Passejada per Sueca. Sostre del Mercat Municipal. València, Ribera Baixa.

Els suecs no són de Sueca (1)

Breu passejada per Sueca a la Ribera Baixa (València).

Una de les poblacions que hi ha dins el Parc de l’Albufera valenciana és Sueca. Diuen els entesos que el nom deriva d’abans del segle XII, quan els àrabs tenien aquí un petit mercat (zoco en castellà).

Altres versions més lliures, asseguren que quan al segle XVI els catòlics suecs -de Suècia- van ser expulsats d’aquell fred país, mira tu per on que van arribar fins a Llevant. El problema és que els habitants de Sueca no són rossos amb ulls blaus i tenen cognoms d’allò més castissos. M’he pres la molèstia de mirar els cognoms dels qui vivien al segle XVIII i puc dir que els més exòtics es deien Chuán, Chordi i Mifsut. Tal qual.

Com la major part de poblacions d’aquests verals, al segle XIII la població va quedar incorporada a la civilització cristiana per mà i obre de Jaume I i va ser repoblada per famílies de Tarragona. El cultiu de l’arròs va ser la principal tasca d’aquesta població, que el 1899 aconseguiria el títol de ciutat. A partir d’aquest moment, Sueca viuria una etapa daurada durant la qual es construirien un bon grapat de destacats edificis, alguns dels quals s’han deslliurat de l’especulació.

Anem a fer un tomb per veure què amaga aquesta interessant ciutat, una de les poques on arreu ens han atès directament en valencià. Només per portar la contrària a la ruta oficial, comencem aquest itinerari a la plaça del Convent, un bon lloc on, si hi ha lloc, podem deixar el vehicle.

Armes passionals

Aquí trobem la grandiosa església de la Mare de Déu de Sales del segle XVII, tot i que el campanar és posterior. Segons la tradició, al segle XIV mentre llaurava el camp, un pagès que es deia Andreu Sales va ensopegar amb el que va considerar que era un roc i va descobrir que era la imatge de la Verge. En honor al pagès, la talla gòtica va ser batejada amb el seu cognom.

Observa les rajoles de la façana, ja que són un element poc comú. Són objectes relacionats amb la Passió de Crist i s’anomenen ‘Arma Christi‘. A partir del segle XII es va posar de moda afegir aquests elements a la creu. Aquesta ceràmica és del segle XIX i els sentits rodolins s’atribueixen a Josep Bernat i Baldoví, un escriptor nascut a Sueca i que escrivia temes més aviat picants. Abans de dedicar-se a la literatura, Bernat estava ben immers en la política, tant del seu poble com nacional, ja que arribà a diputat de les Corts de Madrid.

Plafons ceràmics amb les Arma Christi a l'església de la Mare de Déu de Sales de Sueca.

Estacions devotes

Seguint amb temes devots, pujarem pel carrer de la Mare de Déu. Observa les capelletes amb escenes de la Passió. És el que s’anomena un viacrucis o calvari. Tradicionalment l’església catòlica realitza arreu processons per Setmana Santa, rememorant en catorze estacions, els fets relatats a les escriptures. A cada estació hi ha una aturada per a pregar. I si tot s’ha fet com Déu mana, en acabar s’han d’haver caminat 1.321 passes, que és la distància que la tradició assegura que separava el mont Calvari del pretori (lloc on Crist va ser jutjat).

Mentre camines per aquest carrer, vés observant els habitatges, perquè hi ha de molt interessants.

Passejada per Sueca. Capelleta del viacrucis o calvari al carrer de la Mare de Déu.

Vendre sota cobert

En acabar, el carrer ens deixa en un dels estranys vèrtex del Mercat Municipal, interessant edifici ignorat per les rutes turístiques. La singular estructura metàl·lica permet la ventilació i l’entrada de llum, deixant un ampli espai per a les parades. Va ser projectat el 1954 per Julián Ferrando i Ortells, que en aquells temps era l’arquitecte municipal. Va deixar a la seva ciutat un bon grapat de construccions dins el particular estil art-déco valencià.

Passejada per Sueca. Sostre poligonal del Mercat Municipal, projectat el 1954 per Juliàn Ferrando i Ortells.

Tots els estils en un

Darrere el mercat tenim la considerable església parroquial de Sant Pere Apòstol. Malgrat el seu origen romànic, l’edifici és el resultat de les remodelacions i ampliacions sofertes durant els segles. Així doncs, hi ha elements gòtics, renaixentistes i barrocs, tots ben barrejadets. De fet, la façana és del segle passat.

Passejada per Sueca. Cúpules i campanar de l'església parroquial de Sant Pere Apòstol

El gos lligat

En aquesta passejada per Sueca, passem pel davant de la façana neoclàssica de l’Ajuntament, edifici del segle XVIII. A la dovella central de la porta hi ha l’escut de la ciutat, representat per un gos lligat a un arbre. Diuen les antigues llegendes urbanes que, quan Jaume I va conquerir Sueca als musulmans, el primer que va trobar va ser aquest animal nuat a una soca.

Per altra banda, hi ha historiadors que pensen que es podria tractar de les armes dels Beltran, una família que al segle XV o XVI van ser administradors de justícia a Sueca. Una tercera versió assegura que “ca” (gos) és una arma parlant que fonèticament recorda la part final de Sueca. Tria el que vulguis. Però observa les diverses variants de l’escut que trobaràs als llocs més insospitats.

Passejada per Sueca. Dovella amb l'escut de la ciutat a la façana de l'ajuntament del segle XVIII.

Per l’antiga séquia

Entrem al carrer del Sequial, que al segle XVI era un camí que resseguia una important séquia de regadiu de les hortes.

En primer lloc trobem un edifici format per unes arcades. Conegut com Els Porxets, era el lloc on s’aixoplugaven les carnisseries velles al segle XVIII. És considerat com el primer mercat estable de la població. Aquí tens també una altra versió de l’escut, on el gos sembla voler marxar.

Rajola amb l'escut de Sueca a les Carnisseries Velles o Els Porxets, al carrer del Sequial.

Exotisme arquitectònic

A continuació trobem l’indescriptible Ateneu Suecà del Socors. Quan la política de mitjans del segle XIX permeté els ciutadans associar-se lliurement, es van començar a crear espais on socialitzar. Ateneus, cercles, casinos i sindicats de tota mena buscaven donar resposta a les més variades necessitats col·lectives. L’onada de llibertat es va fer sentir a Sueca, especialment cap a les classes més populars. Així és com el 1869 neix aquest Ateneu que, deu anys més tard fins i tot crearia una caixa d’estalvis pels socis i una escola aconfessional.

El primer edifici es trobava en un estat lamentable i el 1926 s’encarregà el projecte d’un nou local a Joan Guardiola Martínez. Nascut a Sueca, Guardiola es pot englobar dins el període art-déco, un estil que no tenia cap inconvenient a barrejar elements de diverses cultures, com més exòtiques millor. Va ser autor d’obres tan emblemàtiques com la casa Ferran Guardiola a Barcelona (Muntaner amb Consell de Cent) o l’espectacular casa Jueva de València.

Passejada per Sueca. Tribuna art-déco de l'Ateneu Suecà del Socors, projectat el 1926 per Joan Guardiola.

Al següent article continuarem aquesta passejada per Sueca. No te la perdis!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop