Aquarel·la amb una panoràmica de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Pagant, sant Pere canta

Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Vivint en un país suposadament laic com aquest, no deixa de ser sorprenent que se celebrin actes religiosos multitudinaris amb la participació dels organismes públics. 

Sense  cap mena d’inconvenient utilitzen lliurement els diners dels contribuents -molts dels quals professen altres confessions polítiques i religioses-. Per posar un exemple, ens n’anem a València i fem una mica de memòria.

Aquarel·la amb una panoràmica de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Els antecedents

El 1957 unes pluges torrencials provocaren una gran riuada que assolà la ciutat. Per evitar en el futur nous episodis, el 1972 es decidí desviar el llit del Túria.

Una dècada més tard convertiren el vell llit del riu en un gran parc, conegut com a Jardí del Túria. Tot un encert. Els anys noranta s’encarregà a l’arquitecte Santiago Calatrava el que probablement ha estat el projecte més ambiciós -i car- de la història contemporània de València: la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Durant prop de vint anys, s’han anat aixecant els diversos i futuristes edificis que de vegades a l’usuari no li queda clar l’ús pel qual van ser creats. Però a les fotos queden la mar de bé i ningú diu res. L’enlluernador color blanc de tot el complex arriba a fer mal als ulls un dia assolellat, però és un bon contrast amb l’etern cel blau d’aquesta ciutat.

El sobrecost i els problemes tècnics encara sobrevolen el complex com un mal núvol. Per exemple, el blanc trencadís gaudinià que cobria el Palau de les Arts va haver de ser completament retirat perquè es queia a trossos de bell nou. Altres polèmiques acompanyen les agosarades estructures de Calatrava arreu del món, però no és el motiu d’aquest escrit.

Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
L’auditori.

La visita papal

Després de tot això, el 2006 Benet XVI es plantava a València amb motiu d’una trobada mundial de les famílies -catòliques, s’entén-. L’esdeveniment marcava a més, la seva primera visita a aquest país -suposadament laic-. Per què aquí? Doncs bé, l’anterior rei, pare de l’actual, juntament amb els bisbes espanyols havien demanat a l’anterior papa -Joan Pau II- que el festival se celebrés en aquest devot país.

Els actes -religiosos- tingueren lloc a la llampant Ciutat de les Arts i les Ciències. A tal efecte, es creà una fundació que rebé aportacions de diverses entitats bancàries així com de la Generalitat Valenciana. Anys després va sortir a la llum que les despeses i les aportacions havien estat molt superiors a les declarades en el seu moment.

Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
L’umbracle.

Presència no desitjada

Moltes veus s’aixecaren en contra de la visita papal, especialment pel tema pendent de l’aprovació del matrimoni homosexual, el lliure criteri d’impartir religió als centres escolars, l’ampliació de la llei de l’avortament o l’enorme dispendi que suposava aquesta visita.

El lema “Jo no t’espere” es convertí en la demostració de disconformitat d’una part important de la població.

Cúpula del Palau de les Arts de València.
El Palau de les Arts.

La columna

El 2007, un cop passat l’esdeveniment, l’alcaldessa -de dretes, no oblidem- va demanar a Calatrava un monòlit per commemorar tan divina visita.

L’arquitecte, que devia tenir el cervell escurat després de la desbarrada arquitectònica de la Ciutat de les Arts i les Ciències, va concebre una senzilla columna de pedra al més pur estil clàssic, inscripció en llatí inclosa.

L’obra, de més de sis metres d’alçada va ser realitzada per l’artista Jesús Castelló Mollar, autor de nombroses escultures en aquesta ciutat i a la resta de la comunitat. Per cert, l’alcaldessa a qui ja no li devia quedar un duro, va demanar a l’arquitecte que regalés el projecte al municipi. La pela és la pela.

Columna commemorativa de la visita de Benet XVI.
La columna del papa.

El pont

El lloc on es troba la columna rep el nom de pont de Montolivet i creua el Jardí del Túria passant entre el Palau de les Arts i l’Hemisfèric. En realitat són dos ponts units. El més antic, que no té un especial interès, només travessava el riu i connectava les dues ribes.

Amb la creació de la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser necessari allargar-lo, afegint un tram creat també per Calatrava. Al punt d’unió entre ambdós ponts es troba la columna que commemora la visita papal. Un lloc prou visible i estratègic.

El futurista edifici de l'Hemisfèric, obra de Santiago Calatrava.
L’Hemisfèric.

El soldadet

El nom del barri i del pont de Montolivet té una curiosa llegenda. Diuen que al segle XIV un habitant d’aquest indret va anar a lluitar Terra Santa. Els àrabs el feren presoner, però ell va poder escapar i arribà a la muntanya de les Oliveres, on suposadament Crist va pregar abans de ser crucificat.

Pregà a la Verge que se li aparegué en forma de retaule damunt d’una olivera -abans aquestes coses passaven-. El xicot s’adormí i en despertar es trobava -ell i el retaule- al seu barri de València. La resta te la pots imaginar: s’erigí un santuari en honor a la Mare de Déu del Mont Olivet que, després d’algunes modificacions, encara pots veure a pocs metres darrere del Palau de les Arts. 

Plafó ceràmic al santuari de Nostra Senyora de Montolivet.
La llegenda de Montolivet.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: pont del Montolivet

Saber més

Què veure a prop