El santuari del Vilar de Blanes (la Selva). Primera part.
T’has preguntat mai quina és la diferència entre església, catedral, basílica, santuari, ermita, capella o parròquia? Per no fer-me pesat i com que anem a parlar del santuari del Vilar de Blanes, ara només et diré què vol dir això. Perquè un edifici religiós sigui considerat santuari són necessaris alguns requisits, no et pensessis que això és arribar i seure.
En primer lloc, l’indret ha de ser freqüentat per una feligresia nombrosa -no serveix una iaia a estones-. Per tant, vol dir que és un paratge popular de peregrinació. Amb aquestes premisses, a més, el bisbe ha d’aprovar amb un decret que la dita església o capella es constitueixi com a santuari.
Ara anem al motiu pel qual el Vilar es convertí en destí de pelegrinatge. Per si t’ho estàs preguntant, el títol d’aquest article està extret d’un poema dedicat a la Verge del Vilar. Fou escrit el 1944 per Teresa Peris, de qui no tinc més informació.
La troballa
Per començar, una cosa és la devoció popular i una altra la història, que sempre xafa la guitarra amb dates concretes. Explica la llegenda que una serventa de la família Vilà estava pasturant el ramat. El relat puntualitza com cap altre que eren les vuit del matí del dia cinc d’agost de 1012. Per si tens més curiositat, era un dimecres. A més, aquell va ser un any de traspàs -o bixest-, és a dir que tenia tres-cents seixanta-sis dies. Això darrer no serveix de res, però per informació que no quedi.
Com solia passar fins al segle VIII, a causa de la invasió sarraïna nombroses imatges van ser amagades i el seu record s’evaporà. Quan els francs van reconquerir aquestes terres, aparegueren miraculosament moltes d’aquestes talles. Generalment ocultes en un paratge natural, eren trobades per una persona jove que treballava al camp o bé un animal de granja -una vaca o un ase-. També hi ha les versions amb llums celestials, arbres florits i altres prodigis.
Tanmateix, es creu que la imatge de Nostra Senyora del Vilar podria haver estat la que antigament presidia l’església parroquial. El problema és que la data de la troballa i la de la talla no coincideixen ni de bon tros. De fet, la imatge sembla que podria haver estat feta al segle XIII, és a dir, dos-cents anys després de ser trobada. Però la devoció popular és tan gran que aquest detall no suposa cap inconvenient.
Lloc de culte
El cas és que al -suposat- indret on va ser descoberta, s’edificà una capella de la qual no queda ni el record. Al segle XVII s’aixecava una altra costejada per la població, fet més habitual del que pots imaginar. Un segle més tard es feia el nou cambril i un retaule, cremat durant la Guerra Civil. La imatge se salvà en ser amagada i substituïda per una altra.
En quin moment es convertí en santuari? Doncs mira, d’aquest detall sembla que ningú en parla. Però per tal que t’adonis de la gran veneració que gaudeix, només dir que des del segle XVII, la Verge ha estat baixada en processó al poble més de vint vegades. Les raons han estat d’allò més diverses, com epidèmies, sequeres, terratrèmols, guerres o bé per tal de ser coronada.
Prometença popular
Probablement, la sortida més recordada és la que tingué lloc el 1794. Tement l’entrada de les tropes franceses, es traslladà la imatge fins a l’església de Santa Maria. La població feu el que es coneix com el “Vot de Vila“, pel qual prometien a la Mare de Déu visitar el seu santuari un cop l’any si els deslliurava de la invasió. Dedueixo amb això que la Nostra Senyora tenia poques visites allà dalt de la muntanya.
Dit i fet, la Verge complí amb la missió encomanada. La població fou una mica més gansonera i va trigar un any a fer realitat la prometença, concretament el vint-i-quatre d’octubre de 1795. Antigament, en aquella data se celebrava la festivitat de Sant Rafel, no com ara que al pobre arcàngel li han col·lectivitzat la festa i li toca formar trio amb Gabriel i Miquel el vint-i-nou de setembre.
És així com cada any, pels volts de l’antiga diada de Sant Rafel, té lloc el romiatge del “Vot de Vila” fins al santuari del Vilar de Blanes.
Una nova etapa
Ja et pots imaginar que amb la Guerra Civil, l’indret va patir de debò. Un cop passada la contesa, es restituí la talla al seu lloc i es restaurà el santuari. Les obres van ser dirigides els anys quaranta del segle XX per Isidre Puig i Boada. Probablement, et sonarà poc o res aquest arquitecte noucentista nascut a Barcelona el 1891.
Tot i haver estat deixeble de Gaudí, el llegat arquitectònic d’Isidre Puig és més aviat escarransit. Per exemple, va restaurar diverses esglésies, com la de Pineda de Mar, Begur o Caldes de Montbui. Així mateix, és autor de la interessant Casa Saladrigas, una residència d’estiueig a Blanes.
Bàsicament, el seu nom ha passat a la història pels estudis arquitectònics de diverses esglésies i castells, com el de Palafolls. I molt especialment per l’aferrissada defensa i l’estudi que va fer del temple de la Sagrada Família, del qual va ser codirector. A més, després de la crema dels arxius durant la Guerra Civil, va tornar a dibuixar alguns plànols de la basílica que s’havien perdut i projectà la façana de la Passió.
Bona part de la població s’involucrà en les tasques de reconstrucció del santuari. Hi havia qui col·laborava retirant la runa, traginant material, pintant, arranjant els espais, fent donació de records o, no menys important, fent contribucions monetàries. Setanta anys més tard, el 2021, després de llargs treballs, un veí de Blanes enllestia la restauració feta de manera voluntària que ha deixat com nou el santuari del Vilar de Blanes.
Tres protagonistes
Una placa al porxo nomena tres persones especialment rellevants pel santuari. En primer lloc, tenim Sebastià Llorens i Telarroja. Nascut a Blanes el 1909 dins una família camperola, fou un dels primers morts d’aquest municipi durant la Guerra Civil, juntament amb el religiós Jaume Puig i Mirosa. En començar la contesa amagà la imatge de la Mare de Déu del Vilar, preservant-la de la destrucció.
A continuació tenim Francesc Puig i Llensa, impulsor de la restauració del santuari. Fou un escriptor i combatiu periodista, fundador del setmanari “Recvll” i molt vinculat a diversos moviments religiosos com Acció Catòlica, de la qual n’era dirigent.
Finalment tenim Pasqual Boada i Nogués. Dedueixo que va ser qui donà diners per a la restauració. Fou Industrial, mecenes cultural i col·laborador del Centre Catòlic de Blanes i de la Revista Musical Catalana, entre altres.
Al voltant de la placa hi ha una inscripció, convenientment en llatí perquè només Déu la pugui llegir, on ve a dir: “Senyor, he estimat la bellesa de la teva casa i el lloc on resideix la teva glòria“. Es tracta del vers 8 del salm 25 de la bíblia Vulgata, on David exposa la seva innocència davant Déu, tot desitjant tornar a veure el temple de Jerusalem. Una part d’aquest salm és el que normalment el capellà col·loca davant seu a l’altar per llegir-lo durant l’ofici, juntament amb dues tauletes o sacres més.
La façana i el porxo
El 1950 Jaume Busquets dibuixava l’esgrafiat de la façana, ornamentat amb àngels, garlandes, flors, ocells, fruites i peixos i també el de l’interior del porxo amb una original i estètica representació de garlandes amb flors i xarxes de pesca. Sobre aquest polifacètic artista gironí en parlaré a la segona part. En algun lloc he llegit que la realització va anar a càrrec del mestre d’obres blanenc Josep Perpinyà. D’aquest senyor només he trobat que fou autor també de la capella del Santíssim de Pineda de Mar. No confondre amb un serraller modernista amb el mateix nom.
Així mateix, s’arranjà el porxo col·locant sota la teulada un enrajolat amb decoració de rombes i cercles. També s’instal·laren reixes de ferro a les finestres i acolorits vitralls.
Per la porta gran
La portalada de línies barroques es coneix com a porta de la Misericòrdia i també com a Porta Jubilar, ja que la inauguració va tenir lloc el 1950 coincidint amb la celebració de l’any Sant. Està feta en terra cuita finament elaborada. A la part superior apareix la Verge dins una gran petxina i envoltada d’àngels i l’escut de Blanes. Sobre el significat de la conquilla ja he parlat en detall en un altre article.
El 2016 amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia, el bisbe de Girona decretà que el Santuari del Vilar de Blanes seria un dels temples on es podria rebre indulgència plenària. Per entendre aquest concepte tan propi de la fe catòlica, cal tenir en compte dos aspectes del pecat. D’una banda, la culpa, que s’esborra amb la confessió. De l’altra banda, la pena temporal que queda fins i tot després d’haver estat perdonat.
La indulgència plenària és tot un seguit d’obres, pregàries o pelegrinatges que permeten alleugerir o fins i tot esborrar aquesta pena. Així que ja ho saps, passant per la porta de la Misericòrdia del santuari del Vilar de Blanes, automàticament faràs un reset i estaràs net i bufó, espiritualment parlant, és clar.
En el proper article ens endinsarem a l’interior d’aquest santuari. Hi ha més per veure del que pot semblar. No te’l perdis!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Revista Recvll, núm. 681, 1 d’abril de 1950, pàgina 4
- Un veí restaura el santuari: ccma.cat
- Santuari del Vilar: estimemlesermitesdeblanes.cat
- ¿Qué diferencia hay entre una basílica, una catedral, un santuario,…?, per P. Gabino
- Isidre Puig: dhac.iec.cat
- Notes sobre la imatge de la Marededéu del Vilar, per M. A. Sagrera
- El santuari del Vilar de Blanes, per A. Roger. Revista El Senyal, núm. 212 – Abril 2021 pàgines 22 i 23
- El Vot de Vila a Blanes, per J. Domènech
- Per què sou boscana?: endrets.cat
- Sebastià Llorens: blanes.cat
- El Pare Jaume Puig i Sebastià Llorens, nous beats, per Pere Puig i Joan Puig. Revista Blanda, número 15, 2012, pàgines 69-71
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: