La Llotja de la Seda de València.
Si hem de filar prim, l’origen de la seda és ben fastigós i cruel. Durant uns dies una eruga, que ha estat alimentada amb fulles de morera, es tanca dins un capoll que ella mateixa fabrica amb un filament que secreta per uns orificis que té al cap.
A continuació, el capoll amb l’eruga dins s’introdueixen en aigua bullent. Seguidament es desfila el capoll i es formen cabdells de seda que serviran per elaborar delicats teixits que vestirem a les festes. I l’eruga morta? Doncs al cubell de les escombraries.
De la Xina a València
Tres mil anys abans de Crist, els xinesos ja criaven cucs per a l’obtenció de la seda. L’exportació d’aquest producte tan luxós va originar l’anomenada Ruta de la Seda. D’aquesta manera, va passar als àrabs i aquests a nosaltres.
Però, malgrat que a València ja es fabricaven teixits de seda, no va ser fins al segle XIV quan els genovesos van introduir el cultiu de la morera i es va iniciar una producció pròpia. D’aquesta manera, València es va convertir en la principal productora d’aquesta matèria.
A la ciutat ja existia un lloc on els comerciants pactaven negocis de tota mena. Però amb la daurada etapa de la seda, l’espai va ser insuficient i sorgí la necessitat de disposar d’una llotja com cal. El mot llotja prové del francès i aquest del llatí i vindria a fer referència a un aixopluc.
Dit i fet, van contractar els serveis d’un prestigiós mestre d’obres que havia demostrat la seva vàlua intervenint en la catedral i en la porta de Quart.
Després de comprar i d’enderrocar vint-i-cinc cases (abans, com ara, els desnonaments es feien en un pim pam), el 1483 van començar les obres que es perllongarien al llarg de quinze anys i que donarien com a resultat aquest immens i destacat edifici del gòtic civil.
La porta del pecat
Ningú sap el perquè, però a tot l’edifici hi ha un ampli repertori de figures nues deixant-se anar als plaers de la carn. Segons les explicacions que escoltem al vídeo projectat en una de les sales de la Llotja, podria ser pel fet que tot l’edifici havia estat concebut com un “temple” del comerç i que aquesta activitat tenia un caràcter “sagrat”.
A l’entrada principal, als peus de la talla de la Verge, que no és l’original, té lloc el que popularment s’ha batejat com la porta dels set pecats capitals. Jo crec que aquí hi ha més de set, però no voldria contradir ningú.
Per exemple, tenim escenes de bruixeria, que va ser perseguida des del segle anterior per l’implacable Vicent Ferrer. Que es trobin just a sota de la Verge sembla que és degut al fet que les bruixes només es poden salvar gràcies a la seva intervenció.
Emmarcant la porta hi ha representades escenes pecaminoses i altres de difícil lectura. El llop seria la representació de la golafreria i el gos simbolitza l’enveja. El caragol i la tortuga il·lustren la mandra. El lleó representa l’orgull i el senglar la ira.
Per entendre aquests significats ens hem de fer el càrrec que la mentalitat de la societat en aquell temps era molt diferent de l’actual i estava molt marcada per l’església.
El pèl fa sant
La majoria de personatges humans es representen nus i sense pèl, símbol del pecat a l’edat mitjana. Hi ha un que si té pèl i seria un exemple de qui és pur perquè no ha estat influenciat per la societat.
Altres missatges pretenen inspirar la por a l’infern i al càstig etern. Éssers espantosos els trobem representats a qualsevol racó que, fins i tot ara encara ens posen la pell de gallina. Harpies, dracs, monstres alats i altres personatges diabòlics, que ben bé podrien haver inspirat alguna pel·lícula de terror galàctic, ens observen des de dalt.
Tots els estats del sexe
De totes maneres, en ser el pecat més castigat en aquells temps, la luxúria la trobem representada de mil maneres i en totes les postures imaginables, sense possibilitat de segones interpretacions. Pel que sembla, al segle XV València tenia fama de ser el més gran prostíbul d’Europa.
Adulteri, prostitució i altres formes de plaers prohibits per l’església, els podem descobrir amagats entre les floritures de portes, finestres i dalt de les teulades. Només cal obrir bé els ulls.
Altres condemnats
Un personatge passant comptes darrere una taula podria fer esment a l’activitat comercial o també a un escriba. Aquest personatge ja era conegut en els temps bíblics i era qui copiava els textos sagrats i fins i tot els ‘interpretava’. Però Jesús els va acusar d’haver fet afegits i canvis a les Escriptures en benefici propi. Potser aquesta figura de la Llotja era un avís a respectar els acords signats i no tergiversar-los.
Les diverses representacions de músics i acròbates, recorden aquells temps quan aquests grups anaven de poble en poble per entretenir la gent i guanyar-se les garrofes. L’església no veia amb bons ulls a qui distreia la parròquia de la seva fe i Sant Agustí els va relacionar amb el maligne.
Per altra banda, la música s’associava amb la luxúria perquè incitava a pecar.
De fet, moltes d’aquestes representacions em recorden a les que El Bosco pintava als seus peculiars quadres, precisament durant aquells anys.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Llotja, 2. València
Saber més
- La ruta de la seda valenciana: metode.es
- Influència de la seda en la història i la cultura valenciana: uv.es
- La Llotja de la Seda: jdiezarnal.com
- Las extrañas estátuas de la Lonja de la Seda: elrincondesele.com
Continuu sen se saber com pots veure tot axo que ens poses al Blog, mira que miro i remiro….M’ha encantat aquest article !
Ha ha ha! Jo crec que tinc deformació professional. Tants anys havent-me de fixar en detalls i ara veig fins i tot el que no hi és ;-D