Segon itinerari per Sintra (Portugal).
Després del primer itinerari que, com veus, és curt, però ple de curiositats, continuem aprenent sobre aquesta turística ciutat. Baixem per la rua da Fonte da Pipa i seguidament per les escandinhas Félix Nunes.
Si no vaig errat, Nunes va ser un peculiar comerciant -d’objectes i d’esclaus- del segle XVIII. Primer va ser acusat d’un robatori en una església i es va lliurar pels pèls del procés de la Inquisició. Novament acusat, no va tenir cap problema en denunciar tota la seva família davant el tribunal.
Girem a l’esquerra per rua Consiglieri Pedroso, polític, etnògraf, escriptor i un munt de coses més. Pedroso va passar de militar en el partit progressista a fer-se republicà i més tard, diputat a les Corts. L’home tenia la xarrera fluixa i no li calia ni preparar els discursos. D’altra banda, va ser un dels qui va introduir l’antropologia a Portugal.
Un hoste poc convencional
Continuem amb aquest segon itinerari per Sintra. En aquest carrer ens aturarem al número vint-i-quatre, on hi ha el Casal de Santa Margarida. El peculiar edifici va ser construït en dues vegades. El primer cos data del 1921 i el segon dotze anys després.
El projecte es deu a la mà de l’arquitecte lisboeta Manuel Joaquim Norte Júnior, qui deixà arreu de Portugal una bona estesa de la seva professionalitat. Tant li era construir hotels, vil·les, palauets, casinos, cinemes o edificis d’habitatges, generalment amb un estil eclèctic però molt elegant. Quan es va casar, Norte va anar a viure a Sintra.
Balustrades, balcons, porxos, mil obertures, tres plantes més soterrani i escales per salvar el fort desnivell, el converteixen en una laberíntica construcció que primer havia estat oficina de correus i més tard una pensió.
Aquí s’allotjà l’ocultista anglès Edward Alexander Crowley, més conegut com a Aleister Crowley o The Great Beast. Nascut el 1875 i fill d’un milionari, quan va quedar orfe fins i tot la seva mare l’anomenà ‘La Bèstia‘ i ‘la persona més dolenta del món‘.
Amant del sexe, esotèric, místic, poeta i mag, va fundar una filosofia entre religiosa i científica i va dissenyar el Tarot de Thoth. Com a curiositat, és un dels personatges que apareix a la portada del mític disc dels Beatles ’Sgt. Peppers’.
De pecadora a santa
Fixa’t ara amb les ceràmiques que decoren l’edifici. Hi ha de tota mena, però només destacaré els dos grans plafons amb tons blaus. Estan signats per José António Jorge Pinto, nascut a Lisboa el 1875. Pinto va destacar com a pintor, però quan va tastar la ceràmica, va produir obres magníficament realitzades, treballant en col·laboració amb importants arquitectes.
Un plafó mostra la imatge de Santa Margarida. Com que hi ha cinc senyores en nòmina amb aquest nom -totes elles santes, pures i castes-, m’inclino a pensar que, pels hàbits que vesteix, es tracta de Margarida de Cortona, precisament la que va dur una vida menys exemplar.
Nascuda al segle XIII en un poblet de la Perugia italiana va tenir una infància marcada per la poc afectuosa madrastra. Amb disset anys, la Margarida se’n va anar a viure -sense casar-se- amb un noble ric amb qui tingué un fill i una vida regalada entre luxes.
Però, com a cristiana que havia estat, la seva consciència no estava tranquil·la i ho compensava fent obres de caritat. Fins que el marit va ser assassinat i ella va tocar el dos, venent les joies i repartint-ho tot entre els pobres.
Va anar cap a Cortona amb el seu fill, on una comunitat de franciscans l’acolliren. A partir d’aquí, va expiar els seus pecats i va fundar un hospital on ajudava les parteres pobres. Cinc segles després el papa de torn la va fer santa.
Coratge diví
L’altre plafó ceràmic del Casal de Santa Margarida, il·lustra un fet llegendari. Es tracta de la conquesta del castell de Sintra, que encara és conegut amb un nom políticament incorrecte, el qual m’estaré molt de dir, no fos cas que atregui la ira d’algú.
Després de segles d’estira-i-arronsa amb els musulmans, Lisboa va ser reconquerida al segle XII per les tropes del rei Afonso Henriques. Pel que sembla, el castell de Sintra es va rendir voluntàriament, però la història necessita fets heroics per recordar i és per això que va néixer una llegenda triomfal.
S’explica que, després de la caiguda de Lisboa, el rei sospitava d’un atac sorpresa per part de Sintra. Així doncs, va enviar un grup de vint cavallers templers per tal de vigilar la fortalesa. Els croats s’amagaren a la vora, però com que es tractava d’una causa divina, la Verge en persona se’ls aparegué per encoratjar-los. Llavors, els vint cavallers s’enfrontaren a l’enemic i en van sortir victoriosos, moment que capta el plafó ceràmic.
El carrer dels poetes
Uns metres més enllà, passaràs pel davant de l’Hotel Lawrence. Fundat el 1764, passa per ser l’hostatgeria més antiga de la península. El lloc és famós perquè s’hi hostatjà Lord Byron, el poeta que va tenir una convulsa i extravagant vida, viatjant arreu i morint a Grècia, on havia anat a lluitar per la independència d’aquest país.
En aquest punt el carrer porta el nom d’Almeida Garret, polític i escriptor romàntic del segle XIX. Titllat d’ateu i immoral a causa d’una obra, el 1820 va participar en la revolució liberal del seu país per, seguidament haver de marxar a l’exili.
Una mica més endavant, el carrer canvia de nom i passa a estar dedicat a Manuel María Barbosa du Bocage, un altre poeta del segle XVIII. Va ser un nen prodigi que es convertí en un pendó enamoradís. Sempre anava escrivint petits poemes que es van fer molt populars. Dugué una vida bohèmia i aventurera que va motivar el seu empresonament. Els darrers anys de la seva vida va assentar el cap i va treballar seriosament com a redactor i traductor.
Petjades fresques
En un revolt del carrer trobem la Fonte dos Pisões, que ve a dir ‘de les petjades’ i que data del 1931. No obstant això, aquí ja hi havia una font documentada fa uns cinc-cents anys. No he trobat el perquè del nom, tot i que ve d’antic.
Va ser projectada per José da Fonseca, escultor de Coimbra que va realitzar altres fonts, monuments i decoracions per a diversos palaus. El més destacat és el gran medalló de ceràmica amb un relleu d’inspiració renaixentista, on uns infants amb gerres, nus com quan van venir al món, juguen al voltant del broc.
La figura que està dempeus mostra una pancarta amb la paraula ‘Salve‘, que vol dir ‘tingues salut’, segurament referint-se que beguis aigua d’aquesta font.
Potenciar el turisme
Al costat de la font hi ha una rajola on es llegeix “Comissão de Iniciativa de Sintra” i l’any 1931, quan va ser projectada la font. Aquest tipus d’organismes presents en moltes poblacions, es van crear deu anys abans amb el propòsit de promoure el desenvolupament de balnearis, platges i tota mena d’accions relacionades amb la indústria turística.
Generalment aquest comitè estava format entre altres, per un delegat del municipi, un altre del consell parroquial i un representant de cada una les entitats relacionades amb el tema, com hotels, ports marítims i comerços.
En aquest cas, el disseny de la rajola mostra les característiques xemeneies del Palau Nacional de Sintra. Aquestes comissions es van extingir el 1936, donant pas a les ‘Juntas de Turismo’.
Extravagància esotèrica
Continuem aquest segon itinerari per Sintra i ara ens aturem davant la Quinta da Regaleira, de la qual ja he parlat a gust en un altre article. El nom li ve d’una propietària, la baronessa de Regaleira.
L’obra és el somni desbarrat d’António Augusto Carvalho Monteiro, popularment conegut com a Monteiro dos milhões, és a dir, dels milions. Nascut a Rio de Janeiro a mitjans del segle XIX, va heretar una descomunal fortuna que la seva família havia obtingut al Brasil amb la venda de cafè i pedres precioses.
Amb els calerons a la butxaca, se’n va anar a Portugal a estudiar Dret. Però les seves aficions el portaren a interessar-se per la simbologia misteriosa. Fruit d’aquesta passió, adquireix aquesta mansió amb una gran extensió de terreny on va fer construir un extravagant i descomunal parc temàtic esotèric, per on avui ens passegem els turistes, que fem fotografies a tort i a dret sense saber ben bé què estem fotografiant.
Però, o l’home anava una mica perdut amb les diverses doctrines secretes o potser cercava la unitat de totes elles. Perquè no va tenir cap problema a barrejar elements cristians, gnòstics, templers, rosa creus i alquímics. Embolica que fa fort!
El senyor Carvalho va demanar a l’arquitecte italià Luigi Manini que es basés en l’estil gòtic, renaixentista i, especialment, en el manuelí. Manini tenia la mà trencada a pintar i decorar teatres i a fer decorats. Però també va deixar una bona col·lecció de palauets en el recuperat estil manuelí. Sigui com sigui, és obligat visitar aquest lloc, que ja et dic jo que mai has vist un de similar.
Homenatge reial
Acabarem aquest segon itinerari per Sintra al Palau de Seteais. Tot i que actualment és un hotel de luxe, pots entrar -sense pagar- per veure els jardins.
L’elegant edifici va ser construït al segle XVIII, com a residència del cònsol holandès Daniel Gildemeester. Aquest senyor, que a més era empresari, tenia l’exclusiva del monopoli de diamants amb Brasil que li havia estat concedit pel controvertit secretari d’Estat, el Marquès de Pombal. El mateix marquès li va cedir aquest ‘trosset’ de terreny per fer-hi casa seva.
A la seva mort, el següent propietari va voler tancar tota la propietat, tot i que una part era pública. Aquest fet va provocar una revolució entre la població. Finalment l’Ajuntament va prohibir tancar totalment el recinte, obligació que encara es manté el dia d’avui.
El 1801 el nou propietari realitzà reformes importants, afegint un nou cos. Un any després, amb motiu de la visita dels reis de Portugal, s’afegí l’arc triomfal d’estil neoclàssic al mig.
A la part superior, entre un grapat de banderes i sota una gran corona, apareixen les efígies de João VI i la seva consort, Carlota Joaquima, filla del rei espanyol Carles IV. Més avall, una llarga inscripció canta les excel·lències i bondats del governant de Portugal.
Es creu que l’obra es deu a Francisco Leal García, arquitecte i destre escultor, autor entre altres, d’importants obres al convent de Mafra i diverses esglésies, així com una estàtua eqüestre del rei. Tanmateix, el medalló de bronze amb les efígies reials va ser realitzat per Joaquim Timotheo da Costa, un altre escultor de qui encara he trobat menys informació.
Els set laments
Per acabar aquest segon itinerari per Sintra i com no podia ser d’altra manera, el Palau de Seteais també té la seva llegenda. Diuen les velles històries que al segle XII, quan va tenir lloc la conquesta del castell, un cavaller cristià va descobrir un passatge per on fugien els musulmans. Per allà va veure passar una jove amb la seva minyona i les va fer presoneres.
Com si fos el conte de la Blancaneu, una bruixa havia fet un encanteri quan la noia era petita, que deia que el dia que sospirés set vegades, la jove moriria. La causa era deguda al fet que la mare s’havia casat amb l’home que la bruixa estimava. Aix, la gelosia traïdora!
La noia, de tan trista com estava per haver estat capturada, va sospirar i sospirar, fins que en dir el setè ai, va caure morta. Una altra versió assegura que només va dir un ai, però que l’eco es va repetir set vegades. El cas és que va morir. De set ais a Seteais va un pas.
No obstant això, es creu que en realitat el topònim deriva de Centeais, que vol dir camps de sègol –centeio, en portuguès-.
I fins aquí aquest segon itinerari per Sintra. Naturalment que hi ha molt més a veure en aquesta ciutat. Però en només un dia no hi ha temps per a més.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Consiglieri Pedroso: wikiwand.com
- Joaquim Norte Júnior: wikiwand.com
- Lisboa y el arquitecto Manuel Joaquim Norte Júnior, per D. Martín
- Aleister Crowley: wikiwand.com
- Margarida de Cortona: mujeresenlahistoria.com
- Casal de Santa Margarida: monumentos.gov.pt – publico.pt
- Llegendes de Sintra: serradesintra.net – alvaroanula.com
- Llegenda del castell: wikiwand.com – sintraromantica.net
- José António Jorge Pinto, vida e obra, per A. F. Arruda
- Lord Byron: wikiwand.com
- Almeida Garrett: wikiwand.com
- José da Fonseca: riodasmacas.blogspot.com
- Fonte dos Pisões: paisagemcultural.sintra.pt
- Comissão de Iniciativa: m-almada.pt
- Quinta da Regaleira
- Palau de Seteais: paisagemcultural.sintra.pt – wikiwand.com – lavanguardia.com
- Daniel Gildemeester: wikiwand.com
- Llegenda de Seteais: guiadacidade.pt – palacio-de-sintra.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: