L'edifici invisible

L’edifici invisible

Quan el 17 d’octubre de 1986 Samaranch va dir allò de “À la ville de … Barcelona“, va ser una explosió d’alegria per a uns i un bon maldecap per a altres. En aquell moment s’engegà la maquinària que esborraria del mapa tota una barriada i faria desaparèixer un bon grapat de patrimoni, especialment industrial.

Actualment només podem veure algun element o edifici que sembla fóra de context entre un mar de blocs i ciment. Una xemeneia aquí, un dipòsit d’aigua allà i poc més. Un d’aquests blocs es troba al breu carrer Trelawny.

D’aquest interessant edifici només em consta la data de quan -suposadament- es va edificar: 1936. I dic suposadament, perquè no només no apareix a cap llistat d’arquitectura i tampoc a cap plànol, sinó que sembla haver evitat sortir a cap fotografia fins als anys setanta. Un misteri. És com si ell mateix s’hagués volgut amagar de la vista de tothom.

Fent memòria.

Fins als anys seixanta del segle XX, a la platja del Somorrostro vivien unes quinze mil persones d’ètnia gitana, amuntegades en barraques. Arran d’una exhibició militar del govern, el 1966 es va decidir de la nit al dia ‘netejar’ l’indret per no veure aquest decrèpit panorama.

La major part dels que hi vivien, van ser reallotjats als inacabats blocs del barri de Sant Roc a Badalona i a barracons provisionals. A les fotografies del moment, segueix sense aparèixer el nostre bloc anònim.

Pareguts raonables.

Arquitectònicament, l’edifici té el seu interès. Com un immens eixam, a la façana principal els volums entren i surten formant petites tribunes i balcons romboidals. En alguns casos els inquilins els han unificat per posar-hi persianes i aprofitar aquests espais que, siguem sincers, són macos però poc pràctics. Sortosament, a primer cop d’ull aquesta intervenció passa desapercebuda.

Tot l’edifici descansa damunt una estructura elevada oberta que permet el pas per sota. Actualment, una reixa limita l’accés només al veïnat.

La façana lateral està totalment recoberta per un mosaic de tessel·les blanques i blaves amb un dibuix geomètric que es repeteix.

Aquest mosaic recorda sospitosament al dels edificis de la urbanització Castillejos a Vilassar de Mar. Aquest conjunt va ser projectat el 1965 per l’arquitecte Carlos Marqués Maristany, que deu anys abans es va encarregar d’alguns edificis a Barcelona amb motiu del Congrés Eucarístic, mentre era director de l’oficina d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.

Vilassar de Mar
Urbanització Castillejos. Vilassar de Mar.

Fent supòsits.

T’has fixat que aquest bloc recorda molt el que Oriol Bohigas, juntament amb altres arquitectes, va projectar a l’avinguda Meridiana 318? Curiosament també es va construir als anys seixanta. Qui va copiar a qui?

Pel poc que jo sé, els arquitectes dels anys trenta, com Josep Lluís Sert, van crear edificis funcionals, dins el que es coneix com a racionalisme arquitectònic. En aquell temps, la majoria d’edificis presentaven façanes sense cap decoració.

Amb l’aturada creativa del nou règim, el tema va evolucionar ben poc, ja que l’especulació no donava peu per a gaire més.

I jo em pregunto: i si resulta que el bloc del carrer Trelawny data també dels anys seixanta? I si el projecte es deu al mateix arquitecte i el mosaic és del mateix ceramista?

Però, per manca d’informació em trobo en un altre atzucac.

Una mica d’història.

El nom del carrer ret homenatge a Henry Trelawny, oficial de l’exèrcit britànic al segle XVII. Va lluitar el 1705 en la defensa naval de Barcelona durant la Guerra de Successió espanyola. Si ho he entès bé, sembla que Trelawny s’oposà a la intervenció anglesa en aquest conflicte tot i que finalment hi prengué part.

Aquesta confrontació bèl·lica em resulta confosa i ben embolicada. El cas és que l’exèrcit britànic va bombardejar Barcelona des del mar, però l’acció no estava ben preparada i ningú els va ajudar des de terra. Així que van tocar el dos i aquí us quedeu.

Quan tornava cap a casa, el seu vaixell va naufragar al sud del Regne Unit. Altres versions diuen que va morir durant la batalla. Com a record de la tragèdia, un indret d’allà es batejà com a Barcelona Cross i actualment, fins i tot l’estadi es diu Camp Nou.

En l’antiga cartografia de Barcelona, aquest carrer apareix amb el nom de passatge de Sicília. Va ser l’escriptor Josep Manyé qui va proposar el nom de Trelawny, que va ser acceptat amb motiu de la remodelació de la Vila Olímpica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Trelawny, 2-4. Barcelona

Saber més:

Què veure a prop: