En la primera part de l’itinerari per conèixer el barri de Dalt la Vila de Badalona ens vam quedar al carrer de la Quintana Alta. En la segona part continuarem fent descobertes pels estrets carrerons d’aquest nucli carregat d’història.
La part alta
Per començar, endinsa’t al carrer de Dalt, dit així perquè era el que se situava a la part més alta del nucli antic. Aquí trobaràs tot un seguit d’habitatges interessants. En primer lloc, al número vint-i-nou, hi ha un finestral gòtic que és un miracle que s’hagi salvat. Una mica més enllà veuràs uns habitatges del segle XIX. Són interessants els esgrafiats de la façana, tot i que ja estan a punt de desaparèixer. Una llàstima. Contenen motius geomètrics, columnes, cortinatges i una mena de gerres amb l’any. He modificat la imatge per tal que es percebin millor.
El senyor rector
Et sorprendrà una gran portalada enmig d’un alt mur d’obra. És l’entrada de la Rectoria, un edifici aixecat al segle XVII perquè hi visqués el rector de la parròquia. Un segle més tard es completà el conjunt amb una avinguda amb arcades i xiprers i la tanca exterior que t’impedirà veure-ho. La data 1780 a la part superior de la porta indica precisament l’any d’aquesta ampliació.
El rovell de l’ou
Davant mateix baixa l’estret carreró de la Plaça que, inexplicablement gira en angle recte a la dreta i arriba fins a la plaça de la Constitució, on també desemboquen quatre carrers més. Un dels passatges és un altre dels típics culs-de-sac de Dalt la Vila de Badalona. Sembla que una part del fòrum romà es trobava precisament aquí. Molta història, oi? La plaça fou el centre neuràlgic de la vida badalonina i era on antigament tenia lloc el mercat setmanal i on s’ubicava l’ajuntament. Aquest irregular espai fou batejat així a principi segle XIX, pocs anys després de l’aprovació de la Constitució de Cadis el 1812.
Presideix la plaça una bonica font decorada amb un mosaic blanc i blau i coronada amb una gerra amb una atzavara. Al seu voltant encara treuen el nas algunes cases interessants, com Can Planas —la que té la tribuna— pertanyent a una rellevant nissaga badalonina.
Avall que fa baixada
Tot seguit, acosta’t a la plaça de la Font, just al costat i que contràriament al que indica el nom, no té cap font. Bé, diuen que en temps pretèrits hi havia una de les primeres que donà nom a l’indret. Gira a la dreta per baixar pel carrer de la Costa, un dels més antics i emblemàtics de Dalt la Vila de Badalona i també amb més pendent. Segurament, fa vint-i-un segles els romans ja s’hi passejaven per aquí. Diverses troballes al subsol així ho demostren. Aquest era el camí habitual que connectava amb el mar. Potser, penso jo, d’aquí ve el nom Costa o potser és degut al pendent, ves a saber.
També era l’única via fins a la parròquia de Santa Maria —abans d’obrir el carrer del Temple, no cal dir-ho— i a l’Ajuntament. Per tant, era un lloc molt transitat, no tan solitari com ara. Per aquí baixava l’aigua quan plovia, causant no poques destrosses al seu pas. Per aquest motiu s’empedrà amb maons de terra cuita. Així mateix, hi passaven les processons de Dijous Sant. Tan complicada era la baixada, que a partir del segle XVIII es decidí fer la processó de pujada.
Teatre i joc
A mig carrer veuràs unes escales a la teva dreta. Puja i endinsa’t a l’estret carrer de les Eres. El nom li ve de les diverses eres que hi havia en aquest indret, pertanyents a cases pairals. Ara es fa difícil d’imaginar, no trobes? Al segle XVIII era conegut com a carrer del Joc de la Pilota perquè hi havia tot de patis oberts i s’hi jugava a aquest joc. Més tard, els patis foren tancats amb murs i quedà un estret passatge.
En aquest carreró, durant l’enderroc d’un edifici, aparegueren uns fonaments de forma circular que pots veure a través d’una tanca metàl·lica. Es pensa que corresponen a l’antic teatre de la Bètulo romana. D’aquí podria venir la peculiar forma circular del carrer de les Eres. Davant mateix, hi ha un altre dels encantadors culs-de-sac, un insòlit reducte de pau amb pati comunitari inclòs.
Anant cap a la ciutat
Aviat aniràs a parar al carrer de Barcelona que rep aquest nom perquè era el camí de sortida cap a la ciutat. Juntament amb el de la Costa, era un dels més transitats. Antigament, es coneixia com a Costa del Fideuer, per un notable casal amb aquest nom situat al número vint, amb esgrafiats del segle XVIII a la façana.
Art a la paret
Quan passis davant del carrer de Sant Sebastià, dona una ullada a un gran mural molt ben pintat en el mur d’un antic mas. Fou una iniciativa privada i altruista impulsada per un veí, amb el suport d’entitats i persones del barri. L’obra, curosament executada el 2024 i dedicada a Pompeu Fabra, es deu a Artur Gil, un artista badaloní especialitzat a fer tatuatges. Tot un mèrit per una persona que no es dedica a fer grafits.
La masia on hi ha la pintura es coneix com a Can Casals. Construïda al segle XVIII, anà passant de mà en mà fins que el 1851 l’adquirí el fabricant tèxtil Joaquim Casals i Rosés. Més tard ampliaria la propietat amb terrenys per conrear la vinya.
El xalet familiar
Arribant al final del carrer Barcelona veuràs un gran xalet. Es tracta de Can Casas. En realitat eren dues cases que el 1882 feu remodelar l’indiano Francesc Xavier Casas i Planes, qui tornà d’ultramar amb calerons a les butxaques. Quaranta anys més tard, un descendent faria aixecar la característica torre noucentista amb la idea d’estiuejar, tot i que finalment, hi viuria tota la família. Posteriorment, els hereus es vendrien la propietat i s’hi instal·laria una clínica. Fou ocupada durant la Guerra Civil com a seu de la Creu Roja, on romangué fins i tot finalitzada la contesa.
Fets i gent
Baixa per l’avinguda de Martí Pujol i Planas, dedicat a un badaloní nascut el 1859 que fou alcalde de la ciutat, duent a terme diverses actuacions urbanístiques i culturals. També és conegut pels estudis que publicà sobre la plaga de la fil·loxera que ajudaren a superar aquella crisi.
Seguidament, entra pel carrer de Gaietà Soler i Perejoan, també badaloní i coetani de l’anterior, qui esdevingué mossèn. A més, aficionat al periodisme, fou col·laborador del Diario de Barcelona, arremetent contra el laïcisme del catalanisme.
Casa d’autor
En la cantonada d’aquests dos carrer s’alça la Casa Domènech-Planas, un habitatge projectat el 1917 per Joan Amigó i Barriga, qui llavors era l’arquitecte municipal de Badalona. Aquest badaloní va deixar a la seva ciutat un bon grapat d’obres en estil modernista d’allò més interessants. Tanmateix, et sonarà més la destil·leria de l’Anís del Mono.
Para atenció al bonic mosaic que hi ha encastat a la paret que dona a l’eixida. L’obra fou executada el 1934 per Salvador Sunet Urgellès. Aquest ceramista nascut a Barcelona el 1891 va fer nombrosos treballs, com plafons ceràmics publicitaris, de sants o de noms de carrer, entre molts altres. Per exemple, potser a Barcelona hauràs vist la font de la Travessera de Gràcia.
Escut de tessel·les
D’aquesta manera, arribaràs a la plaça de Pau Casals on pots seure una estona mentre t’explico un parell de coses. A veure, més que una plaça, és un eixamplament del carrer de Sant Sebastià, però els arbres, els bancs i la característica font al centre li donen un aire més lúdic. La font, que probablement et recordarà a la que has vist abans a la plaça de la Constitució, es col·locà el 1922. Damunt d’un pilar de pedra hi ha una forma arrodonida recoberta de mosaic amb l’any i l’escut municipal. Corona el conjunt una jardinera de ferro amb imatge d’uns dracs. Sembla que la font es deu a Joan Amigó.
Inspiració medieval
Com igualment és de Joan Amigó la casa Jaume Botey, també coneguda com a Ca l’Amigó. La projectà el 1916 per ser l’habitatge del seu padrastre. Efectivament, poc després de néixer en Joan, el seu pare morí i la mare es casà amb el mestre d’obres Jaume Botey i Garriga. De fet, seria ell qui despertaria en el fillastre l’interès per l’arquitectura. L’edifici no sembla tenir cap estil en concret, tot i presentar l’aire d’una construcció medieval. Encastat a la torre pots veure un interessant plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi, un referent pels arquitectes modernistes i, molt especialment, d’Amigó.
Història artística
A continuació, tens dues opcions per anar fins a la següent parada. D’una banda, pots baixar pel carrer de Santa Eulàlia i girar a la dreta per la Via Augusta i així veuràs els jardins i la part posterior de Ca l’Amigó. De l’altra banda, pots continuar pel carrer de Sant Sebastià i baixar pel carrer de la Costa. A la cantonada amb la Via Augusta s’alça un bloc espantós que intentarem obviar. Al mur lateral i ocupant les set plantes de l’edifici, hi ha un mural de Joan Nieto i Gras executat el 1977.
Repartits per l’espai del mural, pots veure una particular interpretació de troballes arqueològiques que hi ha al Museu de Badalona. Per exemple, un parell de mosaics, ceràmiques i també la Venus de Bètulo, una petita figureta del segle I de la deessa de l’amor. A dalt de tot, es percep el perfil de l’església parroquial de Santa Maria.
Nieto fou un polifacètic artista badaloní, conegut popularment com a Gargot. Fou delineant, dibuixant de contes, feia actuacions de màgia i el 1951 ideà un aparell que ajudava a dibuixar còmics més fàcilment. Va treure al mercat un visor de cartó que permetia visualitzar els contes en relleu. I, com has vist, també creava murals ceràmics com aquest en altres poblacions, com Cardedeu i Calella.
L’industrial
Per acabar, des d’aquí i a pocs metres tens Can Gallent, darrera parada d’aquesta visita a Dalt la Vila de Badalona. Nascut el 1868 en un poblet de València, en Fèlix Gallent i Lluch obrí a Badalona una indústria metal·lúrgica. Tenia l’home una bona relació amb l’arquitecte municipal Joan Amigó i Barriga de qui ja has vist un parell d’obres. De fet, Amigó sovint encarregava a Gallent bigues i estructures de ferro pels edificis que feia.
En aquesta ocasió fou l’industrial qui encarregà a l’arquitecte el projecte de la seva nova fàbrica així com del seu habitatge particular. Amigó es va lluir aixecant el 1924 un bonic edifici modernista amb una tribuna circular i rematat per un templet decorat amb mosaics del valencià Lluís Brú i Salelles (de vegades veuràs escrit Bru sense accent). Aquest artista és autor de rellevants mosaics, com els del Palau de la Música o l’Institut Pere Mata de Reus.
Què t’ha semblat la visita al barri de Dalt la Vila de Badalona? Poc et pensaves que hi hauria tant per explicar, oi? Doncs encara n’hi ha més, però això ho deixo perquè ho descobreixis tu.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Mural de Joan Nieto: rondaller.cat
- Esgrafiats del carrer de Dalt: imagina.diba.cat
- Mural de Pompeu Fabra: bdncom.cat
- Part de la informació d’aquest article ha estat recollida de les diverses edicions del butlletí La Costa del Meco
Fascinant contingut i meravelloses les imatges. El que estigui il·lustrat amb aquarel·les em deixa a quadres.
Enhorabona a l’autor
Pep,
Moltes gràcies pel comentari! M’alegra que t’hagi agradat. Tot és de collita pròpia: textes, fotografies i aquarel·les 😘
Alfons