La Cordelería Ribó de Badalona.
En un principi, quan els habitants de la prehistòria van voler unir dues peces de pell per tapar-se, van tenir la idea de lligar-les amb fibres vegetals. La solució segurament era temporal, ja que tenien poca resistència.
Llavors se’ls acudí d’unir diverses fibres. Aquest és l’inici del cordill. Se sap que la corda de cànem ja existia fa uns cinc-mil anys, que no és poc. Més endavant aconseguirien cordes més llargues i resistents entrellaçant les fibres. Això els va permetre subjectar els sostres de les cases, caçar o unir els troncs de les rudimentàries embarcacions.
Però van ser els egipcis qui van perfeccionar la tècnica amb eines especials, obtenint cordes molt resistents, utilitzades especialment en la construcció.
Segles després ja es coneixien diverses maneres de fabricar cordes, amb fibres vegetals -palma, cànem, espart, cotó-, animals -llana, seda, pèl- o sintètics -niló, polièster-.
El nom corda, pel qual es coneix actualment, prové del grec -posteriorment adaptat pel llatí- i vindria a significar cor o ànima.
Més espai, més producció
Ja que estem fent un viatge en el temps, ens n’anem a Badalona a mitjans del segle XIX. Jaume Ribó tenia un taller de fabricació de cordes en ple centre de la ciutat. La important indústria pesquera d’aquesta costa requeria un gran ús de cordes de cànem, planta que creixia abundantment per la zona.
El negoci de la corderia anava bé, però calia més espai. Així doncs, el 1911 va comprar uns terrenys als afores, on poder ampliar les instal·lacions.
És aquí on trobem -el que queda de- la nau modernista de la Cordelería Ribó. El projecte de l’edifici s’atribueix a Joan Amigó i Barriga, arquitecte badaloní que va deixar a la seva ciutat una bona estesa d’habitatges, naus industrials, comerços i panteons funeraris. En aquest cas, com que era l’arquitecte municipal, no podia signar els plànols.
Mosaics d’autor
Damunt la porta principal destaca el nom de l’empresa realitzat amb tessel·les blanques i blaves. Aquests mosaics van ser col·locats el 1920 i es deuen al valencià Lluís Bru i Salelles, virtuós de la tècnica i que va col·laborar diverses vegades amb Amigó.
Fill d’una nissaga d’escenògrafs, Bru va començar la seva trajectòria fent dibuixos de motius arquitectònics per a rajoles i esgrafiats. Aviat va passar a realitzar ell mateix les rajoles i mosaics per a importants arquitectes, com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.
Segurament et sonarà pels meravellosos mosaics del Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau a Barcelona entre molts altres.
Tot ben lligat
En un principi, l’edifici original era una típica nau de formes rectes i dues rengleres de finestres. Però amb el boom que va tenir, el 1920 es realitzà l’espectacular remodelació.
La façana de la nau és en si una publicitat del que s’hi fabricava. Tot és ple de cordes i nusos de pedra artificial que decoren les parets. Alguns nusos corresponen als empleats a les xarxes de pesca, com a l’indescriptible balcó. D’altres semblen totalment inventats i impossibles de realitzar.
Els pinacles representen bobines de corda, lligades tal com encara les pots veure en alguns ports.
Un final incert
L’empresa va passar a mans dels descendents del senyor Ribó. El seu fill Jaume Ribó i Sayol va estar al capdavant del negoci durant el procés de mecanització. Cap als anys seixanta la producció va minvar. Aparegueren noves tècniques i materials molt competitius i l’entrada a la Comunitat Europea va agreujar la situació.
Fins que el 1986, després de més de cent cinquanta anys d’història, la Cordelería Ribó de Badalona va tancar. Els hereus van fundar una societat per comercialitzar els terrenys, que abastaven també diversos horts i convertir-los en el polígon industrial Can Ribó. Fins fa ben poc, l’edifici no tenia cap pla de protecció patrimonial.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Pomar de Baix, 89. Badalona
Saber més
- Història de la corda: curiosfera-historia.com/ – hiladonado.com
- Polígon Can Ribó: ejeprime.com
- Can Ribó cordage plant, per A. Valdeolivas i D. Rodríguez
- Joan Amigó Barriga, otro modernista desconocido, per O. Bohigas
- Lluis Bru: eltemps.cat
- Lluís Bru i Salelles a Badalona, per M. Saliné
- Jaume Ribó: eltotbadalona.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: