Anys de guanys

Anys de guanys

Siguem sincers, hi ha construccions que, per molt que siguin obra d’un gran arquitecte, costen de pair. Com explicar sinó, la sensació d’ofec davant l’edifici de Les Corts que sembla un descomunal rusc?

Potser per aquesta raó ningú l’esmenta. De fet, com si es tractés d’una mala ensopegada que cal oblidar, ni el mateix autor en parla a les entrevistes que li fan. Anem a veure com es va gestar.

Ens traslladem al 1920. Feia més de deu anys que el F.C. Barcelona jugava en un camp del carrer de la Indústria. Les coses li anaven bé a l’equip i calia disposar de més espai per acollir a l’afició. Com a resultat, en només tres mesos s’aixecà un nou estadi al solar que hi havia aquí. Els èxits se succeïren fins i tot després de la guerra civil i novament va ser necessari un nou espai on encabir l’imparable augment de públic.

Edifici de Les Corts
Edifici Les Corts.

Un arquitecte amb padrí

A finals dels anys cinquanta Francesc Mitjans projectà el Nou Camp, en aquest mateix carrer i a només mil metres d’on era l’antic camp de les Corts. Ah, però com! No ho he dit? Mitjans era cosí del president del Barça. Si és que la vida és plena de casualitats.

Francesc Mitjans, qui durant la guerra va haver de deixar els seus estudis d’arquitectura, és autor de no pocs edificis a Barcelona, alguns dels quals, francament, no són gaire reeixits. Especialment els primers anys de la dictadura va haver de passar pel tub i projectar una arquitectura academicista per acontentar la nova burgesia afí al règim.

Amb el temps aconseguiria desempallegar-se d’aquesta càrrega i seguir una tendència més racionalista. Segur que et sonarà el gratacel del Banc Atlàntic (ara Sabadell) o la impactant seu de Telefònica (recentment enderrocat). Segurament ben relacionat, les comandes van tenir lloc a la zona alta de Barcelona.

Edifici de Les Corts
Edifici Les Corts.

El vell estadi

En aquesta història, el mot especular resulta d’allò més escaient. Aquesta paraula prové del llatí i -en el seu origen- significava mirar des de dalt, observar o espiar. A partir del segle XVIII es començà a aplicar als guanys que més aviat de manera ràpida, s’obtenien fent negocis per sota mà.

Un cop clausurat l’estadi de les Corts, el solar va ser objecte de desig. Com que aquests terrenys eren considerats zona verda, es requalificaren per tal de vendre’ls com a edificables. Recordem que l’alcalde Porcioles era en aquells temps, el paradigma de l’especulador. Finalment, després d’algun entrebanc, el solar va ser comprat per una potent immobiliària que, mira tu per on, va encarregar aquest bloc també a Francesc Mitjans.

En realitat, tant en aquest edifici com a l’estadi del F. C. Barcelona, el projecte apareix signat per Mitjans fent tàndem amb Josep Soteras Mauri. El fet no és casual, ja que en aquells temps Soteras era l’arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona.

Edifici Trelawny.

Eixams pareguts

La solució que Mitjans el 1975 va donar a aquest monstre de ciment, és ben interessant. Una rítmica successió de volums prismàtics entren i surten, creant un interessant joc d’ombres, que com a resultat li han valgut el malnom d’eixam.

Probablement és fruit de la meva malaltissa imaginació, però fa que pensar que s’assembla molt a l’edifici Meridiana que Oriol Bohigas va construir quinze anys abans. I si molt m’estires de la llengua, fins i tot recorda sospitosament al desubicat bloc del carrer Trelawny, a la Barceloneta, que ja existia molt abans que aquest.

Per sistema s’encasella Mitjans dins el racionalisme arquitectònic. Però, què vols que et digui? A mi aquest edifici de Les Corts m’encaixa més com a brutalisme, aquell que utilitzava el ciment tal qual i a l’engròs.

Edifici Meridiana.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Travessera de les Corts, 260-274. Barcelona

Saber més

Què veure a prop