop hagis fet el “donatiu” de l’entrada, t’endinsis pels caminets que, vorejant les tombes, et portaran a una altra dimensió.

Oblida el trist passat de la guerra i observa els relleus de les lloses, anomenades Matzeva. Cada un ens parla d’una o diverses qualitats del difunt: si era un mestre o un músic, a quina tribu pertanyia (un tema molt important per a la cultura hebrea), si era home o dona, adult o infant, … De tot això he parlat en aquest article.

Els enterraments s’amunteguen per aprofitar l’espai, ja que aquesta religió prohibeix les exhumacions. Només se salven els panteons, alguns d’aspecte més que notable.

Creat a finals del segle XVIII, aquest cementiri va generar controvèrsies entre els jueus ortodoxes i els progressistes. La solució va passar per dividir l’espai en dues parts i cadascuna amb zones separades per a homes i per a dones.

Aixopluc etern.

Més repòs celestial.

Cas que et quedin ganes de veure com els difunts catòlics esperen el més enllà, et pots acostar al Cementiri Vell de Powązki, a uns 15 minuts a peu vora la transitada avinguda Okopowa. En aquest cas, a causa de les enormes dimensions del recinte, tampoc és necessari veure’l tot.

Entra per la porta monumental de Santa Honorata i passeja entre les tombes ben arrenglerades, moltes de les quals corresponen a personatges famosos -especialment per als polonesos-. Et sonaran els familiars de Chopin i algun president de Polònia.

Va ser creat a finals del segle XVIII, ja que els cementiris medievals no podien donar cabuda al notable increment de la població. Si has visitat altres cementiris europeus, aquest potser et semblarà poc interessant, excepte per la curiosa galeria porxada amb lloses funeràries i la romàntica estampa de les tombes sota l’ombra dels majestuosos arbres.

Ja és l’hora.

En un proper article visitarem detalls poc turístics de Cracòvia. T’hi espero!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia: