Aquarel·la amb una vista de la fàbrica i l'ermita del Catllar.

Olor de garrofa

La vila del Catllar, un històric municipi del Baix Gaià.

En primer lloc, cal aclarir que el Baix Gaià és una comarca natural que, malgrat estar molt vinculada a la conca del riu Gaià, ves per on, els municipis més importants, la majoria pertanyents al Tarragonès, es troben arran de mar, com Altafulla o Torredembarra. Aquesta comarca és una reivindicació que fa anys que es manté, malgrat que el govern no sembla estar massa per la labor. Tradicionalment, l’economia d’aquest territori ha estat protagonitzada per la pagesia i, més concretament, pel conreu de garrofers així com de vinyes i oliveres. 

I és precisament aquí, al Baix Gaià, on trobem la vila del Catllar, un municipi de poc més de vint-i-sis quilòmetres quadrats amb més història de la que et pots pensar. Per començar, el nom Catllar deriva del llatí i vindria a dir lloc defensat per un castell. Perquè ja et pots imaginar que hi ha una fortalesa, tot i que la seva història comença molt abans que els ibers colonitzessin aquest indret. Vens a fer-hi un tomb?

El castell de la vila del Catllar.
El castell.

El castell

El turó on actualment s’alcen les restes del castell ja havia estat objecte de desig des de l’edat del ferro (uns set segles abans de la nostra era). Més tard, passarien per aquí els ibers, els romans i els musulmans. Finalment, quan al segle XI el riu Gaià es convertí en la frontera entre els comtats catalans i el regne d’al-Àndalus, s’aixecà la fortificació actual, resultat d’anar afegint i ampliant muralles i estances.

Després de segles de guerres, de reformes i de canvis de propietaris, arribem a mitjan segle XVII quan Dalmau III de Queralt, senyor de la vila del Catllar i virrei de Catalunya, perd la vida durant la Guerra dels Segadors. Vila i castell són assetjats i s’inicia un període de decadència, fins que el darrer senyor ven l’edifici a un particular. A principi segle XX, l’interior del castell s’enderroca i es converteix en un jardí privat. De fet, les palmeres que hi ha al recinte fortificat foren plantades en aquell moment. Finalment, començant el segle XXI, l’ajuntament adquireix la propietat, fa excavacions i recupera i consolida les restes.

Para atenció als interessants grafits dels segles XIV al XVI conservats en alguns dels murs. Pots veure vaixells, inscripcions, un personatge amb un gran garrot i una deliciosa escena de figures femenines que no queda clar si estan ballant o es preparen per a la guerra. Qui va fer aquests dibuixos? Els presoners? Els soldats de guàrdia? Un servent avorrit? Misteri.

Grafit medieval a l'interior del castell.
Grafits medievals.

L’escarabat

La interessant visita guiada al castell del Catllar permet conèixer les diverses fases constructives -i destructives- d’aquest rellevant recinte. Entre les peces recuperades sota les runes en destacaré una per la seva raresa i peculiaritat. Es tracta d’una escalfeta del segle XVI. Has cantat mai la cançó de l’escarabat bum-bum? A la primera estrofa diu a l’escarabat que posi oli en el llum. A continuació, afegeix que si en el llum no n’hi ha, a l’escalfeta n’hi haurà.

I què és una escalfeta? Doncs resumint, és un braser petit i portàtil. S’usava per escalfar alguna cosa, encendre la cigarreta, cremar herbes aromàtiques i també i molt important, per conservar el caliu fins a l’endemà per tal d’encendre els fogons. Generalment, es feia de ferro o llautó i tenia tres peus, però en aquest cas és de terra cuita amb un peu rodó. Una gran troballa!

Reconstrucció d'una escalfeta trobada dins el castell.
Escalfeta.

L’església

Segons el relat bíblic, Jesús fou batejat per Joan, conegut -lògicament- com el Baptista. L’home duia una vida austera mentre predicava el penediment dels pecats i anunciava la justícia divina. Com que no tenia pèls a la llengua, denuncià l’enllaç incestuós d’Herodes amb la seva cunyada Herodies, mare de Salomé. Emprenyades com una mona, mare i filla decidiren venjar-se. Així doncs, després de ballar davant del rei, Salomé demanà el cap de Joan. Fi de la història.

Seguidament, la devoció a Joan Baptista s’estengué per tot Catalunya, de manera que és un dels sants més representats a poblacions, esglésies i toponímia. Per exemple, l’església de Sant Joan Baptista del Catllar, un majestuós i sobri edifici del segle XVIII, enllestit en només catorze anys i que presenta trets neoclàssics i barrocs.

Ara, però, només et demano parar atenció a les grans gerres que coronen la façana. De l’interior simulen sortir flamarades. Des de temps immemorials el foc ha simbolitzat la vida, molt especialment la sobrenatural. És un element bàsic en nombrosos rituals de totes les cultures, com els de purificació, ja que el foc consumeix allò que és impur. A partir de la vinguda de Crist, el foc va passar a simbolitzar també l’Esperit.

Església de Sant Joan Baptista de la vila del Catllar.
Església de Sant Joan Baptista.

El protector de les plagues

Explica la història que, allà pels temps de la garrofa, és a dir, el 1687, arribà al Camp de Tarragona una plaga de llagostes tan afamades que es cruspien tot el que trobaven al seu pas. Desesperada, la gent de la vila Catllar decidí deixar a la sort la tria d’un dels sants que tenien en nòmina per tal que es fes càrrec de tan delicada tasca. Dit i fet, al concurs hi foren convocats Joan Baptista, Ramon de Penyafort, Antoni de Pàdua, Nicasi, Domènec i Magdalena. I la sort es decantà cap a Nicasi de Reims, qui des del segle XIV ja protegia la vila de la pesta. Sembla que el màrtir es comportà com s’esperava d’ell i deslliurà la població dels empipadors insectes.

Tampoc és que es conegui gaire cosa de la vida de Nicasi. Se sap que nasqué a Reims al segle IV, que fou bisbe i que a la seva ciutat fundà una església que amb el pas del temps esdevindria catedral. Durant una de les invasions dels poblats del nord, mal coneguts com a bàrbars, li tallaren el cap. Explica la llegenda que ell mateix va recollir el seu cap i el dugué fins al lloc on seria sebollit. Coses de sants.

Aquarel·la amb una vista de la fàbrica i l'ermita del Catllar.
La fàbrica i la capella.

La fàbrica

L’activitat industrial a la vila del Catllar es remunta al segle XIV, quan al costat del riu Gaià hi havia un molí fariner. Quatre-cents anys més tard, la família Queralt, que eren comtes de Santa Coloma i senyors del Catllar, feren construir al mateix lloc la ‘fàbrica vella’. Passaria un altre segle i ens situem a mitjan segle XIX quan, per tal de reconvertir l’indret en una fàbrica de paper, s’aixecà el conjunt d’edificis que s’aguanten com poden de les inclemències i del vandalisme.

A principi segle XX s’electrificava i tornava a canviar d’activitat per tal de produir sacs tèxtils. Fins que el 1975 tancà definitivament. Sembla que hi ha un projecte per reconvertir el conjunt en una cooperativa d’habitatges, però de moment no es veu cap moviment.

Interior de la fàbrica de la vila del Catllar.
La fàbrica.

La capella

Als afores de la vila, molt a prop de la fàbrica, hi ha una capella dedicada a sant Ramon de Penyafort, que fa uns anys es queia de pura desídia i actualment s’ha recuperat per convertir-la en el Centre d’Interpretació del riu Gaià. Edificada al segle XVII, va estar activa fins a la desamortització del segle XIX, quan fou venuda a un industrial paperer.

Nascut al segle XII a Santa Margarida i els Monjos, en Ramon era fill dels senyors del castell de Penyafort. Tenia vint-i-quatre anys quan es formà en Dret Canònic a la Universitat de Bolonya. A continuació, coneixeria els predicadors Dominics i més tard ingressaria en aquest orde, arribant a canonge de la catedral de Barcelona. 

És conegut pel recull de decrets encarregats pel papa Gregori IX, escrits que fins a principi segle XX van ser la base del dret canònic. Com a amic de Jaume I, tingué una important tasca de jurista a Catalunya, Aragó i Mallorca. Pots entendre que és el patró de les persones dedicades a l’advocacia.

La capella de Sant Ramon de Penyafort a la vila del Catllar.
Capella de Sant Ramon.

L’aigua

L’energia hidràulica ha estat clau arreu i el Catllar n’és un bon exemple. A més de la fàbrica, es conserva un singular element que popularment és conegut com l’Agulla. Es tracta d’un sorprenent monòlit de dotze metres d’altura, documentat al segle XVII i l’únic conservat d’aquestes característiques. Es pensa que podria tractar-se del que actualment es coneix com a torre o xemeneia d’equilibri, una construcció que permet controlar la pressió de les conduccions d’aigua.

Com funciona? Quan, per la raó que sigui, es tanca una vàlvula al final d’un conducte o galeria, l’aigua produeix una sobrepressió anomenada cop d’ariet que podria danyar el conducte. La xemeneia d’equilibri s’encarrega de contrarestar aquesta oscil·lació.

L'Agulla, torre o xemeneia d'equilibri.
L’Agulla.

L’habitatge

Els Boronat eren una de les famílies més benestants de la vila del Catllar. Li pertanyien una bona part de les propietats i terres del terme, inclosa la fàbrica que acabes de veure Tot aquest patrimoni era gestionat amb cura per Nicasi Rull Boada qui, en ser republicà, després de la Guerra Civil cauria en desgràcia i perdria el càrrec.

Situada al carrer Cavallers, cal admetre que la façana de Ca Boronat es fa notar. Profusament decorada, aquesta obra data del 1907, tot i que sembla que en realitat és una reforma duta a terme a partir d’un habitatge renaixentista anterior. Com va passar a ser residència dels Fortuny? Doncs mira que no ho sé. Dedueixo que l’adquiriren.

Façana modernista de Ca Boronat.
Ca Boronat.

El polític

Nascut el 1887 a pocs metres del castell, en Josep Fortuny i Aleu era fill de propietaris i indians. Finalitzats els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, exercí a Tarragona on inicià també la seva carrera com a polític conservador. Tot i mantenir la casa al Catllar, un cop casat plantà la residència a Barcelona, des d’on gestionà les seves nombroses propietats.

El 1913 s’estrenava com a diputat provincial i seguidament, com a diputat de la Diputació de Tarragona. Ocupà diversos càrrecs a tot d’organismes i institucions. I no et pensis que ho feia altruistament, sinó que sovint la raó venia donada perquè hi tenia interessos com a propietari d’algun indret.

I fins aquí, aquesta breu, però intensa visita a la vila del Catllar. No cal dir que hi ha més per veure, però alguna cosa et deixo perquè la descobreixis!

Antic pou de la fàbrica tèxtil.
Un pou de la fàbrica.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop