Aquarel·la amb una vista del carrer de les Freixures de Barcelona.

Per Santa Caterina, si tens blat pots fer farina

A Barcelona hi ha carrers amb noms ben estranys. Per exemple, el carrer Freixures.

Les freixures són les entranyes i els menuts dels animals que es mengen, com els pulmons. Actualment, com que som unes bledes, moltes d’aquestes parts ja no es poden vendre perquè porten massa toxines. Però fa un parell de segles, els carnissers especejaven tots juntets la carn en aquest carrer.

I per què precisament aquí? Doncs perquè, encara que sembli mentida, hi havia abundància d’aigua per a la neteja de la carn. És més, hi havia a la vora una font i un conjunt de safaretjos que l’especulació del segle XIX va fer desaparèixer.

Com també va desaparèixer el monestir dominic de Santa Caterina i al seu lloc es bastí un mercat. Aquest monestir havia donat nom a un dels primers barris construïts fóra de les muralles.

Probablement per aquest motiu trobem un relleu amb els símbols d’aquesta santa, més propera de la ficció que de la realitat.

Aquarel·la amb una vista del carrer de les Freixures de Barcelona.
El carrer de les Freixures.

Copiar la realitat

Diuen les nombroses i variades llegendes, que Caterina era la filla d’un governador romà destinat a Alexandria al segle IV.

La noia, que sembla que no li calia una iaia, va dir a son pare que només es casaria amb algú que fos més bell que ella i més savi i ric. Ja et pots imaginar que parlava de Crist.

Fins i tot va intentar convèncer l’emperador Maximí -o Maximilià- que deixés tranquils els cristians. L’emperador, que per l’època era prou dialogant, va fer que parlés amb els savis de la cort, però la dialèctica de la noia els va convèncer i es convertiren, juntament amb la dona de l’emperador.

Carrer Freixures de Barcelona. Detall d'un escut amb els símbols del martiri de Santa Caterina.

Després de la mort, ve la llegenda

Aquest cop s’acabà la paciència de l’home, la feu empresonar. Però fins i tot allà seguia convertint els presoners. Maximí va dir que fins aquí i la condemnà a mort a la roda i als savis també se’ls va pelar.

Assegura la llegenda que la roda es trencà i la feina es va acabar quan li tallaren el coll a la noia. Diuen que uns àngels dugueren el seu cos al mont Sinaí, on més tard es construí un monestir que porta el seu nom i els cavallers de les croades ens va portar aquí la seva llegenda.

A causa dels seus suposats coneixements, es pensa que la figura de Caterina es va inventar per tal de contraposar-la a Hipàtia, la filòsofa pagana d’Alexandria.

I aquí, al carrer Freixures del barri de Santa Caterina, trobem els senyals del martiri d’aquest llegendari personatge. Estrany, ja que Caterina és patrona d’un munt de gremis, però dels carnissers ni mu. De vegades, com a la taula del segle XVI conservada al Museu de l’Hospitalet de Llobregat, també s’inclou el cap de l’emperador Maximí.

Taula del segle XVI representant santa Caterina d'Alexandria.
Museu de l’Hospitalet de Llobregat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de les Freixures, 6. Barcelona

Saber més

Què veure a prop