El nen Nin

El nen Nin

El portal del Nin a Vilanova i la Geltrú.

Anem a fer una genealogia inversa. L’Anaïs va ser una escriptora surrealista francesa (1903-1977). El seu pare Joaquín, que l’abandonà quan la noia tenia onze anys, era un compositor i pianista cubà (1879-1949). El germà de l’Anaïs duia el mateix nom que el pare i va ser també compositor (1908-2004). 

L’avi de tots dos -oh originalitat de noms!- es deia Joaquim i era nascut a Tarragona (1843-1919). Durant la seva carrera militar l’enviaren a Cuba, però en tornar a Barcelona va decidir ser mestre i escriptor -en castellà-. El seu germà, en Josep (1843-1908), va preferir estudiar pintura a Madrid i va guanyar-se una sinistra fama per realitzar retrats mortuoris d’homes cèlebres.

El portal del Nin. Dovella amb l'escut.
Exhibicionisme infantil.

La casa dels nens

Tota aquesta nissaga duia el mateix cognom: Nin. Si seguim enrere, arribarem a Josep Nin nascut a Salomó (Tarragonès) al segle XVI i que -suposadament- va ser el primer. Els descendents d’aquest llinatge de bona fortuna, es va escampar arreu i va traspassar fronteres. Diverses famílies s’establiren a les poblacions dels voltants, especialment al Baix Penedès, passant de pagesos a burgesos i finalment entrant a formar part de l’elit aristocràtica. 

Capellans, polítics, militars, artistes i fins i tot un timbaler, són alguns dels personatges que porten el cognom Nin. Un de ben peculiar va ser Andreu Nin (1892-1937), polític, mestre i traductor del rus al català, que va ser torturat i executat a Madrid degut a les seves idees marxistes, per ordre dels serveis de contraespionatge soviètics.

A Vilanova i la Geltrú (Garraf) trobem també petjades de la presència dels Nin. L’única entrada que resta de la muralla medieval es coneix precisament com el portal del Nin. El nom li ve donat per la casa Nin, que es troba adossada al portal, també coneguda com a Can Ferrer Pi. Només aclarir que Antoni Ferrer i Pi era descendent de la poderosa nissaga Nin i va ser alcalde de la vila durant el règim franquista. 

El portal del Nin de Vilanova i la Geltrú. Detall del forrellat.
Angelets a la porta.

Escut infantil

El que ara veiem de l’habitatge, és el resultat d’afegits i remodelacions dutes a terme a finals del segle XIX i durant els anys quaranta del XX, que actualment resultarien impensables i més tenint en compte que van ser aprovades pels arquitectes municipals del moment. De fet, imagino que l’escut del portal és de llavors.

L’escut familiar es troba representat per un infant tan nu com quan va venir al món, amb una mà aixecada i l’altra a la cintura. Diuen els entesos que el mot ‘nin’ deriva de llatí vulgar, és a dir, el que parlava la gent del carrer del segle XIII. 

Els noms correctes per a nen petit haurien estat ‘puer’ o ‘infans’, molt més cultes, on vas a parar. La forma ‘ninus’ sembla que només s’havia utilitzat en algun moment com a nom propi. I probablement és d’on deriva el cognom Nin.

Potser seguint amb la idea del cognom -o no-, els interessants panys de forja reprodueixen figures d’angelets infantils que semblen estar jugant -o barallant-se- amb espases.

Escultura d'un infant al castell de Vilanova i la Geltrú.
El Nin del castell.

Més infants

Tanmateix, resulta curiós trobar aquest mateix escut al castell de la Geltrú. Imagino que, després de les diverses reconstruccions i, molt especialment amb la gens rigorosa restauració duta a terme els primers anys del segle XX, es van col·locar peces com aquesta, provinents d’altres indrets. Vés a saber si aquest era l’escut original de la casa Nin!

Per acabar, i només per tal de recollir similituds, reprodueixo la llinda d’una porta a la plaça Marcús de Barcelona on veiem un infant Jesús que, mira tu per on, em recorda molt el Nin de Vilanova. Aquí queda.

Dovella en un portal de la plaça Marcús de Barcelona.
Plaça Marcús, 8. Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Sant Antoni, 2. Vilanova i la Geltrú 

Saber més

Què veure a prop