Calafell. Castell de la Santa Creu

Als ibers també els agradava la platja

A Calafell (Baix Penedès) trobem el Castell de la Santa Creu, que té més història que la sardana.

Els primers habitants prehistòrics eren caçadors pescadors -de riu, no de mar-. Quatre segles abans de la nostra era, els ibers, que eren molt espavilats, van pensar que aquest era un bon lloc per viure. Així doncs, es van establir en un turó i van construir una petita ciutadella que va caure conquerida pels romans.

Calafell. Castell de la Santa Creu

De castell a palau

Al segle XI, en aquest indret s’aixecaria un imponent castell fronterer, per defensar el territori entre els cristians i els musulmans, del qual ens ha arribat una part.

El recinte va passar de mà en mà, primerament convertint-se en residència senyorial. A partir del segle XV va començar un període de decadència i finalment s’enderrocaren les muralles.

De mica en mica, un nou nucli de població es va assentar a la vora de la platja, per dedicar-se a la pesca. Avui dia els pescadors han estat substituïts pels turistes.

Així doncs, del castell de la Santa Creu actualment només es conserva l’església romànica dels primers temps, la presó, la cisterna, alguns trams de la muralla i el comunidor.

Un comunidor és una torre amb quatre obertures als punts cardinals. Des d’aquí, el capellà foragitava el mal temps a base d’elaborats rituals, per tal de preservar la collita. El mot comunir significa conjurar o exorcitzar.

La gran troballa

Quatre segles després de Crist, l’emperadriu Helena de Constantinoble, manà excavar el Mont Calvari i suposadament va trobar la creu.

Aquesta notícia va ser la guspira que necessitava el cristianisme per obtenir credibilitat i reforçar el seu poder. Des de Jerusalem s’escamparen fragments per tot el món cristià, així com el culte a la Santa Creu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de les Penyes, 11. Calafell

Saber més

Què veure a prop