Passejada per Sueca. Façana modernista de l'asil d'ancians de Sueca. València, Ribera Baixa.

Els suecs no són de Sueca (2)

Segon itinerari per Sueca a la Ribera Baixa (València).

Oci amb estil

A l’anterior article ens vam quedar al carrer del Sequial, on ara topem amb un altre imponent edifici del 1934, tristament convertit en supermercat. És l’antic Teatre Serrano que igualment es deu a Joan Guardiola i, tot i que amb menys profusió decorativa, també és d’estil art-déco. Aquí aquest moviment, que va aparèixer simultàniament a molts altres estils, es va allargar més que en altres indrets.

Aquest teatre venia a substituir un d’anterior fundat per Josep Serrano, que era músic, escriptor i empresari. Pel seu escenari van passar artistes de renom com Marujita Díaz, Lina Morgan o Antonio Machín. Com a curiositat, hi havia el ‘dia dels melons‘. Aquell dia els espectadors portaven un meló i si era tan gran que no passava per un determinat orifici, el propietari entrava de franc.

La façana continuava de forma esgraonada, uns quants metres més amunt, però en algun moment posterior a la Guerra Civil es va eliminar, restant-li monumentalitat.

Passejada per Sueca. Edifici art-déco de l'antic Teatre Serrano, projectat el 1934 per Joan Guardiola.

La darrera voluntat

Tot seguit entrem al carrer dels Magraners i a continuació prenem el carrer de les Escoles Carrasquer, monumental edifici que difícilment podràs apreciar per la interessant tanca i la vegetació.

Nascut el 1855 a Sueca, Emilio Carrasquer era un senyor amb bons estudis i la principal feina que tenia era administrar la seva fortuna, de la qual en gastava poc i estalviava molt. Però la seva gran preocupació va ser la de llegar el seu patrimoni a la vila, amb la condició que es destinés a crear una escola. Així doncs, sis anys després del seu traspàs, s’encarregà el projecte a dos arquitectes de Sueca: Emilio ArtalJulian Ferrando.

Artal va ser, abans que res un gran urbanista durant els anys vint del segle passat, especialment pel que fa a barris residencials. Els anys cinquanta, després de tornar del seu exili voluntari, els seus projectes, especialment a València, presentaven una clara modernitat, amb línies horitzontals i l’ús del formigó.

Passejada per Sueca. Barana de les Escoles Carrasquer, edifici projectat per Emilio Artal i Julián Ferrando.

Un passeig recuperat

El carrer desemboca al passeig de l’Estació, creat a principis del segle XX, tot i que el tren va arribar a Sueca el 1878.

Dins aquest singular espai es troba el monument a Josep Serrano i Simeón, compositor suecà que a principis del segle XX va ser molt popular per les seves sarsueles. Al parc també hi ha un templet on es col·locava l’orquestra per tocar música.

Mereix especial atenció la diversitat d’arbres, molts d’ells catalogats com a monumentals. Més curiós resulta el mapa orogràfic en relleu de la Península, on fins i tot corria l’aigua pels rius. El tancament d’obra, curosament restaurat, amb una balustrada i columnes de maó i rajola data del 1920, en un estil que el fa semblar més antic.

Passejada per Sueca. Pilastres decorades amb rajoles a l'entrada del passeig de l'Estació.

Diners per a la vellesa

Aquí mateix passem a l’altre costat de les vies per una passarel·la que ens permet tenir una primera vista de l’Asil d’Ancians que anem a visitar. Construït el 1919, aquest descomunal conjunt d’edificis va ser possible gràcies al llegat del ric matrimoni Teresa Cardona i Antoni Baldoví, tots dos de Sueca. Aquesta històricament adinerada família, havia fet també altres donacions per a la construcció d’una escola -religiosa- a Quart de Poblet.

El projecte s’encarregà a Buenaventura Ferrando Castells, qui optà per l’ús quasi exclusiu del maó vist i per una indefinida barreja d’estils entre modernisme i neomudèjar. Ferrando va ser un arquitecte de Sueca que va ser influenciat pel modernisme valencià, tot i que d’una manera bastant continguda. El gruix de la seva obra es troba principalment a Sueca i també a Albacete, on va acabant fixant la seva residència.

L’Asil es compon de diversos pavellons amb jardins interiors que envolten la capella -amb el mausoleu dels poc humils donants-. Resulta especialment destacable la decoració aconseguida només amb maons, que formen una gran varietat d’arcs i columnes.

Pren-te una estona per observar-ho tot amb deteniment, així com l’elaborat treball de forja de la tanca. Cal tenir en compte l’impacte en aquell temps d’aquest monumental edifici, situat completament als afores de la localitat i separat per les vies del tren.

Passejada per Sueca. Façana de l'Asil d'Ancians, projectat el 1919 per Buenaventura Ferrando Castells.

Més arquitectura anònima

Per tornar, passem pel passatge sota les vies que hi ha davant mateix de la porta de l’asil. Trencant per diversos carrers entrem al carrer dels Carabassers i observem un interessant habitatge de línies art-déco.

Edifici art-déco al carrer dels Carabassers de Sueca. Ribera Baixa, València.

Senyals viaris

Tot seguit, arribem al carrer València i ens aturem a la cantonada amb el carrer de la Figuera. Observa els antics senyals per indicar el sentit del trànsit. Un d’ells representa un traginer amb el seu cavall i el carro. Aquesta mateixa rajola -taulell en valencià- el trobaràs en altres carrers així com en moltes poblacions.

Antigament era un fet usual que es trobessin enfrontades dues carretes. Imagina la feinada per donar la volta o fer recular el cavall! Per aquest motiu es col·locà aquesta senyalització més gràfica, ja que molta gent encara no sabia llegir. Més endavant es col·locaren altres amb text. La darrera incorporació, el senyal de prohibit girar, és precisament la que es troba en pitjor estat. Tota una lliçó.

Diverses senyals de trànsit, antigues i modernes al carrer de la Figuera de Sueca.

I aquí donem per finalitzat aquest itinerari per Sueca. Espero que t’hagi fet entrar ganes de conèixer a fons aquesta important ciutat de la Ribera Baixa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop