Per Santa Caterina, si tens blat pots fer farina
A Barcelona hi ha carrers amb noms ben estranys. Per exemple, el carrer Freixures.
Les freixures són les entranyes i els menuts dels animals que es mengen, com els pulmons. Actualment, com que som unes bledes, moltes d’aquestes parts ja no es poden vendre perquè porten massa toxines. Però fa un parell de segles, els carnissers especejaven tots juntets la carn en aquest carrer.
I per què precisament aquí? Doncs perquè, encara que sembli mentida, hi havia abundància d’aigua per la neteja de la carn. És més, hi havia a la vora una font i un conjunt de safaretjos que l’especulació del segle XIX va fer desaparèixer.
Com també va desaparèixer el monestir dominic de Santa Caterina i al seu lloc es bastí un mercat. Aquest monestir havia donat nom a un dels primers barris construïts fóra de les muralles. Probablement per aquest motiu trobem un relleu amb els símbols d’aquesta santa, més propera de la ficció que de la realitat.
Copiar la realitat
Diuen les nombroses i variades llegendes, que Caterina era la filla d’un governador romà destinat a Alexandria al segle IV. La noia, a qui sembla que no li calia una iaia, va dir a son pare que només es casaria amb algú que fos més bell que ella i més savi i ric. Ja et pots imaginar que parlava de Crist.
Fins i tot va intentar convèncer l’emperador Maximí -o Maximilià- que deixés tranquils els cristians. L’emperador, que per l’època era prou dialogant, va deixar que parlés amb els savis de la cort, però la dialèctica de la noia els va convèncer i es convertiren, juntament amb l’esposa de l’emperador.
Després de la mort, ve la llegenda
Aquest cop s’acabà la paciència de l’home, qui la feu empresonar. Però fins i tot allà seguia convertint els presoners. Maximí va dir que fins aquí i a ella la condemnà a mort a la roda i als savis també se’ls va pelar.
Assegura la llegenda que la roda es trencà i la feina es va acabar quan li tallaren el coll a la noia. Diuen també que uns àngels dugueren el seu cos al mont Sinaí, on més tard es construí un monestir que porta el seu nom. Seguidament, els cavallers de les croades ens van portar fins aquí la seva llegenda.
Un suplici sofisticat
La invenció de la roda com a instrument de tortura sembla que ve de molt lluny. De fet, s’utilitzà fins a mitjan segle XIX, fet que demostra la seva popularitat. Hi havia diverses variants, tot i que en essència es tractava de dislocar els lligaments i trencar els ossos de la persona condemnada per poder-la lligar ‘còmodament’ al voltant de la roda.
S’intentava no provocar cap hemorràgia interna, de manera que així el suplici s’allargava més. Com que les costelles també quedaven fracturades, la respiració es feia molt dificultosa, esdevenint una llarga i penosa agonia.
Pareguts raonables
A causa dels seus suposats coneixements, es pensa que la figura de Caterina es va inventar per tal de contraposar-la a Hipàtia, la filòsofa pagana d’Alexandria.
I aquí, al carrer de les Freixures del barri de Santa Caterina, trobem els senyals del martiri d’aquest llegendari personatge. Estrany, ja que Caterina és patrona d’un munt de gremis, però dels carnissers ni mu. De vegades, com a la taula del segle XVI conservada al Museu de l’Hospitalet de Llobregat, també s’inclou el cap de l’emperador Maximí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de les Freixures, 6. Barcelona
Saber més
- Els safareigs de Santa Caterina: enarchenhologos.blogspot.com
- Història del barri de Santa Caterina: ajuntament.barcelona.cat
- Caterina d’Alexandria: wikiwand.com