L’antiga seu de la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios de Barcelona.
Cada cultura té -o ha tingut- la seva pròpia manera d’explicar el relat de la Creació. Molt abans que el cristianisme afirmés que Déu va crear-lo en set dies, els grecs ja tenien una altra versió, igualment fabulosa.
En un principi…
Conta la mitologia que hi havia un temps on existien déus, però no espècies mortals. Així doncs -potser per entretenir-se-, modelaren tot d’éssers i van manar els titans Prometeu i el seu germà Epimeteu que els proveïssin del necessari per viure.
Per començar, l’impulsiu Epimeteu va dotar uns animals amb força, uns altres amb rapidesa per fugir i altres amb valor. També va distribuir característiques físiques com per exemple, urpes per esgarrapar, potes per córrer o pèl per protegir-se del fred.
Però, quan li arribà el torn als humans, el tità s’havia quedat sense res per equipar-los. En aquestes arribà Prometeu i va veure que la humanitat estava indefensa. Llavors se li acudí robar als déus la saviesa de les arts i el foc i regalar-los als humans.
Deixaré aquí el relat mitològic. Només cal dir que a Prometeu la broma li va sortir cara. Però, per bé o per mal, nosaltres ja teníem foc.
Un element útil i perillós
Si ens cenyim als estudis científics, sembla que l’ésser humà va començar a utilitzar el foc fa uns cinc-cents mil anys, que aviat estan dits. Des d’aquell moment, els nostres hàbits van canviar molt. Ens podíem escalfar, cuinar, il·luminar la foscor, coure recipients i modelar els metalls.
Tanmateix vam descobrir efectes imprevistos i poc controlables. Els incendis es van convertir també en part de la nostra existència. La història és plena de desastres causats pel foc.
Combatre el foc
A partir del segle XVI es comencen a pensar enginys rudimentaris per sufocar els incendis i sorgeix un primer intent d’organització. En aquells temps, les campanes tenien un toc especial per donar l’alarma i reunir persones per ajudar en les tasques.
Un segle més tard, arran del gran incendi de Londres, es creava la primera companyia d’assegurances. A partir del segle XIX sorgeixen els primers batallons de bombers que, en un principi, depenien de societats d’assegurances. També s’inventaren els primers enginys per bombar aigua.
Mútues catalanes
I ara ja escombrant cap a casa, el 1833 es feia una crida perquè totes les persones de Barcelona amb habitatges de propietat, s’inscrivissin per tal de fundar una societat d’assegurances mútues per vetllar contra els incendis. Dos anys després tenia lloc l’acte fundacional de la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios de Barcelona.
El 1927, prop d’un segle més tard, aquesta societat s’instal·la al carrer Roger de Llúria. El mateix edifici que, mira per on, ja era la seu de la Liga de la Defensa Industrial y Comercial. Aquesta entitat defensava i protegia els drets de tots els gremis de Barcelona.
De l’edifici tampoc és que hagi trobat gaire cosa. Sabem que va ser construït el 1890. I prou. Així mateix, he llegit que va ser la seu del Centre Excursionista de Defensa Social de Barcelona. Com ja sembla inevitable en tot el relacionat amb aquest article, tampoc he aconseguit informació d’aquesta entitat. Tan sols que el 1913 va organitzar la primera peregrinació a Núria.
Divinitats protectores
A la façana del bloc hi ha dos relleus afegits posteriorment. Dedueixo que va ser el 1947, quan se celebrà el vintè aniversari que la mútua s’instal·la en aquest edifici.
Un d’ells representa l’escut de Barcelona custodiat per les divinitats corresponents al comerç i la indústria, qui posen les mans a les ales del ratpenat. D’aquests personatges mitològics ja he parlat en altres ocasions, però et faré un resum.
Hermes va ser el missatger dels déus, que li van donar unes sandàlies i un barret amb ales perquè fes més via, elements amb els quals se’l sol representar. Per aquest motiu és el protector del comerç: tot el que necessiti portar informació o béns d’un lloc a l’altre.
D’altra banda, la llegenda diu que la deessa Atena va inventar l’arada, va crear l’olivera i ensenyà a la gent a llaurar, teixir i molt més. Per tant, no té res d’estrany que una de les seves funcions fos la de protectora de la indústria. Finalment, amb la industrialització del segle XIX la representació clàssica d’aquesta divinitat ja no era apropiada. Així que li canviaren l’escut per un engranatge o una cornucòpia i aquí no ha passat res.
La ciutat contra els incendis
Seguidament, l’altre relleu representa Prometeu portant el foc i una gran mà que l’atura perquè no causi cap incendi a una ciutat ja plenament industrialitzada. Aix, la humanitat ingrata que rebutja el regal dels déus! El dibuix està extret d’un cartell publicat el 1947 amb motiu del vintè aniversari de l’entitat en aquest domicili.
El disseny d’aquesta publicitat va ser realitzada per Evarist Mora Rosselló, pintor, cartellista i decorador nascut a Barcelona el 1904. La seva prolífica producció inclou il·lustracions per a llibres i revistes, obtenint diversos guardons.
A la recerca de l’autor
Per acabar, dels relleus desconeixem la data. Tan sols sabem que estan signats per M. Roca. Amb tan poca informació, penso que potser pot tractar-se de Marcel Roca Sans, tot i que tinc seriosos dubtes.
Nascut a Mataró el 1928, va estudiar dibuix i pintura després d’haver-se dedicat a la música. La seva obra pictòrica, de la qual destaca especialment l’atmosfera, la va exposar en diversos llocs.
I és així que dono per finalitzada la poc exitosa cerca sobre l’antiga seu de la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios de Barcelona. Un mica frustrat sí que m’he quedat, tot s’ha de dir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Roger de Llúria, 42. Barcelona
Saber més
- Mite de Prometeu: dpto.educacion.navarra.es
- Mútua de Propietaris
- El Comerç i la Indústria
- Marcel Roca Sans: todocoleccion.net
- Primera peregrinació a Núria: diariandorra.ad
- Evarist Mora: arquitecturacatalana.cat
- El cartell de 1947: todocoleccion.net
- La Barcelona d’Hermes, per Caçadors d’Hermes, p 137 i 138
- La Barcelona Hermètica, per N. Miravitlles, p 57 i 58
👌🏻👍🏻 M’agrada.
Fantàstic el relleu del camionet.
Sempre tan erudit, didàctic i amè. És un goig llegir-te, Rondaller!
T’agraeixo molt els comentaris tan positius que fas. Un dia ens hem de conèixer, anar a fer fotos a qualsevol lloc i fer una Mirinda.