En un article anterior he parlat de la història del Casino Prado Suburense de Sitges a qui el poeta Josep Vicenç Foix rebatejaria com a “Pradell“, diferenciant-lo dels seus adversaris del “Recés” -El Retiro-. Arran d’una interessant visita guiada, he pogut descobrir l’espectacular interior i ampliar una mica el que coneixia de la història d’aquest més que centenari local.
El 1918 el nou president de l’entitat decideix escometre tot un seguit d’obres de reforma per tal de modernitzar el local. Amb aquesta finalitat, tria Miquel Utrillo per fer-se càrrec del projecte qui, a més de dissenyar una nova porta d’entrada, refà completament el teatre sota la direcció de Josep Maria Martino. Aquest arquitecte és autor de nombrosos xalets a Sitges, també d’estil noucentista.
Imatges de pedra
Poc després de començar les obres, s’encomanava a Pere Jou i Francisco la decoració escultòrica de la porta de pedra que dona accés al vestíbul. Els capitells reprodueixen escenes i personatges relacionats amb la història de l’entitat.
El 1962, trenta anys després d’haver executat aquestes obres, Jou es jubilà de la seva feina a l’Escola Massana i reprengué novament el treball esculpint un fris com a continuació dels capitells, amb caramelles, ball de bastons, persones llegint en una biblioteca i altres jugant a escacs. Dos anys després, el fris quedava inacabat per la mort de l’escultor.
Clàssic però actual
Nascut el 1891 a Gràcia, de ben jove Jou mostrà vocació per dedicar-se a l’escultura, tasca que compaginava amb la de fuster ebenista. Tenia dotze anys quan, veient la vàlua del xicot, el seu mestre Pau Gargallo li oferí ajudar-lo en la decoració de l’Hospital de Sant Pau. Mentre treballava en això, s’inscrigué als cursos nocturns de la Llotja on ensenyava l’escultor Venanci Vallmitjana.
A vint-i-cinc anys conegué casualment el pintor Utrillo qui buscava un escultor pel Palau Maricel que s’estava edificant a Sitges. Jou creà capitells esculpits a la manera medieval però amb un llenguatge contemporani. És autor, entre altres, de les escultures que decoren l’escola Collaso i Gil de Barcelona.
L’amor i la guerra
Executades entre el 1921 i el 1930 per Agustí Ferrer, les pintures murals del Casino Prado Suburense són tot un compendi d’al·legories i simbolisme. En primer lloc, l’entrada fou decorada amb esgrafiats que reprodueixen unes figures hieràtiques dins l’estil noucentista inspirades en temes mitològics.
Una cariàtide i un atlant semblen sostenir l’estructura de l’edifici sota la qual s’aixopluga la representació d’Astarte o Ishtar, la deessa babilònica de l’amor i de la guerra. Per què aquesta divinitat i no una altra? Misteri. Més amunt s’hi representa Eros empaitant un gall, símbol de l’entitat.
Muses del teatre
A la façana lateral, emmarcada per un requadre de maons i ceràmica, hi plasmà una al·legoria al teatre. Com si estiguessin ballant una sardana, pots veure Apol·lo, qui també és déu de la música i la poesia, acompanyat de la musa de la tragèdia Melpòmene amb una màscara trista. A l’altre costat, apareix Talia, la musa de la comèdia amb una màscara somrient.
M’ha vingut al cap un mosaic romà del segle III dC conservat al Museu Nacional del Bardo, a Tunísia que, també en un format quadrat, representa el poeta Virgili sostenint un rotlle amb un fragment de l’Eneida acompanyat de Clio, musa de la història i la poesia i Melpòmene. Potser Ferrer el va prendre com a inspiració.
El seguici de la disbauxa
Damunt d’aquestes tres figures hi ha esbossat un fris que sembla tornar a reproduir a la part superior de l’edifici. A la manera dels relleus grecs, l’artista executà un esgrafiat amb una comitiva de persones vestides i nues que fa tot l’efecte de dirigir-se a festejar quelcom. Penso jo que està inspirat en el que es coneix com a “seguici de Dionís“, el déu grec del vi i de la vinya i, conseqüentment, de les festes, els banquets i les orgies, que representa la transgressió i l’alliberament per mitjà de la dansa, la música i la disbauxa. Sovint era acompanyat per músics, nimfes, silens i altres divinitats mitològiques.
Sostre al·legòric
Les pintures del teatre revelen una gran espontaneïtat, poc present en altres pintures de l’artista. Pintant ràpidament i sense pràcticament haver fet cap estudi previ, conferint al conjunt l’aire fresc de la improvisació. En veure-les, Santiago Rusiñol quedà tan impressionat que les comparà amb les pintures murals de Josep Maria Sert.
El sostre del local està dividit en cinc plafons d’onze per tres metres que representen al·legòricament la Música, la Pintura, la Literatura, l’Escultura i l’Arquitectura.
Amb una composició aparentment caòtica, apareixen muses i divinitats mitològiques que es barregen amb persones i angelets en aquesta mena de Capella Sixtina de les arts. Alguns dels personatges han estat pintats de colors més foscos els quals contrasten al costat d’altres executats amb tonalitats molt més esvaïdes.
Clàssics a la catalana
Seduït per l’art i la mitologia clàssica i encara influenciat per les directrius noucentistes, damunt l’arcada de la boca de l’escenari Ferrer va pintar Atena Nike envoltada d’altres divinitats de l’Olimp. Així doncs, entre altres, tenim Apol·lo, Hèrcules, Minerva, Diana, Eros i diverses muses.
L’artista
El 1884, naixia Agustí Ferrer Pino en el si d’una llar humil i nombrosa. Aviat mostra interès pel dibuix i la pintura i, malgrat la desaprovació familiar, comença a practicar de manera autodidacta. Els retrats que pintava el feren conegut a la població. En acabar el servei militar s’instal·là a Barcelona i es matriculà a la Llotja o rebé formació, entre altres, de l’escultor Vallmitjana.
Allà esdevé un alumne avantatjat, però la seva personalitat lliure i rebel el duu a rebutjar molts consells per estudiar, ofertes per treballar i ajuts monetaris. En acabar els estudis fa un viatge per la península pintant tot el que troba i després torna a Sitges on instal·la el seu taller. Seguidament, fa diverses estades a Perpinyà, Orà, París, Ginebra i Roma, vivint del que pintava. Quan el 1915 torna a Sitges, profundament atret per l’art i el simbolisme de cultures llunyanes, comença a incorporar referents del món mitològic i religiós.
Fins que el 1921, s’inicien les reformes del Casino Prado Suburense i s’encarrega a Agustí Ferrer la decoració mural del teatre. Poc després, ja es pot dir que és un artista reconegut. Els anys cinquanta, la fràgil salut i l’infortuni familiar es fan notar en la producció, fins a la mort el 1960, quan tenia setanta-cinc anys.
L’ànima de l’edifici
Per acabar, poc es parla de la decoració del vestíbul de l’edifici que incorpora diversos elements com òculs, l’escut de Sitges i del Casino així com unes indianes de color blau que reprodueixen diverses aus. L’autor fou Miquel Utrillo i Morlius qui, a més d’enginyer, pintor, cartellista i crític d’art, era també decorador. Entre les seves obres més importants destaquen el complex de Maricel a Sitges i també la idea original a partir de la qual es crearia el Poble Espanyol de Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Francesc Gumà, 6-14. Sitges
Saber més
- Casino Prado Suburense: casinoprado.cat
- Edifici del Prado Suburense: criticartt.blogspot.com
- El pintor Agustí Ferrer Pino (1884-1960), per Antoni Sangrà Boladeres
- Pere Jou, escultor: museusdesitges.cat
- Miquel Utrillo: dbe.rah.es
Gràcies per fer-nos veure detalls artístics que sovint passen desapercebuts a l’ull profà; les teves imatges focalitzen molt bé la mirada. Un plaer llegir-te.
Gràcies! M’encanta compartir les descobertes que faig 😉
Molt interessant i ben documentat
Moltes gràcies!