Aquarel·la amb una vista del carrer de Jesús de Sitges.

Jesús hi bec aquesta aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins

En anteriors articles he parlat de diverses obres de ceràmica als carrers de la Blanca Subur. En aquesta ocasió, parem atenció a una placa que penso que sovint passa desapercebuda. Concretament, la del carrer Jesús de Sitges que es troba davant de l’inici del carrer de Francesc Gumà.

A la societat occidental, tan profundament cristianitzada durant més de vint segles, no sorprèn trobar carrers amb noms dedicats a sants i màrtirs. Ara, que ens hem tornat més incrèduls, els nous carrers tenen denominacions menys contundents. Pensa que el nom Jesús no era qualsevol cosa. Ni una santa ni un màrtir: Jesús!

Carrer Jesús de Sitges. Placa ceràmica de Sunet Urgellés.
El carrer de Jesús.

Ceràmica d’autor

El 1947 es publicava un article proposant l’embelliment dels carrers de la vila. Concretament, es demanava a la població a imaginar els carrers amb mosaics de colors executats per diversos artistes. La idea fou aprovada pocs dies després i es creà una comissió “Pro-Rotulamiento Artístico de las Calles de Sitges“. Aquesta comissió era qui decidia, entre altres coses, el tema que s’havia de representar a cada plafó

Així doncs, s’encarregaren les primeres plaques artístiques a destacats ceramistes del moment i s’acordà que les despeses serien sufragades per subscripció popular. Un mes després s’exposava al públic la primera placa que corresponia al carrer de Sant Gaudenci, actualment deteriorada per l’impacte de la pòlvora dels correfocs.

Plafó ceràmic del carrer Sant Gaudenci, fet per Salvador Sunet.
Carrer Sant Gaudenci.

L’artista de l’obra fou el ceramista Salvador Sunet Urgellès qui treballà sota les ordres d’un altre gran ceramista: Llorenç Artigas. Nascut a Barcelona el 1891, Sunet s’especialitzà en quadres de rajola ceràmica. D’ell probablement coneixes la font de la Travessera de Gràcia a Barcelona. Poc temps després de fer aquesta, ja estava treballant en les del carrer de Jesús de Sitges.

Detall de la signatura de Sunet Urgellés en una placa ceràmica.
Signatura de l’artista.

El barri emmurallat

En un xamfrà al capdamunt del carrer de Rafael Llopart i Ferret hi ha, ben dissimulada, una creu de ferro damunt d’un fust de pedra i amb un rerefons d’allò més historiat. Es coneix com a creu de les Tàpies i pel que m’ha semblat veure en una fotografia antiga, era més alta. Dedueixo que fou col·locada a final segle XIX o principi del XX, després que la carretera i la via del tren deixessin tallats aquests carrers.

L’espai situat a banda i banda del carrer Jesús rebia el nom de barri de les Tàpies. El nom prové de quan aquest i altres carrers de la vila havien estat envoltats d’uns murs -o tàpies- durant les guerres carlines que tingueren lloc durant bona part del segle XIX. Precisament, on es troba la creu se situava l’antic portal de llevant.

Aquarel·la amb una vista del carrer de Jesús de Sitges.
El carrer de Jesús.

Vi d’aigua

El plafó del carrer de Jesús de Sitges representa el primer dels molts miracles relatats a les escriptures (Jn 2, 1-12). Se’ns explica que, en esgotar-se el vi durant una festa de casament, Maria, exercint de mare resolutiva, li diu al seu fill: rei meu, no tenen vi. Jesús, que devia estar sortint de l’adolescència, li deixa anar: I a mi què m’expliques? Llavors, ella, fent com qui no ha escoltat la resposta, es dirigeix als servidors i els diu que facin el que el fill els mani. Dedueixo que no era la primera vegada que es donava una situació similar entre Maria i Jesús.

El cas és que el jove els manà emplenar amb aigua sis piques de pedra de cent litres cada una, d’aquelles que els jueus utilitzaven en les seves purificacions. Per cert, crec que la traducció “tinaja” en castellà no és la més apropiada. Un cop plenes, els digué que ja ho podien servir. I, vist i no vist, l’aigua s’havia convertit en vi, molt millor que el “Don Simón” que havien begut fins aquell moment.

Carrer Jesús de Sitges. Placa ceràmica de Sunet Urgellés.
El miracle del vi.

Plagi diví?

Per acabar, si t’acostes a l’altre extrem del carrer Jesús de Sitges, veuràs com Sunet va pintar l’escena corresponent al sermó de la muntanya (Mt 5,7). No voldria entrar en polèmica, però hi ha qui assegura que Jesús no va ser l’autor del discurs, ja documentat un parell de segles abans als anomenats ‘Manuscrits de la mar Morta’.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Jesús, 34. Sitges

Saber més

Què veure a prop