En articles anteriors he comentat algunes obres de Joan Nieto i Gras. Aquest badaloní, de qui també he parlat de la seva polièdrica trajectòria, com a mag, inventor i artista, va deixar un extens i poc valorat llegat en forma de murals decoratius en edificis dels anys setanta, vuitanta i noranta. En aquesta ocasió faig un breu recull d’algunes mostres creatives de tan prolífic autor.
Art als balcons
En primer lloc, ens n’anem a Terrassa davant mateix d’on encara sobreviuen un parell d’illes amb naus industrials que em fa tot l’efecte que tenen els dies comptats. Un bloc d’obra vista construït el 1989 fa xamfrà amb dos carrers. Els llargs balcons que s’obren al carrer d’Isaac Peral estan decorats amb unes obres de Joan Nieto. Es tracta de motius abstractes en relleu de colors terrossos.
Formes sinuoses, ones, cercles, motius solars i incisions serveixen per elaborar un ric repertori que ajuda a embellir un edifici sense pena ni glòria, que d’altra manera passaria desapercebut.
Fa que pensar que al mateix edifici hi ha uns plafons ceràmics de Julio Bono, un altre artista de l’època que tot just ara comença a ser degudament valorat. Eren amics? Treballaren plegats en alguna ocasió? De moment, la incògnita és oberta.
Contra la pesta
En aquells temps llunyans, quan Granollers encara tenia muralles, hi havia diversos portals per accedir a la ciutat. Una d’aquestes entrades era el portal de Bell-lloc on al segle XVI es bastí una capelleta dedicada a sant Roc, un aliat contra les epidèmies que se succeïren cada dos per tres des del segle XIV. Finalment, aquest tram de la muralla fou enderrocat al segle XIX i la capelleta se n’anà en orris, però el carrer ha perpetuat el nom del sant.
En aquest lloc es col·locà una de les obres de Joan Nieto. El relleu mostra el sant de la manera tradicional, com a pelegrí, amb el gos i unes petxines que fan menció del Camí de Sant Jaume, tot i que sembla que mai el feu. Però, qui va ser Roc?
Tradicionalment, es diu que aquest sant llegendari nasqué a Montpeller al segle XIV. S’explica que, en morir els seus pares, va repartir tots els seus béns entre la gent pobra, es feu franciscà i se n’anà de pelegrinatge a Roma. Com he comentat més amunt, la pesta assolava Europa. Per allà on passava, Roc ajudava a atendre les persones infectades, fins que ell també es contagià. Per tal de no transmetre la malaltia, s’amagà en una cova on un àngel el guarí i un gos li portava pa cada dia. La seva mort no ha quedat prou aclarida, però aviat s’escampà arreu que l’home tenia la mà trencada a guarir malalties i nombroses poblacions l’invocaren per lluitar contra la pesta.
El pont que no hi és
El barri de Can Ros de Sant Vicenç dels Horts pren el nom de la masia a la qual pertanyien aquests terrenys. Ocupa una franja paral·lela al riu Llobregat, delimitada per la carretera de Sant Boi i les vies del tren.
El 1968 el Patronat Local de l’Habitatge inicià el projecte de construcció d’un conjunt d’habitatges que finalitzaria cinc anys més tard. El 1972 s’inaugurava l’abaixador de Can Ros per apropar el tren a què llavors era una barriada allunyada del centre.
Uns anys després s’instal·lava una gasolinera per a la qual Joan Nieto faria un mural al xamfrà. L’obra mostra l’antic pont de Carles III, un viaducte del segle XVII amb quinze arcades que travessaven el Llobregat i que s’endugué una riuada el 1971. També apareix l’escut municipal, el nom de la benzinera i diversos elements relacionats amb la mecànica.
Així mateix, al mural es pot veure el número del carrer, la signatura de l’artista i el nom de l’empresa Ceramit, creada per ell mateix per produir obres com aquesta. Vull agrair l’Albert Esteves del blog poblesdecatalunya.cat haver-me assabentat d’aquesta i d’altres obres de Joan Nieto i donar-me permís per publicar la fotografia.
A quatre mans
A pocs metres de l’habitatge on vivia Joan Nieto, hi havia el taller Mecánica Cortés. La façana és un deliri creatiu amb elements que ara podem dir que són vintage. L’empresa tenia uns magatzems a Cardedeu, on l’artista ja va fer diversos plafons d’una mida considerable, dels quals n’he parlat en un article. De fet, en aquesta façana indica: Mecánica Cortés / Almacenes Cardedeu.
En aquesta ocasió, però, la decoració fou executada per dues persones. De fet, si t’hi fixes, veuràs que mitja façana té un estil i l’altra mitja mostra un de diferent. En Joan Nieto feu la part esquerra. Pots veure un operari treballant, envoltat d’eines i utillatges, com un peu de rei, una perforadora i un micròmetre. Com si fos una indiana, el nom de l’empresa es repeteix a tots els espais buits.
La part dreta està signada per A. Cusó, 1989. Aquí l’artista va representar elements més tecnològics, amb ordinadors, pantalles i cables connectats a una gran maquinària. També s’inclouen peces mecàniques, com broques i rosques que imagino que eren produïdes al taller. Després de fer moltes cerques, no m’ha estat possible determinar qui fou l’autor d’aquesta part. Podria tractar-se de l’arquitecte Albert Cusó, però només és un supòsit.
El primer túnel
A continuació, ens n’anem a Montgat, al Maresme. Esmentat al segle X, el nucli antic d’aquest indret es troba al voltant d’un petit turó davant de la costa. Precisament, aquest promontori rocós fou un obstacle quan el 1847 s’iniciaren les obres del ferrocarril que uniria Barcelona i Mataró. Per aquest motiu, fou necessari excavar-hi un túnel, que passaria a la història com el primer de la península. Dit túnel és el que ocupa bona part del mural que hi ha damunt de la font del carrer de l’Església. A l’obra hi ha altres elements estretament vinculats al municipi, com un pescador fumant amb pipa, un veler i l’escut de la població. Com a curiositat, damunt del mural hi havia una graella amb l’any 1982 feta a base de sardines, que recentment ha estat retirada. És probable que també hagués estat executada per la inesgotable creativitat de Nieto.
Miscel·lània barcelonina
Algunes de les obres de Joan Nieto les pots trobar ben a prop les unes de les altres a Barcelona, al voltant del barri del Camp de l’Arpa. Per exemple, l’espectacular mural a l’entrada d’un aparcament al carrer de la Independència en un oblidable edifici dels anys setanta del segle XX.
En aquest cas, no ha deixat fora ni una sola de les característiques icones de la Ciutat Comtal. Entre molts altres, pots veure el port amb Colom, el Poble Sec, Montjuïc, el parc de la Ciutadella, el barri gòtic, Canaletes i quelcom que pot passar pel monument a Verdaguer. Una desafortunada reforma li ha tallat el cap al dibuix de la deessa de Josep Clarà.
Simbolismes
Finalment, a la vora, en un altre edifici setanter igualment anodí del carrer Nació, hi ha un parell d’obres de Joan Nieto a banda i banda de la façana. En aquest cas, tot i que hi ha diverses al·lusions al folklore català i a edificis i monuments de Barcelona, hi ha altres elements que costa de relacionar. Per exemple, un calze i una rosassa, un càntir i les cases penjades de Cuenca. La ment d’un artista no sempre es pot desxifrar amb la raó!
Per acabar, hi havia un altre mural a l’entrada d’un aparcament del carrer Cartagena que, tristament, ja ha desaparegut. Està costant prendre consciència del valor patrimonial d’artistes menys coneguts.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Carrer de Sant Roc: patrimonicultural.diba.cat
- Sant Roc: calendariermita.cat – ca.wikipedia.org
- Can Ros: svh.cat
- Pont de Carles III: ca.wikipedia.org
- Font de Montgat: patrimonicultural.diba.cat
- Mosaic carrer Independència: El mosaic del meu barri
- Mosaic del carrer Nació: El mosaic del meu barri
- Si vols veure altres obres de Joan Nieto: rondaller.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: