La bona portalada honra la casa

La casa del Portal del Pardo del Vendrell (Baix Penedès).

Allà pel temps del xató, és a dir, segle XI dia amunt dia avall, es té notícia de l’existència del Vendrell arran d’un plet que guanyà el monestir de Sant Cugat per quedar-se amb aquest indret. Com que eren temps complicats, aquell nucli medieval sorgit després de la recuperació del territori del domini musulmà, es protegí amb una muralla que tenia cinc portes.

Seguidament, l’estratègica situació de la vila en una cruïlla de camins, motivà que es convertís en lloc de trobada de grans personatges que anaven o venien de Tarragona.

Gàrgola de pedra a l'antiga casa d'apel·les Fenosa.
Quedar-se de pedra.

Dins i fora

Antigament, a l’exterior de la muralla que envoltava la vila hi havia un pou. Per aquest motiu, el pas més proper per entrar-hi es coneixia com a Portal del Pou. Però aquest nom va quedar desplaçat pel del Pardo. Més avall t’explico la raó.

Doncs bé, tot i que estava prohibit obrir portes i finestres a la muralla, sembla que al segle XVI era possible fer de més i de menys. Un dels habitatges que ho feren fou la casa del Portal del Pardo del Vendrell. Tot i això, l’aspecte que pots contemplar actualment és el resultat d’una important reforma duta a terme al segle XVIII. Tanmateix, la història de l’edifici sembla que comença amb la família Nin, una de les més rellevants de la vila. L’anem a veure?

Casa del Portal del Pardo del Vendrell. Esgrafiats barrocs.
Renaixentisme i barroc.

Vista la porta, sabuda la gent

El 1518 en Bernat Nin inscrivia -que no comprava- l’immoble, i així ha esdevingut el més antic de la vila. Temps després, l’home era nomenat cavaller i estampava l’escut familiar a sota de l’arc del pas de la muralla. Encara és visible el medalló dins el qual hi ha un escut amb la figura d’un infant. De molt similars els pots veure en altres propietats d’aquesta nissaga a Vilanova i la Geltrú. De fet, els Nin foren personatges distingits en poblacions properes, com Salomó, on arribaren a ser pagesos, mercaders, batlles i cavallers.

Casa del Portal del Pardo del Vendrell. Escut de la família Nin.
L’escut dels Nin.

Polític i traductor

Segurament, un dels més coneguts d’aquesta família ha estat Andreu Nin i Pérez, nascut al Vendrell el 1892. Tenia quinze anys quan aprengué l’esperanto. Després d’obtenir el títol de magisteri exercí de mestre a Barcelona, però aviat abandonà aquesta tasca per dedicar-se al periodisme.

Quant a les inclinacions polítiques, després de mostrar-se afí al republicanisme, passà al socialisme i s’afilià a la CNT. Diferint d’aquest organisme, es passà al comunisme esdevenint un personatge clau. Se n’anà a viure a Moscou i conegué Lenin i Trotski, amb els quals col·laborà.

El 1930 tornava a Barcelona on difongué les idees comunistes. Participà en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), arribant a secretari polític. Amb l’esclat de la Guerra Civil fou conseller de Justícia i Dret del principat. Una confrontació entre partits acabà amb la il·legalització del POUM i la detenció dels seus membres. El 1937 fou assassinat per agents de la policia soviètica.

Al marge de la seva activitat política, Andreu Nin ha estat un important traductor al català de les grans obres de la literatura russa com Dostoievski, Trotski, Lenin, Tolstoi i Txékhov, així com d’obres polítiques, algunes d’elles escrites per ell mateix.

Aquarel·la amb una vista del carrer Major del Vendrell.
El carrer Major.

De mà en mà

Tornem on ho havíem deixat. Nou anys més tard de què Bernat Nin inscrivís la casa, Lluís, el seu fill, la comprava i feia aixecar la torre. Un segle després hi vivia un descendent, en Francesc Nin, conegut amb el malnom de “Lo Pardo“, qui acabaria donant nom a l’habitatge.

Però vindrien temps de guerres i a principis del segle XVIII la casa passaria a ser caserna de cavalleria. A continuació, la propietat és adquirida per una vendrellenca casada amb el cònsol de França. Fou una època d’esplendor per l’immoble, ja que el matrimoni hi feu importants reformes amb la intenció de deixar-lo com cal per rebre personalitats.

Casa del Portal del Pardo del Vendrell. Esgrafiats barrocs.
Decoració baroca.

Bons temps, nous aires

Amb la introducció del conreu de la vinya al segle XVIII, el Vendrell visqué una època de bonança que es posa de manifest en l’expansió urbanística de la vila així com la construcció de rellevants edificis. És precisament en aquest període que algunes finestres de la casa del Portal del Pardo del Vendrell esdevenen balcons i les façanes es decoren amb esgrafiats. Així mateix, s’amplià l’arc del portal per facilitar el pas dels carros.

Tant la decoració escultòrica de finestres i balcons com la dels esgrafiats mostren elements vegetals, animals, angelets –putti– i algun bust, així com motius geomètrics i símbols cristians.

Casa del Portal del Pardo del Vendrell. Esgrafiats barrocs.
De finestra a balcó.

Més vicissituds

Novament, vingueren conflictes, aquest cop amb els francesos. Els propietaris hagueren d’exiliar-se i vendre la casa a la família Guimerà. L’edifici fou protagonista de diversos fets bèl·lics. Entre altres, quan al segle XIX les tropes carlines assaltaren el Vendrell, afusellaren els qui defensaven la vila des d’aquest portal, sense respectar l’acord de pau. Uns vint anys després d’aquest darrer fet, la nova propietària convertia l’habitatge en un col·legi per a nenes. La casa va anar passant en herència a diversos descendents fins que finalment, el 1958 l’adquiria Apel·les Fenosa Florensa.

Escultura d'un gran caragol a la barana d'un balcó.
Caragol treu banya…

L’estiueig de l’escultor

Nascut a Barcelona el 1899, Fenosa començà a treballar amb l’escultor Enric Casanovas Roy. Tenia vint-i-dos anys quan marxà a París a veure què passava pel món artístic i allà conegué Picasso. Tornà a Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França. Quan la situació política es calmà, és quan adquirí la casa del Portal del Pardo del Vendrell on cada any estiuejaria amb la seva esposa i on muntà un taller al jardí. Amb el temps, aquest edifici esdevindria la seu de la Fundació Apel·les Fenosa que actualment conserva una part del seu fons personal.

A la plaça del davant s’instal·là recentment una escultura seva executada a París el 1950. Sota el nom d’Els Tres Regnes, l’obra representa per mitjà de figures femenines, els regnes Mineral, Vegetal i Animal.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Major, 25. El Vendrell

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).