Passió pels símbols

Passió pels símbols

Els peculiars símbols de la Passió de Crist a Sueca.

Quan Indiana Jones se’n va anar a buscar el Sant Greal, va deixar ben clar que l’ésser humà fa el que calgui per tenir una bona relíquia, especialment si té connotacions bíbliques.

Ja he dit en altres ocasions que l’ésser humà necessita símbols, accions o coses físiques que li donin tranquil·litat o li recordin fets importants. Dir Jesús quan esternudes, encreuar els dits abans de dir o fer alguna cosa, posar una ferradura a la porta o dur les polseres de la sort que venen els top manta, en són només alguns.

Les religions -i molt especialment la catòlica- afegeixen un plus als símbols, ja que atorguen poders màgics a figures, creus, penjolls, ossos o a qualsevol cosa que llunyanament algú hagi pogut afirmar que pertanyia a un sant. Entre totes elles, les més preuades són les que -suposadament- van tenir a veure amb la passió de Crist. Com la copa del darrer sopar de Jesús, que buscava l’Indiana.

Quan allà pel segle IV, Helena de Constantinoble, la mare del gran Constantí, es va posar a arqueòloga i -també suposadament- va trobar la creu de Crist, es va engegar una poderosa maquinària que provocaria un important tràfec, tràfic i trànsit de relíquies: pues de la corona, trossets de fusta de la creu, claus, llances, retalls de la túnica…

Plafons ceràmics amb els símbols de la Passió o Arma Christi a la parròquia de la Mare de Déu de Sales a Sueca.

Armes a la paret

La representació de tots aquests elements relacionats amb la Passió, es va anar afegint a les creus, fins a crear el que s’anomena ‘Arma Christi‘. És a dir, les armes amb què Crist va vèncer la mort i el dimoni. Al segle XII Bernat de Claravall va potenciar el culte a les relíquies passionals. Més tard seria Francesc d’Assís qui ho faria.

Així doncs, s’anaren sumant a la creu l’esponja amb què li van donar a beure vinagre, la llança que el va ferir, les tenalles per treure els claus, el sol que es va eclipsar quan Jesús va expirar… Fins a trenta-cinc elements. Aquesta curiositat es pot veure en alguns passos de Setmana Santa.

El que resulta poc comú, és trobar aquests elements simbòlics a la façana d’una església i que ningú en parli. Al costat del portal de la parròquia de la Mare de Déu de Sales a Sueca (Ribera Baixa), trobem setze plafons ceràmics que, no només dibuixen els símbols, sinó que a més els acompanyen amb sentits rodolins:

La oreja que veis cortada
nos muestra la fe y valor
con que un pobre pescador
sacó por su Rey la espada
.

Plafons ceràmics amb els símbols de la Passió a la façana de la parròquia de la Mare de Déu de Sales a Sueca.

Erotisme popular

Aquests impagables versets sembla que haurien sortit de la mà de Josep Bernat i Baldoví, escriptor nascut a Sueca el 1809. En realitat, Bernat va estudiar Lleis i va ser regidor de l’ajuntament de la vila i jutge. Entrà dins la política, arribant a diputat de les corts a Madrid. El seu caràcter ambigu, entre liberal i conservador, el portà a enfrontar-se amb els sectors més extremistes.

Però també li agradava la diversió i començà a publicar -en castellà i en valencià- escrits picants amb títols tan suggerents com ‘El virgo de Visanteta‘ que signava amb l’encara més suggerent pseudònim d'”Una musa més puta que les gallines“. L’escàndol generat va motivar que tornés a publicar aquesta mateixa obra amb menys càrrega eròtica.

Dins la fructífera activitat literària, Bernat utilitzava expressions populars, una rima fàcil, una sàtira mordaç i una clara intenció eròtica que arribava a un gran públic. Per això, em costa de creure que l’església li permetés escriure quartets per als símbols de la Passió de la façana. Però tot pot ser.

Plafons ceràmics amb els símbols de la Passió a la façana de la parròquia de la Mare de Déu de Sales a Sueca.

La troballa

L’església de la Mare de Déu de Sales és del segle XVII, tot i que el campanar és posterior. Segons la tradició, al segle XIV mentre llaurava el camp, un pagès que es deia Andreu Sales, va ensopegar amb el que va considerar que era un roc. En veure que les mules s’agenollaven, va descobrir que era la imatge de la Verge. En honor al pagès, la talla gòtica va ser batejada amb el seu cognom.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça del Convent. Sueca

Saber més

Què veure a prop