farmàcia Guinart, Sant Andreu de Palomar, Barcelona, modernisme

Modernisme farmacèutic

La farmàcia Guinart de Sant Andreu de Palomar.

Després de l’avorriment neoclàssic del segle XIX, el modernisme va ser com un retorn als excessos barrocs. Però, a diferència de la foscor i del daurat enlluernador del segle XVIII, el nou estil va portar una explosió de color, de formes i de creativitat a tots els nivells.

Una altra fet positiu va ser la revalorització dels oficis artesans. Vitrallers, escultors, pintors, joiers, ceramistes, ferrers i ebenistes, van tenir més feina que mai a les ordres de destacats arquitectes que competien per a veure qui la fa més grossa.

A l’ombra d’aquests arquitectes sovint hi havia fills, cunyats, germans, cosins o nebots que, vés tu per on, aprofitaven el fet de compartir un cognom important per ‘col·laborar’ amb els grans mestres.

Clan familiar

Un d’ells va ser Pere Falqués. Sí, l’autor de l’església de Sant Andreu de Palomar, de la Casa de Lactància, de diversos mercats de Barcelona i, no cal dir-ho, els carismàtics fanals del passeig de Gràcia -que no, no són de Gaudí-.

Doncs bé, en Pere tenia un nebot que es deia Francesc Xumetra Falqués, propietari d’un comerç de construcció de ceràmica a Sant Andreu de Palomar -lloc de naixement de Pere Falqués-. En realitat eren dos germans qui feien moure el negoci, però de l’altre -Ferran-, no en tinc notícies. Ara veurem per què explico tot això.

Fanal modernista de la farmàcia Guinart de Sant Andreu de Palomar.

Una carrera de nivell

L’evolució històrica de les farmàcies es perd en la història antiga -i en la llegenda-, però no és fins al segle XIX quan pren entitat pròpia com a ciència independent.

El prestigi del farmacèutic era inqüestionable a finals del segle XIX. Havent estudiat una llarga carrera, aquest professional estava a més, informat dels darrers avenços científics, que no eren pocs. Així doncs, el taulell ple de pots amb substàncies de noms estranys, que també servia per petar la xerrada amb els clients, va donar pas a un laboratori per elaborar els nous medicaments.

Era lògic que el farmacèutic volgués diferenciar el seu local de la resta d’establiments del barri.

La farmàcia Guinart de Sant Andreu de Palomar. Detall de la decoració ceràmica.

Farmàcia de guàrdia

Passejant pel carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona trobem la més que centenària farmàcia Guinart. Fundada pel valencià Anselm Guinart, actualment la regenten els seus néts.

A la façana es posa en evidència el que he comentat abans, ja que trobem diverses mostres d’oficis artesans, com vitralls, plafons ceràmics, forja i fusteria.

Antigament les farmàcies col·locaven un fanal de vidres vermells a l’exterior, per tal d’indicar si estaven de guàrdia. Si us hi fixeu, moltes farmàcies d’aquella època encara el conserven. En aquest cas, és un vitrall de diversos colors, però la funció era la mateixa.

Tot i que no en sabem l’autoria d’aquest fanal, sembla lògic pensar que, amb un tiet tan creatiu, alguna cosa hi va tenir a veure.

El rètol

Emmarcant el fanal hi ha un plafó ceràmic amb tons blaus, realitzat al taller dels germans Xumetra. Per cert, Francesc Xumetra va col·laborar amb l’arquitecte Adolf Florensa, en la rehabilitació de l’edifici de Capitania General de Barcelona, realitzant els escuts del pati.

Per altra banda, fa que pensar el fet de trobar la signatura del plafó ceràmic col·locada de l’inrevés. O el muntador es va fer un embolic quan va col·locar les peces o bé ser una decisió de darrera hora perquè el disseny havia d’anar realment així i és la signatura la que es va estampar de manera errònia.

Una bona part de la façana de la farmàcia Guinart està recoberta amb rajola una rajola verda esmaltada, de formes ondulants. Aquest és un dels models que més tard, l’arquitecte noucentista Rafael Masó va utilitzar en alguns dels seus projectes.

Detall del rètol de la farmàcia Guinart de Sant Andreu de Palomar

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Gran de Sant Andreu 306, Barcelona 

Saber més

Sobre Francesc Xumetra Falqués

Què veure a prop