La font Moixina d’Olot (Garrotxa).
La Garrotxa és una comarca beneïda per l’aigua. Entre les més de set-centes fonts que la reguen, la font Moixina és probablement, una de les més rellevants. Se situa en un paratge d’aiguamolls provinents dels nombrosos aqüífers que han creat tot un sistema de petites rieres i basses que inunden boscos i camps.
De fet, la Moixina havia estat un estany que s’assecà arran de l’erupció del volcà Croscat ara fa uns catorze mil anys de res. Com que pràcticament tot l’any el terreny es troba inundat, ha fet possible la presència d’una gran biodiversitat, amb nombroses espècies vegetals i animals que fan les delícies de les persones dedicades a la biologia. És a dir, que si aconsegueixes sortir sense que t’hagi picat cap invertebrat, pots considerar-ho un miracle.
Tot i que ara et pot semblar impossible, al segle XVII aquest terreny tan ple de vida esdevingué la primera zona industrial d’Olot, dedicada al blanqueig de teles usades en la fabricació d’indianes, ja que necessitava disposar de molta aigua neta. A tal efecte s’obrí una xarxa de canals i s’edificaren tants tallers que s’acabaria coneixent com “el prat de les indianes”. L’ús abusiu de tanta aigua arribà fins i tot als tribunals.
Un nom, molts significats
I per què Moixina? Aquesta paraula té un munt d’accepcions. Tant pot servir per parlar del pèl curt i suau —com quan apareix la barba per primera vegada—, com per designar un peix de la família dels taurons, per referir-se a un gat, un bolet o fins i tot, l’orinal de les persones malaltes! Probablement, penso jo, el nom Moixina prové dels aiguamoixos que l’envolten, forma popular d’anomenar els aiguamolls d’aquest paratge saturat d’aigua. Tanmateix, el mot aiguamoll potser seria adient per una extensió més gran.
Aigua a dojo
La font té set brocs, sis alineats i un setè centrat més amunt. Em pregunto si la raó l’hem de cercar en el nombre de lletres de la paraula Moixina. Doncs bé, l’aigua de la font Moixina forma un rierol que pocs metres més avall s’ajunta amb l’aigua de la font de Santa Anna i amb la d’altres cursos del voltant, originant el rec de Ravell. Arribats a aquest punt, he de dir que em resulta sorprenent que hi hagi tan poca informació —i tan copiada una vegada i una altra— d’aquesta emblemàtica font.
Segons la placa, va ser posada en servei el 1890, alhora que s’obria el restaurant que encara funciona, tot i que l’edifici ha estat bastant ampliat. Aquest era el lloc on acudien estiuejants del cercle cultural barceloní. Això ajudà a escampar la coneixença d’un entorn natural que fou immortalitzat per pintors de l’Escola d’Olot com els germans Vayreda. Actualment, el romanticisme queda una mica deslluït a causa d’un avís que desaconsella beure d’aquesta aigua. El progrés és el que té.
Nou naixement
Abans de continuar, voldria explicar quelcom que després veuràs que està relacionat amb la font Moixina.
A pesar de no ser del tot cert, els segles XVI i XVII es coneixen com a un període de decadència del català. Però als primers anys del segle XIX sorgeix un interès pel prestigi de l’idioma i per la història. De mica en mica es va potenciant aquesta recuperació, especialment per part de la burgesia liberal barcelonina, la qual ja utilitza el català amb una certa normalitat. Es consoliden diversos instruments que ajuden a la difusió d’aquest moviment, com revistes, diaris i associacions culturals.
El 1871 neix el setmanari La Renaixensa (sic) que deu anys més tard esdevindrà un diari de tendència catalanista conservadora. Els principals impulsors foren el periodista Pere Aldavert i el dramaturg i polític Àngel Guimerà —els quals sembla que eren alguna cosa més que molt amics.
Aquesta publicació que s’edità —no sense algun entrebanc— durant més de trenta anys i donà lloc a denominar aquest ressorgir catalanista com la Renaixença. Com a element distintiu es trià l’au fènix que sosté les quatre barres, simbolitzant el renaixement nacional. Segons la mitologia, aquest ocell quan sabia que havia de morir es cremava ell mateix al niu, de manera que tot el coneixement es guardava. Finalment, de les cendres renaixia una nova au. Com veuràs, conté un gran simbolisme. La llegenda segurament la recollí Heròdot de la tradició egípcia de manera que s’escampà per occident.
L’au roja
Damunt dels set brocs hi ha una placa de marbre amb l’any 1890, el nom de la font Moixina i una au fènix amb les quatre barres al mig. Exceptuant alguns petits detalls, aquesta imatge és pràcticament igual que la dissenyada per Lluís Domènech i Montaner per la capçalera del diari La Renaixensa. Fins i tot la tipografia és del mateix estil, tot i que una mica més gruixuda.
Així mateix, el disseny és sospitosament similar al que hi ha a l’escut del sepulcre de Miquel de Boera a l’església de Santa Anna de Barcelona. Casualitat? Ni ho afirmo ni ho desmenteixo. Aquest personatge nascut a Sant Feliu de Guíxols fou un cavaller qui al segle XVI lluità en diverses conteses, arribant a capità general i essent mereixedor de rebre la important distinció del Toisó d’Or per les seves gestes. L’escut d’armes d’aquest cavaller mostra una àliga, però, qui et diu que no pot ser una au fènix? Jo no sé veure la diferència. De la mateixa època pots veure a Barcelona aus amb dissenys molt similars com a la porta de l’Editorial Montaner i Simon —actual Fundació Tàpies— i a la façana de la Casa Joan Casals —Diputació, 167.
El mot fènix ve del grec i originalment tenia el significat de fenici, una cultura que habitava la zona ara ocupada pel nord d’Israel. Es pensa que els fenicis inventaren el color porpra, motiu pel qual la paraula passà a designar també qualsevol color vermell. I com que l’au fènix és de foc, és a dir, vermella, doncs ja ho tindríem tot ben explicat.
La mare de la Mare de Déu
A pocs metres s’alça la font de Santa Anna, de la qual encara hi ha menys informació. Es tracta d’una peculiar construcció feta de pedra volcànica i amb quatre columnes de ferro. Una placa de marbre n’indica el nom. Dins d’una fornícula hi ha la imatge de la patrona que, com he pogut comprovar el 2025, és una reproducció d’escaiola sense pintar, molt diferent de la que hi havia sis anys enrere. Dedueixo que ha sortit d’algun dels prestigiosos tallers que des de fa molts anys han donat merescuda fama a Olot.
La rocambolesca història d’Anna —la mare de la Verge Maria—, és tan poc creïble, que fins i tot l’església catòlica deixa clar que cal agafar els escrits amb pinces. La veneració es va escampar quan al segle XVI, Ricard II es casà amb Anna de Bohèmia i es començà a celebrar la festivitat de santa Anna. Al segle XVII ressorgeix la devoció i a partir dels evangelis apòcrifs —és a dir, els de segona mà—, sovint es representa com a mestra de Maria, tot un exemple per la societat il·lustrada d’aquell moment.
Dones d’aigua
Com tot paratge amb aigua, aquest també té la seva llegenda. Les encantades són éssers femenins que vivien sota d’una balma. Estenien la roba neta a terra o damunt de les pedres per tal de deixar-les assecar. Aquestes teles contenien or i, per tant, eren molt cobdiciades. Malgrat que hi havia alguna persona que havia intentat sostreure’n alguna mentre les encantades dormien, aquestes es despertaven i recollien la roba a correcuita.
Capella veïnal
Per acabar, a uns dos-cents metres hi ha la també popular capella de la Mare de Déu de la Salut, bastida el 1884, només sis anys abans de remodelar la font. Fou una iniciativa del mossèn qui s’adonà que la gent dels voltants havia de fer mitja hora de camí per arribar fins a la parròquia i els apropà el servei. Això sí, gràcies a les almoines i el treball del veïnat, que tot s’ha de dir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Aiguamoix: fontsaigua.com
- Capella de la M. D. de la Salut: invarquit.cultura.gencat.cat
- La fabricació d’indianes a Olot: miquelpuig.cat
- Escut Buera (o Boera): heraldicafamiliar.com
- Sepulcre de Miquel de Boera: poblesdecatalunya.cat – imatgesdesilenci.blogspot.com
- La Renaixensa (publicació): enciclopedia.cat
- La Renaixença (moviment): lletra.uoc.edu – enciclopedia.cat
- Au fènix: classicsalaromana.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: