L'edifici invisible

L’edifici invisible

L’interessant i desconegut edifici del carrer Trelawny, a la Barceloneta.

Quan el 17 d’octubre de 1986 Samaranch va dir allò de “À la ville de … Barcelona“, va ser una explosió d’alegria per a uns i un bon maldecap per a altres. En aquell moment s’engegà la maquinària que esborraria del mapa tota una barriada i faria desaparèixer un bon grapat de patrimoni, especialment industrial.

Actualment només podem veure algun element o edifici que sembla fóra de context entre un mar de blocs i ciment. Una xemeneia aquí, un dipòsit d’aigua allà i poc més. Un d’aquests blocs es troba al breu carrer Trelawny. Resulta sorprenent que ningú en parla i no apareix a cap fotografia.

Edifici del carrer Trelawny. Mural geomètric de tessel·les que decora la paret mitgera.
Mosaic de l’edifici Trelawny.

Fent memòria

Fins als anys seixanta del segle XX, a la platja del Somorrostro vivien unes quinze mil persones d’ètnia gitana, amuntegades en barraques. Arran d’una exhibició militar del govern, el 1966 es va decidir de la nit al dia ‘netejar’ l’indret per no veure aquest decrèpit panorama.

La major part dels que hi vivien, van ser reallotjats als inacabats blocs del barri de Sant Roc a Badalona i a barracons provisionals. A les fotografies del moment, segueix sense aparèixer el nostre bloc.

Pareguts raonables

Arquitectònicament, l’edifici del carrer Trelawny té el seu interès. Com un immens eixam, a la façana principal els volums entren i surten formant petites tribunes i balcons romboidals. En alguns casos els inquilins els han unificat per posar-hi persianes i aprofitar aquests espais que, siguem sincers, són macos però poc pràctics. Sortosament, a primer cop d’ull aquesta intervenció passa desapercebuda.

Tot l’edifici descansa damunt una estructura elevada oberta que permet el pas per sota. Actualment, una reixa limita l’accés només al veïnat.

La façana lateral està totalment recoberta per un mosaic de tessel·les blanques i blaves amb un dibuix geomètric que es repeteix.

El mosaic recorda sospitosament els que Armand Olivé-Milian va realitzar als edificis de la urbanització Castillejos de Vilassar de Mar. Aquest conjunt va ser projectat el 1965, primerament per l’arquitecte Llorenç García-Barbón Fernández de Henestrosa i el va continuar Carlos Marqués Maristany. Per tant, m’atreveixo a apuntar que també va fer el del carrer Trelawny.

Mosaic d'Armand Olivé-Milian a l'urbanització Castillejos de Vilassar de Mar.
Mosaic a l’urbanització Castillejos de Vilassar de Mar.

L’arquitecte

Gràcies a un lector he pogut saber que l’edifici del carrer Trelawny va ser projectat el 1969 per Enric Giralt i Ortet. Poca informació hi ha sobre aquest arquitecte.

Era fill del barceloní Ricard Giralt Casadesús, qui va ser arquitecte municipal de Figueres i Girona i va projectar nombrosos edificis escolars d’estètica modernista.

Em consta Enric Giralt va realitzar el projecte de l’avinguda de Castelldefels (1954), així com diversos edificis d’habitatges a Barcelona. Com a arquitecte municipal de Barcelona, va realitzar el passeig marítim de la Barceloneta així com el monument a Carmen Amaya (1959) amb un relleu escultòric de Rafael Solanich. Juntament amb García-Barbón Fernández projectà l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona (1958) i el polígon de Montbau (1959).

La relació amb García-Barbón potser ajuda a aclarir també l’autoria del mosaic, ja que els arquitectes acostumaven a treballar amb un mateix equip de professionals.

Finalment, t’has fixat que aquest bloc recorda molt el que Oriol Bohigas, juntament amb altres arquitectes, va projectar el 1960 a l’avinguda Meridiana 318? El 1975, és a dir, quinze anys després, Francesc Mitjans realitzaria el monstre que s’aixeca a la travessera de les Corts. Qui va copiar a qui?

Comparativa entre els blocs d'Oriol Bohigas i Francesc Mitjans.
Avda. Meridiana, 316 i Trav. de les Corts, 260.

El mosaïcista

Nascut a Barcelona el 1943, Armand Olivé-Milián va estudiar comerç i més tard dibuix artístic i publicitat a la Llotja. A continuació va passar a l’escola Massana on va ser alumne de Pau Macià. Més tard seria professor d’aquesta mateixa escola.

Seus són els nombrosos mosaics de diversos estils que decoren moltes façanes i vestíbuls arreu de Catalunya. En aquest cas es tracta d’una obra de joventut, ja que va ser realitzada quan estava treballant com a dibuixant per Acma.

Sota el nom de Cristalería Barcelonesa, S.A, l’empresa Acma va comercialitzar entre altres el Plavit, un mosaic vitri de petites tessel·les quadrades, material amb que també està fet el mosaic del carrer Trelawny.

Edifici del carrer Trelawny. Detall del mural geomètric de tessel·les que decora la paret mitgera.
Mosaic de l’edifici Trelawny.

Una mica d’història

El nom del carrer ret homenatge a Henry Trelawny, oficial de l’exèrcit britànic al segle XVII. Va lluitar el 1705 en la defensa naval de Barcelona durant la Guerra de Successió espanyola. Si ho he entès bé, sembla que Trelawny s’oposà a la intervenció anglesa en aquest conflicte tot i que finalment hi prengué part.

Aquesta confrontació bèl·lica em resulta confosa i ben embolicada. El cas és que l’exèrcit britànic va bombardejar Barcelona des del mar, però l’acció no estava ben preparada i ningú els va ajudar des de terra. Així que van tocar el dos i aquí us quedeu.

Quan tornava cap a casa, el seu vaixell va naufragar al sud del Regne Unit. Altres versions diuen que va morir durant la batalla. Com a record de la tragèdia, un indret d’allà es batejà com a Barcelona Cross i actualment, fins i tot l’estadi es diu Camp Nou.

Per acabar, en l’antiga cartografia de Barcelona, aquest carrer apareix amb el nom de passatge de Sicília. Va ser l’escriptor Josep Manyé qui va proposar el nom de Trelawny, que va ser acceptat amb motiu de la remodelació de la Vila Olímpica.

Façana de l'edifici del carrer Trelawny amb els volums geomètrics que entren i surten, formant els balcons.
Façana de l’edifici Trelawny.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Trelawny, 2-4. Barcelona

Saber més

Què veure a prop