El mural dels comtes d’Urgell de la Paeria de Balaguer (Noguera).
Els batlles de Lleida, Balaguer i Cervera reben el nom de paers. Aquest terme deriva d’una paraula llatina que significa persona de pau. És un privilegi atorgat per Jaume I als antics cònsols d’aquestes ciutats.
Per extensió, el consistori s’anomena paeria. Amb això après ens n’anem a veure la Paeria de Balaguer.
Posant-nos en situació
Tot i que se sap que des de la prehistòria per aquests verals s’hi passejava la gent, no és fins al segle VIII que es pot prendre com a punt d’inici de la futura ciutat.
Aquí s’establí un contingent àrab i més tard edificaren el castell. Amb el temps i una canya l’indret s’acabaria convertint en un pròsper nucli envoltat de fèrtils camps de conreu.
Al segle XII Ermengol VI conqueriria la ciutat, incorporant-la al comtat d’Urgell i convertint-la en capital d’aquest. En realitat ell no va liderar la contesa, ja que era menor d’edat. Un altre ho va fer per ell.
Però abans de continuar, entrem al gran vestíbul de la Paeria de Balaguer. Un cop dins, copsa l’atenció el gran mural dels comtes d’Urgell. De fet, no hi són tots, només els que es van considerar més significatius.
Els personatges estan ordenats per ordre d’importància, partint del centre. Tanmateix, jo te’ls explicaré seguint un ordre cronològic molt elemental, que si no m’embolico com una mandonguilla.
A punt per a un breu repàs a la història de Balaguer?
Segle XII (primera meitat): l’oncle conqueridor
Mirant enfront del mural, el tercer per l’esquerra és Ermengol VI. Quan era menor d’edat va residir a Castella, fins que ja d’adult va participar en la conquesta de la ciutat de Lleida.
A la seva dreta hi ha representat Pedro Ansúrez. És l’únic personatge que duu una espasa.
Va ser un dels nobles més propers d’Alfons VI. Era senyor de Valladolid, motiu pel qual apareix aquesta ciutat esquematitzada als seus peus.
La seva filla estava casada amb el comte d’Urgell Ermengol V. En quedar vídua, Pedro es va traslladar a aquest comtat com a protector del seu net Ermengol VI. En el seu nom va conquerir Balaguer, juntament amb Ramon Berenguer III.
En aquest punt alguna cosa em balla, ja que si el nano es trobava a Castella, què venia a protegir Pedro? El territori? Tant és, el cas és que va fer fora els musulmans de Balaguer.
Segle XII (segona meitat): el matrimoni
A continuació tenim Ermengol VII d’Urgell (és que tothom havia de portar el mateix nom?) casat amb Dolça de Foix. És la parella que hi ha, en segon lloc, a la dreta del mural.
Van ser els impulsors de la restauració i repoblació de la ciutat de Balaguer.
A les mans d’ella apareix el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes que es va construir sota el seu mandat.
Segle XIII: la comtessa sense sort
La primera per la nostra esquerra és Aurembiaix, l’única comtessa d’Urgell, amb una vida que donaria per fer un tristíssim serial televisiu.
El malvat del seu oncle la va apartar del comtat i ella va demanar protecció a Jaume I a qui li oferí el comtat a canvi que l’ajudés a recuperar-lo. Però va morir amb trenta-dos anys i el comtat va canviar ràpidament de mans.
Segle XIV: el rei i la vídua
Pere III el Cerimoniós és la figura al centre del mural. Nascut el 1319 al castell de Balaguer esdevingué rei de la corona catalanoaragonesa.
Amb la creació de la Generalitat va assegurar l’estabilitat d’un estat fins llavors poc unitari. Per aquest motiu va organitzar fins al més petit detall el funcionament de la cort, establint tot un seguit de cerimònies, fet pel qual és conegut com a Cerimoniós.
El gos als seus peus simbolitza la fidelitat, no sé si cap a la seva ciutat, cap a Catalunya o a la corona. Perquè pel que fa a les seves quatre esposes, no sé jo.
Cecília de Comenges es troba a la dreta del tot del mural. Va ser esposa de Jaume I i cunyada de Pere III el Cerimoniós.
A la mà sosté l’església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la construcció de la qual tingué lloc sota el seu regnat quan ja era vídua.
Segle XV
A l’esquerra de Pere III tenim el darrer comte d’Urgell, és a dir Jaume II el Dissortat. El nom ja ho diu tot.
Ves a saber si el xicot tenia ganes de grandesa, el cas és que va portar el comtat a una guerra que va acabar amb ell a la presó i la desaparició del comtat. És el que simbolitza la corona a terra i la llista dels comtes d’Urgell que duu a la mà.
Vint anys més tard el pobre home moria en una presó de Xàtiva. Per aquest motiu als seus peus pots veure també uns grillons.
Escacs heràldics
Com pots observar, tot el mural és ple de referències a l’heràldica. A més de les quatre barres, predomina l’escacat de l’important i extens comtat d’Urgell.
És considerat un dels escuts més antics de Catalunya. Diuen les persones enteses que podria haver estat una referència al joc d’escacs que van introduir els àrabs cap al segle IX.
Un artista, dos estils
El mural dels comtes d’Urgell va ser pintat el 1971 per Jaume Minguell i Miret.
Fill de pintor i decorador d’edificis, Minguell va néixer a Tàrrega el 1922. Durant prop de trenta anys va fer pintures murals com aquesta, en nombrosos edificis civils i religiosos.
Paral·lelament, també duia a terme exposicions d’un estil pictòric molt diferent, d’arrels impressionistes, amb taques de color i línies gruixudes. Posteriorment, va derivar puntualment cap a l’abstracció i finalment a la figuració expressionista.
Arquitectura oficial
A finals dels anys seixanta del segle XX l’edifici consistorial era una pura ruïna. Es va haver d’enderrocar i aixecar un nou edifici. El 1968 Marià Gomà i Pujades, que era l’arquitecte municipal, va projectar una nova seu a l’antic solar.
Així, d’entrada, l’edifici de la Paeria de Balaguer no causa cap admiració. És més, desentona que no vegis en el conjunt de la històrica plaça del Mercadal.
Sortosament, la part inferior recrea la característica porxada dels altres habitatges. Però això -opinió meva molt personal- només fa que accentuar l’anacronisme entre els dos estils.
L’arquitecte
Nascut a Lleida el 1915, Marià Gomà va ser nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida quan tenia trenta anys.
A la capital del Segrià va intervenir en la reconstrucció de la Seu Vella i projectà diversos edificis, com el de la delegació de finances (actualment Cambra de Comerç).
Els anys seixanta va tocar el dos a Madrid com a nou cap del servei de valoracions urbanes, a més de catedràtic d’arquitectura i secretari del Colegio de Arquitectos de España.
T’agradi o no, se li ha de reconèixer que fa una peculiar interpretació de l’arquitectura racionalista, creant un llenguatge propi.
El pont gòtic
Si dones una ullada al vestíbul de l’edifici, a més del mural dels comtes d’Urgell, hi ha dues pintures més, de mides més petites. Una d’elles va ser també feta per Minguell i representa la construcció del pont de Balaguer.
Dedueixo que es refereix al desaparegut pont gòtic de Sant Miquel -l’actual és del 1940-. A l’escena es veuen raiers del segle XIV baixant els blocs de pedra pel Segre.
De Castella a Catalunya
L’altre mural, pintat el 1974, representa una escena on es veuen monjos i persones nobles, però no disposo de cap altra informació.
Duu la signatura J. Pizarro, que correspon a José Altuna Pizarro, més conegut com a José Pizarro. Nascut a Sòria el 1930, va estudiar Belles Arts a Madrid i va començar treballant com a muralista a Castella i Navarra.
Més tard es traslladaria a Lleida, on va desenvolupar la major part de la seva obra, tant particular com institucional, a diversos edificis de la ciutat.
Gran estudiós de la pintura renaixentista italiana, va dominar pràcticament totes les tècniques pictòriques. Va anar a viure a Salàs de Pallars on ha rebut diversos homenatges.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Mercadal, 1. Balaguer
Saber més
- Mural dels comtes d’Urgell: museucn.com
- Història de Balaguer: guiabalaguer.com
- 10 curiositats sobre Pere el Cerimoniós, per A. Cònsul
- Escut del comtat d’Urgell: La pervivència heràldica medieval als escuts actuals dels municipis catalans, per D. Sáez (pàgina 10).
- Pedro Ansúrez: dbe.rah.es
- Jaume Minguell: Museu d’Art Jaume Morera
- Marià Gomà: enciclopedia.cat – arquitecturacatalana.cat
- Pont de Sant Miquel: catalunyamedieval.es – quinalafem.blogspot.com
- José Pizarro: wikiwand.com
Si en saps de coses…!👏🏻👏🏻👏🏻
Ha ha ha! 😀 Són hores i hores de cercar a les xarxes!