Rajoles del parenostre a l’església de la Santa Creu de Bellaterra (Vallès Occidental).
En primer lloc, es coneix com a solell el vessant assolellat d’una muntanya o d’una vall. L’oposat seria l’obac. Curiosament, tot i que en aquests terrenys la vegetació natural sol ser més pobra, és on des de temps immemorials s’ha destinat al conreu, principalment de vinya, olivera i ametller.
Doncs bé, allà pel segle XVII s’establí en un solell la masia de Can Domènec. Tenia conreus que ocupaven una considerable extensió. Es coneixia amb l’adient nom del Solell de Can Domènec. A la vora es bastiren altres masies igualment notables. L’activitat del mas va continuar la mar de bé fins al 1969 quan, de sobte, restà abandonada. Què va passar? Per saber-ho cal retrocedir en el temps. Concretament l’any 1921.
Enllaçant poblacions
Des de mitjan segle XIX ja s’amanyagava la idea d’unir Barcelona amb el Vallès. Però el projecte s’hagué d’esperar fins al 1910 quan l’enginyer nord-americà Fred Stark Pearson donà un cop de mà al també enginyer barceloní Carles Emili Montañés. A tal efecte es creà la companyia Ferrocarrils de Catalunya que creà tres trams, un dels quals arribava fins a Sarrià; el següent continuava fins a les Planes de Vallvidrera i el tercer s’allargava fins a Sabadell per una banda i fins a Terrassa per l’altra banda. Finalment, després de molts entrebancs, el 1922 s’inaugurava el tram final entre Sant Cugat i Sabadell.
La terra bonica
A partir d’aquest punt, hi ha un ball de dates segons la font consultada, així que no et refiïs totalment d’aquesta cronologia. Set anys després, el 1929, el doctor Bartomeu i Bartomeu, qui era un farmacèutic de Cerdanyola amb visió de futur, feia parcel·lar uns terrenys que tenia el seu sogre per convertir-los en una urbanització coneguda llavors com a Bella-Terra. Per la raó d’aquest nom s’han esbrinat diverses hipòtesis, però, la veritat, és que ningú ho sap amb certesa.
De fet, la gestió de les obres anà a càrrec de l’entitat Fomento de la Vivienda Popular, S.L. i anava destinada a “zona de reposo, apta para la construcción de chalets y residencias de verano”. L’any següent hi feu construir l’Hostal de Sant Pancraç —abans es deia Sant Pancràs—, que encara funciona com a restaurant. L’hostal esdevindria un lloc de trobada social i arribaria a organitzar les primeres festes majors del barri.
Però el doctor encara volia més i no va parar fins a aconseguir que s’obrís una estació de trens al costat de l’hostal. Això es faria realitat el 1930 i propiciaria el desenvolupament de la ciutat-jardí de Bellaterra. Tanmateix, el projecte de la urbanització no s’aprovaria fins al 1934.
Poc gaudiria el doctor Bartomeu de tots aquests projectes, ja que fou afusellat només començar la Guerra Civil. El 1969 s’expropiaven els terrenys de Can Domènec del Solell per construir la Universitat Autònoma i en poc temps la masia quedaria feta un munt de runa. Actualment, encara pots veure algun element mig amagat entre els arbres. La història es perd.
Vida espiritual al barri
En els inicis de la creació de la barriada de Bellaterra, no hi havia cap església per satisfer les necessitats espirituals de la gent de casa bona. Així doncs, l’hostal de Sant Pancraç, habilità un dels seus garatges per celebrar-hi missa. Però això no podia continuar d’aquesta manera, on vas a parar. Així doncs, aquelles primeres persones que visqueren al barri s’espavilaren per posar-hi remei. Organitzaren diversos actes per tal de finançar les obres i, si no era suficient, anaven casa per casa recaptant donacions.
L’arquitecte
El projecte de la nova església s’encarregà a Jordi Audet i Viñals. D’aquest arquitecte nascut a Barcelona el 1904 poca cosa he trobat. Sabem que estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i que obtingué el títol el 1928. El seu nom sencer era Jorge Andrés Rafael Audet i Viñals i el seu pare també era arquitecte. Era soci del GATCPAC i fou l’autor dels projectes de la botiga Cottet —1935— i d’un refugi al carrer Bailèn. És rellevant el seu llegat com a fotògraf del Centre Excursionista de Catalunya, deixant testimoni gràfic de nombrosos edificis antics, en especial, de masies. El 1938 moria a Cambrils a causa d’un accident d’automòbil quan servia en el cos de defensa de costes de l’exèrcit republicà a Tarragona.
Església, que no parròquia
Josep Bordas fou el contractista de l’obra, però d’ell encara he trobat menys informació. Només que tenia despatx al barri del Putxet de Barcelona, concretament al carrer Bertran, 137. Fos com fos, el 1935 es posava la primera pedra de l’església de la Santa Creu que, amb la Guerra Civil pel mig, no s’enllestí fins set anys després. En un principi l’església no era considerada com a parròquia, motiu pel qual tampoc tenia un capellà fix i depenia de Sant Martí de Cerdanyola.
Malgrat que un temps després ja hi havia un rector resident, no fou fins al 1968 quan esdevingué parròquia de Bellaterra. Hi ha qui creu que la possible raó de dedicar-la a la Santa Creu cal buscar-la en el fet que al segle XII aquests terrenys pertanyien al monestir de Santes Creus.
Parenostre porticat
A la façana principal de l’església de la Santa Creu s’obrí un pòrtic o nàrtex més elevat a causa del desnivell del carrer. S’hi arriba per una ampla escalinata. Precisament, és en aquesta galeria porxada on cal parar atenció. A la part interior dels pilars encara es poden veure vuit rajoles amb fragments de la pregària del parenostre. Cada una conté un dibuix al·lusiu al text, que està escrit en un català poc normalitzat. És curiós el fet que els protagonistes d’aquestes il·lustracions són infants, als quals els àngels ajuden o bé fan companyia.
Com que els textos estan escrits en català, dedueixo que les rajoles del parenostre foren col·locades abans de la Guerra Civil. Tristament, la primera i la darrera han quedat amagades per elements posteriors. Cap d’elles duu la signatura, així que no hi ha manera d’esbrinar l’autoria. Sí que he trobat altres rajoles amb idèntic estil que han estat fabricades a Onda per l’empresa Cerámica Ondense, S.L. És tot el que puc dir.
La pregària
Segons recullen les escriptures, el parenostre fou una pregària ensenyada per Jesús en persona als seus deixebles. Consta d’una introducció i de set peticions. La veritat, l’home tampoc és que fos d’una rabiosa originalitat. Com a bon jueu, Jesús coneixia els textos tradicionals del judaisme: Amidà, Xemà Israel —escolta Israel— i Abinu Malkenu —pare nostre, rei nostre. El parenostre bíblic conté parts d’aquestes oracions jueves. El que diferencia l’una de les altres és que Déu ja no afavoreix únicament a la població hebrea, sinó que és oberta a tota persona.
Però, si estirem més del fil, resulta que en temps antics, quan les religions adoraven diverses divinitats —és a dir, que no eren monoteistes— les persones expressaven similars desitjos. Per exemple, hi ha un text egipci de fa uns tres mil anys conegut com a “Pregària del cec” que presenta algunes similituds amb el parenostre. En definitiva, m’atreviria a afirmar que Crist reformulà i simplificà textos anteriors ja existents.
Versió popular
Com a curiositat, el pastisser, exalcalde de Castelló d’Empúries i escriptor Esteve Ripoll Cornell, publicava el 1992 “Romanços de l’Empordà”. Aquesta obra és un recull de temes variats populars del seu poble natal. Un dels textos fa esment a una peculiar i simpàtica versió del parenostre que antigament recitaven els pagesos. El text comença dient “Pare nostre lo petit, Déu l’ha fet i Déu l’ha dit” que m’ha semblat oportú utilitzar com a títol d’aquest article. Una altra variant d’aquesta pregària popular també fou recollida uns anys abans pel palamosí Lluís Barceló i Bou.
Epíleg
Per acabar, l’avinguda on es troba l’església de la Santa Creu amb les rajoles del parenostre es dedicà el 1953 al barceloní Joan Fàbregas i Soler. Aquest industrial tèxtil nascut el 1889 adquirí diverses parcel·les a Bellaterra per edificar-hi fins a dotze torres per vendre o llogar, en tres de les quals hi viurien les seves filles. Però imagino que la via es batejà amb el seu nom perquè, a més de ser president de dues entitats del barri, fou ell qui impulsà la construcció de l’església.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Avinguda Joan Fàbregas, 16. Bellaterra
Saber més
- Origen del parenostre: religionenlibertad.com – hozana.org
- Bellaterra: bellaterradiari.cat
- Parenostre: wikiwand.com
- Església de Bellaterra: bellaterra.cat
- Ferrocarrils de Catalunya: ca.wikipedia.org
- Can Domènec: bellaterra.cat – natura.ues.cat
- Hostal de Sant Pancraç: bellaterradiari.cat
- Expedients de Jordi Audet: Universitat Politècnica de Catalunya
- Unes pàgines del folklore palamosí, per Pep vila
- Joan Fàbregas: bellaterra.cat
- Pare nostre lo petit: De res, massa
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: