rajola, ceràmica, Sitges, Garraf, plafó, ceramista,

Anuncis de paret (1)

Plafons ceràmics de Sitges.

Com he dit altres vegades, el carrer és com un gran museu a l’aire lliure… I gratuït! Només cal obrir bé els ulls.

Segons com enfoquis la vista, trobaràs mosaics, esgrafiats o escultures de tots els estils, entre molts altres detalls.

Quan tornis a Sitges (Garraf), intenta apartar els ulls de les botigues i restaurants i descobriràs tot un món de ceràmica. I a més, la majoria és deguda a la mà de grans artistes.

En aquest itinerari (trobaràs l’enllaç al final), només posaré una petitíssima mostra, donant per fet que aquesta tria arbitrària, deixarà fóra altres igualment importants. Però mentre vas passejant, mira de ben a prop tot el que trobis. Segur que descobreixes algú famós!

Plafó ceràmic d'un vehicle d'època, dissenyat per Xavier Nogués.
Disseny de Xavier Nogués.

Serra

Probablement es tracta de Josep Serra Abellà, pertanyent a una important nissaga de ceramistes de Cornellà de Llobregat. Influenciat pel modernisme i més tard per l’art déco, va destacar especialment en la producció de peces amb reflexos metàl·lics i motius abstractes.

El 1948 Serra va realitzar la placa corresponent a la plaça dedicada a Eduard Maristany. Conegut per haver estat, a finals del segle XIX, l’enginyer -i més tard director- de la Companyia de Ferrocarrils que van enllaçar Tarragona amb la frontera i més tard de la línia Madrid- Saragossa-Alacant. Va ser qui va fer passar el tren per Sitges el 1897.

El títol de marquès li van donar pel mèrit d’haver fet el túnel més llarg fins al moment -de més de quatre quilòmetres- a l’Argentera (Baix Camp).

Indicador de la plaça Eduard Maristany de Sitges, amb el dibuix d'un tren.

Sunet

Salvador Sunet Urgellès es va especialitzar en quadres de rajola ceràmica. Probablement coneixeu la font de la Travessera de Gràcia a Barcelona. A Sitges va fer diversos rètols per als carrers de Sitges, com el del carrer de Sant Gaudenci.

El 1947 es creà una comissió per tal d’embellir els carrers de la vila. S’encarregaren les primeres plaques artístiques a destacats ceramistes del moment, com Sunet. 

Gaudenci de Novara va ser un bisbe italià del segle IV, del qual es coneix poc dels vint anys que va exercir com a tal. Dos segles després de la seva mort, es construí una basílica a l’indret on va ser enterrat i més tard es transportaren les seves despulles a una altra església.

Pel que ens expliquen les cròniques, el 1948 un vilatà va obtenir permís del sant pare per portar el cos de Gaudenci fins a Sitges. Segueix el relat dient que el cos anava tancat dins una urna de vidre i anava vestit de soldat romà i duia un calze amb la sang del màrtir. Així és com Sunet el pinta a la placa del carrer que duu el nom del sant.

Però jo em pregunto si no hi ha alguna confusió, ja que Gaudenci mai va ser soldat ni tampoc va morir com a màrtir. Probablement es tracta de sant Hermió. A algú li van donar gat per llebre.

Plafons ceràmics de Sitges, El Garraf. Nom del carrer Sant Gaudenci, amb la imatge del mártir, dissenyat per Salvador Sunet.

Florit

Nascut a Madrid el 1909, Josep Lluís Florit Rodero, va ser un dibuixant i pintor, guanyador de nombrosos premis, que va exercir com a professor a Barcelona. Va pintar especialment temes urbans, així com el circ i l’equitació. A Sitges va exposar diverses vegades.

Cal destacar el plafó al carrer Sant Gaudenci, que és com un anunci ceràmic sobre el Museu Romàntic. Una delícia!

Aquest museu es troba en un edifici del segle XVIII al mateix carrer. El darrer propietari va cedir l’habitatge perquè fos convertit en museu, fet que va tenir lloc el 1949. L’interior conserva les estances decorades com antigament. Una sala acull la col·lecció de nines de Lola Anglada.

Plafons ceràmics de Sitges, El Garraf. Disseny de Florit per anunciar el Museu Romàntic.

Direcció única

Antigament, la trobada de dos carros podia col·lapsar un carrer. Per aquest motiu al barri vell de Barcelona trobem senyals amb traginers indicant la direcció a seguir.

Tot i que desconec l’autor, vull esmentar la fletxa de clor blau que és present a nombrosos carrers de Sitges.

Els primers vehicles europeus sense cavalls es van crear el 1885. Vint anys més tard, s’organitzaven curses automobilístiques a Catalunya, que passaven per Sitges. No obstant això, el famós ral·li de cotxes d’època va néixer el 1959.

Puc imaginar la caòtica circulació de vehicles pels estrets carrers de la vila, que devien obligar a senyalitzar així, el sentit de la marxa, per tal d’evitar embussos.

Plafons ceràmics de Sitges, El Garraf. Fletxa per indicar el sentit de la circulació.

No et perdis el següent article on continuarem descobrint més plafons ceràmics de Sitges.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop