Els plaers de la seda

Els plaers de la seda

La Llotja de la Seda de València.

Si hem de filar prim, l’origen de la seda és ben fastigós i cruel. Durant uns dies una eruga, que ha estat alimentada amb fulles de morera, es tanca dins un capoll que ella mateixa fabrica amb un filament que secreta per uns orificis que té al cap.

A continuació, el capoll amb l’eruga dins s’introdueixen en aigua bullent. Seguidament es desfila el capoll i es formen cabdells de seda que serviran per elaborar delicats teixits que vestirem a les festes. I l’eruga morta? Doncs al cubell de les escombraries.

Portalada de la Llotja de la Seda de València amb detalls escultòrics de bruixes i personatges pecaminosos.
Cau de bruixes sota la Verge.

De la Xina a València

Tres mil anys abans de Crist, els xinesos ja criaven cucs per a l’obtenció de la seda. L’exportació d’aquest producte tan luxós va originar l’anomenada Ruta de la Seda. D’aquesta manera, va passar als àrabs i aquests a nosaltres.

Però, malgrat que a València ja es fabricaven teixits de seda, no va ser fins al segle XIV quan els genovesos van introduir el cultiu de la morera i es va iniciar una producció pròpia. D’aquesta manera, València es va convertir en la principal productora d’aquesta matèria.

Detall d'un relleu escultòric amb una granota tocant el flaviol, envoltada de fulles.
Música amfíbia.

A la ciutat ja existia un lloc on els comerciants pactaven negocis de tota mena. Però amb la daurada etapa de la seda, l’espai va ser insuficient i sorgí la necessitat de disposar d’una llotja com cal. El mot llotja prové del francès i aquest del llatí i vindria a fer referència a un aixopluc.

Dit i fet, van contractar els serveis d’un prestigiós mestre d’obres que havia demostrat la seva vàlua intervenint en la catedral i en la porta de Quart.

Escultura d'una baralla entre una bèstia i un humà. Llotja de la Seda de València
Lluitant contra el pecat.

Després de comprar i d’enderrocar vint-i-cinc cases (abans, com ara, els desnonaments es feien en un pim pam), el 1483 van començar les obres que es perllongarien al llarg de quinze anys i que donarien com a resultat aquest immens i destacat edifici del gòtic civil.

Detall del relleu escultòric a l'entrada de la Llotja que representa un cargol passant, símbol de la peresa.
Lentitud desesperant.

La porta del pecat

Ningú sap el perquè, però a tot l’edifici hi ha un ampli repertori de figures nues deixant-se anar als plaers de la carn. Segons les explicacions que escoltem al vídeo projectat en una de les sales de la Llotja, podria ser pel fet que tot l’edifici havia estat concebut com un “temple” del comerç i que aquesta activitat tenia un caràcter “sagrat”.

A l’entrada principal, als peus de la talla de la Verge, que no és l’original, té lloc el que popularment s’ha batejat com la porta dels set pecats capitals. Jo crec que aquí hi ha més de set, però no voldria contradir ningú.

Relleu d'un personatge amb barret, amb mig cos humà i mig animal, tocant uns timbals.
Soroll de timabals.

Per exemple, tenim escenes de bruixeria, que va ser perseguida des del segle anterior per l’implacable Vicent Ferrer. Que es trobin just a sota de la Verge sembla que és degut al fet que les bruixes només es poden salvar gràcies a la seva intervenció.

Emmarcant la porta hi ha representades escenes pecaminoses i altres de difícil lectura. El llop seria la representació de la golafreria i el gos simbolitza l’enveja. El caragol i la tortuga il·lustren la mandra. El lleó representa l’orgull i el senglar la ira.

Per entendre aquests significats ens hem de fer el càrrec que la mentalitat de la societat en aquell temps era molt diferent de l’actual i estava molt marcada per l’església.

Relleu d'home pelut, amagat entre elements vegetals a la Llotja de la Seda de València.
L’home pur de pèl.

El pèl fa sant

La majoria de personatges humans es representen nus i sense pèl, símbol del pecat a l’edat mitjana. Hi ha un que si té pèl i seria un exemple de qui és pur perquè no ha estat influenciat per la societat.

Altres missatges pretenen inspirar la por a l’infern i al càstig etern. Éssers espantosos els trobem representats a qualsevol racó que, fins i tot ara encara ens posen la pell de gallina. Harpies, dracs, monstres alats i altres personatges diabòlics, que ben bé podrien haver inspirat alguna pel·lícula de terror galàctic, ens observen des de dalt.

Representació de la mandra a la Llotja de la Seda de València, amb un personatge estirat al terra i un altre assegut.
La mandra.

Tots els estats del sexe

De totes maneres, en ser el pecat més castigat en aquells temps, la luxúria la trobem representada de mil maneres i en totes les postures imaginables, sense possibilitat de segones interpretacions. Pel que sembla, al segle XV València tenia fama de ser el més gran prostíbul d’Europa.

Adulteri, prostitució i altres formes de plaers prohibits per l’església, els podem descobrir amagats entre les floritures de portes, finestres i dalt de les teulades. Només cal obrir bé els ulls.

Decoració escultòrica formada per un drac que xucla un dels pits d'un àngel a Llotja de la Seda de València.
Xuclant el pit de l’àngel.

Altres condemnats

Un personatge passant comptes darrere una taula podria fer esment a l’activitat comercial o també a un escriba. Aquest personatge ja era conegut en els temps bíblics i era qui copiava els textos sagrats i fins i tot els ‘interpretava’. Però Jesús els va acusar d’haver fet afegits i canvis a les Escriptures en benefici propi. Potser aquesta figura de la Llotja era un avís a respectar els acords signats i no tergiversar-los.

Llotja de la Seda de València. Detall escultòric d'un escrivà i un lleó a la portalada.
Passant comptes.

Les diverses representacions de músics i acròbates, recorden aquells temps quan aquests grups anaven de poble en poble per entretenir la gent i guanyar-se les garrofes. L’església no veia amb bons ulls a qui distreia la parròquia de la seva fe i Sant Agustí els va relacionar amb el maligne.

Per altra banda, la música s’associava amb la luxúria perquè incitava a pecar.

De fet, moltes d’aquestes representacions em recorden a les que El Bosco pintava als seus peculiars quadres, precisament durant aquells anys.

Llotja de la Seda de València. Una monja sosté un animal i un dimoni li fica una manxa pel cul.
Ventilant el cul del gos.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de la Llotja, 2. València

Saber més

Altres articles sobre València