Cartells i marques antigues de Catalunya. Rètol lluminós de Cervezas Damm a Mollerussa.

Reclams de carrer (6)

Un nou recull de cartells i marques antigues escampades per Catalunya.

Beguda estel·lar

A finals del segle XIX Prússia es va annexionar el territori alsacià. Molts nadius van decidir marxar i és així com van arribar a Barcelona dos cosins alsacians amb un cognom que passaria a la història.

El 1872 l’August Kuentznann Damm i en Joseph Damm van establir al Poblenou, juntament amb un soci d’aquí, una fàbrica cervesera.

Poc després, els dos xicots partien peres amb el soci català i muntaven una nova fàbrica que va passar per diverses mans familiars fins a convertir-se en la coneguda empresa cervesera que encara es manté en el negoci.

El 1921 la Damm aconseguia duplicar la producció amb la marca Estrella Dorada que es convertia així en el principal producte.

Els anys seixanta, “Cervezas Damm” es publicitava tal qual, sobre un fons irregular de color groc amb una estrella vermella -no daurada-.

Copes, gerres, cartells, anuncis, cendrers, sotagots i mil elements més van associar aquesta marca amb una època en la qual pràcticament no coneixíem cap altra cervesa.

Com a record encara perviu a Mollerussa (Pla d’Urgell) un descolorit rètol lluminós que, si el mires per l’altre costat, és un antic senyal de trànsit totalment obsolet.

Cartells i marques antigues de Catalunya. Rètol lluminós de Cervezas Damm a Mollerussa.
Domènec Cardenal, 26. Mollerussa.

Qui és sabater, que faci sabates

Seguidament, tot i que ens quedem a Mollerussa, fem unes poques passes fins a trobar l’artística placa del Sabater Rafel. Tristament, la signatura de qui ho va fer és il·legible.

Fa uns quinze mil anys un artista de la prehistòria va retratar la gent de la seva tribu vestida i calçada amb una mena de botes de pell.

Se sap que antigament -molt antigament- les persones es feien una mena de calçat amb fibres vegetals trenades i més tard afegiren una sola de cuir.

El calçat tancat sembla que va sorgir a Babilònia fa uns tres-mil sis-cents anys. Els egipcis i altres cultures antigues, com la grega, van perfeccionar els dissenys.

A partir del segle IV la sabata es va anar consolidant, sorgint estrafolaris i incomodíssims models. De fet, sembla que actualment també agrada caminar amb mal als peus, mentre et diguin ‘oh quin taló de vint centímetres tan elegant!’.

El mot sabata té un origen incert. Fins fa poc es pensava que derivava de l’àrab, però ara sembla que no està tan clar i que podria venir del turc. Tant és, oi?

Cartells i marques antigues de Catalunya. Sabater Rafel a Mollerussa.
Verge de Montserrat, 13. Mollerussa.

Artesania industrial

Nascut a Vincennes el 1922, el francès Roger Capron va crear un taller de ceràmica quan tenia vint-i-sis anys. Poc després adquirí una antiga gerreria i, juntament amb un equip començà a fabricar objectes per a botigues de regals i també panells decoratius, obtenint diversos premis.

Els arquitectes li comencen a fer encàrrecs per decorar edificis, motiu pel qual comença a investigar noves tècniques. El 1980 l’empresa incrementa la plantilla fins a cent vint persones, però acusat de plagi, tot se’n va en orris. Una dècada més tard es recupera elaborant peces úniques properes a l’escultura.

Precisament, de l’etapa més fecunda hi ha a Barcelona un record d’aquest ceramista. Al paviment de la vorera del carrer Muntaner perdura un mosaic que feia de rètol. Allà hi havia el comerç de León Escribano, S. A., dedicat a la comercialització de gres ceràmic, rajoles i elements sanitaris.

D’aquest establiment pràcticament no he trobat informació. Només sé que va participar en la primera edició de la fira Construmat el 1979 i que posteriorment canvià la denominació per F. L. Escribano o Sucesores de León Escribano, S. A.

El mosaic representa un toro i un rostre que, segons com, pot semblar un sol o bé un lleó -potser com a al·lusió al propietari-. Com que en aquells anys Capron es dedicava a la producció de mosaics per a la construcció, probablement va existir una relació comercial amb Escribano.

Cartells i marques antigues de Catalunya. Mosaic de la botiga Escribano, realitzat per Roger Capron.
Muntaner, 33. Barcelona.

Cosmètica capil·lar

Dins d’aquest recull de cartells i marques antigues, ens n’anem a Cardedeu (Vallès Oriental) on descobrim un doble motiu publicitari en una perruqueria amb el típic cilindre de ratlles que caracteritza aquests establiments masculins.

Tot i que ara pot semblar anacrònic, durant l’edat mitjana, els barbers també arrencaven queixals, exercien de metges i practicaven sagnies. Una de les teories afirma que les franges blaves i vermelles a les portes de les barberies provenen d’aquells temps, simbolitzant les venes i artèries.

S’explica que el barber lligava al voltant d’un cilindre les benes que necessitava per a les operacions. Les vermelles, ja utilitzades, es posaven a assecar. Les blanques eren les que feia servir com a torniquet per a detenir l’hemorràgia.

A la part superior del cilindre hi ha un cercle amb la paraula Geniol al mig. És una antiga marca.

En Josep Colomer Ametller naixia a Vidreres el 1905 i ben aviat va entrar d’aprenent de perruquer. Amb només divuit anys va anar a París i va obrir una perruqueria de luxe.

Més tard, tornà a Barcelona, es casà i obrí una perruqueria a les rambles. Després de l’exili per la Guerra Civil, va tornar i desenvolupà els seus propis productes. Un temps després s’associava i creava l’empresa Henry Colomer.

Sota la marca Geniol va comercialitzar durant dècades tot un seguit de productes, com xampús, cosmètics i fins i tot fulles d’afaitar.

Cartells i marques antigues de Catalunya. Distintiu en una perruqueria de Cardedeu.
Carrer de Baix, 7. Cardedeu.

De tot i força

Temps era temps, és a dir, al segle XVIII, que quan et calia anar a comprar quasi qualsevol cosa, anaves a l’adrogueria. No confondre amb drogueria, que és una altra mena d’establiment.

A l’adrogueria tant podies adquirir embotits i formatges com llaunes de conserves, pasta i condiments de qualsevol mena.

Aquests establiments van anar evolucionant fins a convertir-se en els elegants colmados on dependents uniformats atenien una clientela selecta. L’alta burgesia anava a buscar productes refinats i de qualitat.

Seguidament, sorgiren els ultramarins. Aquí, a més de menjar, podies trobar productes d’higiene i perfumeria.

Amb la postguerra aquests establiments fan una davallada i sobreviuen com poden, obligats a atendre les persones amb cartilles de racionament.

És precisament el 1940 quan al centre històric de Balaguer (Noguera) obre Cal Costa, una botiga d’alimentació.

Tres generacions després, l’establiment continua, però d’una manera ben peculiar. Actualment, després de fusionar-se amb el videoclub i la bijuteria annexos, a Cal Costa pots comprar de tot. Per exemple, fruita i verdura, bacallà i arengades, gorres i barrets, maletes i molt més!

És un d’aquells estranys casos on l’evolució comercial ha donat lloc a una gran diversificació. Que per molts anys continuï així.

Rètol de Cal Costa, una peculiar botiga de Balaguer.
Carrer d’Avall, 3. Balaguer.

I així acabem aquest cinquè recull de cartells i marques antigues de Catalunya.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Si vols veure més rètols