Una escultura d’Àlvar Suñol a Tiana (Maresme).
Quan Antonio Vivaldi va compondre “Les quatre estacions“, s’hagué de morir sense saber l’impacte que tindria dos segles més tard. Aquestes quatre composicions foren publicades el 1725 com a part d’un conjunt de dotze concerts sota el tema genèric d'”assaig entre l’harmonia i la invenció”. De fet, estaven basats en uns sonets que hi ha qui atribueix a la mateixa mà de Vivaldi.
Fins a mitjan segle XX no vam saber res d’aquest concert on el violí és protagonista absolut. Des d’aquell moment, s’arribaria a banalitzar fins a tal punt la partitura que fins i tot s’utilitzaria en un bon grapat d’anuncis.
Un rapte llegendari
Segons la mitologia grega, l’origen de les estacions es remunta a quan Persèfone —Prosèrpina en la mitologia romana—, la filla de Demèter —Ceres pels romans—, deessa de l’agricultura, fou raptada per Hades, déu de l’inframon —el nostre dimoni per entendre’ns. A més, l’astut Hades li havia fet menjar el fruit d’una magrana, de manera que, per aquelles coses dels déus, va quedar per sempre més lligada a l’avern.
Hagueren d’intervenir diverses divinitats per solucionar aquest problema, aconseguint que Persèfone es quedés amb sa mare sis mesos i els altres sis els passés allà a baix a les calderes d’en Pere Botero.
Així doncs, quan la mare té la filla amb ella, tot és felicitat i els camps produeixen fruits. És la primavera i l’estiu. I quan la noia marxa a l’inframon, la mare entristeix i amb ella els camps. És la tardor i l’hivern.
Primavera, estiu, tardor i hivern
A Tiana hi ha un edifici anodí batejat amb el nom —textual— de “Les 4uatre estacions“. El més interessant és a la façana. Es tracta d’un gran relleu executat el 2001 per Àlvar Suñol. L’obra combina el formigó vist, amb un interessant motiu encofrat i el metall que l’artista reserva per als relleus i un parell de petites escultures.
Quatre relleus deliciosament tractats, representen cada una de les estacions amb l’inconfusible estil que caracteritza Suñol. Les dues escultures dins un forat semblen fer esment de Demèter i Persèfone, tot i que la fruita representada, més que una magrana sembla una poma.
Nascut a Montgat el 1935, Àlvar Suñol va començar fent obres marcadament realistes. De mica en mica va anar polint el seu particular estil i guanyant premis arreu del món. Veient aquesta obra, resulta curiós que el gruix de la seva obra és la pintura i el gravat. Però ja veus que es desenvolupa igualment bé en el medi tridimensional. A la seva vila natal pots veure l’escultura Mediterrània i a Tiana hi ha una altra escultura a la plaça de l’Ajuntament, de la qual ningú en parla.
Oprobi musical
No deixa de ser una mica ofensiu que per l’escultura d’Àlvar Suñol a Tiana s’hagi triat Vivaldi, un músic que res va tenir a veure amb aquesta població. Per fer més gran el greuge, l’edifici està situat en plena avinguda d’Isaac Albéniz. Després de casar-se, aquest músic nascut a Camprodon el 1860, passà llargues estades a Tiana on era prou conegut i apreciat.
Penso que podrien haver batejat l’oblidable edifici amb alguna de les nombroses rapsòdies, pavanes, serenates o suites que va compondre Albéniz. N’estic segur que el gran Suñol hagués fet igualment una obra mestra com aquesta. També és possible que l’artista no tingués al cap el compositor italià, tot i que el títol triat sembla demostrar el contrari.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda Isaac Albéniz, 11. Tiana
Saber més
- Prosèrpina i les estacions de l’any: classicsalaromana.blogspot.com
- Demèter: worldhistory.org
- Les quatre estacions de Vivaldi: blog.elpuig.xeill.net – wikiwand.com
- Isaac Albéniz: cvc.cervantes.es – wikiwand.com
- De cuando Albéniz veraneaba en Tiana: todocoleccion.net
- Àlvar Suñol: alvarsunol.com – RevistaGirona
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: