Vocació a l’ombra

Les ceràmiques fetes per Maria Mustarós i Joan Domènech a Argentona (Maresme).

En principi, si vius a Vilassar de Mar o al barri del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar, probablement hauràs passat pel carrer Colom. Aquesta via fou la primera gran avinguda residencial que donava aire al nucli vell, on a principis del segle XX es bastiren xalets amb jardins, com Can Plantada. De fet, malgrat algun nyap, encara conserva interessants habitatges de la nova burgesia establerta en aquesta població. Tot i això, moltes d’aquestes vil·les són dels anys setanta i vuitanta del segle XX. 

Plaques de carrer pintades sobre rajoles executades per Joan Domènech.
Joan Domènech: carrer Colom, 161 Vilassar de Mar (esquerra) i carrer Dr. Samsó, 14. Argentona (dreta)

Negoci familiar

Tanmateix, ara només et demano que et fixis en la numeració d’aquestes construccions més recents. Una senzilla rajola quadrada conté el número de la finca, emmarcat per una discreta sanefa. Acosta’t més i veuràs que duen la signatura Menec. Per saber qui va ser, cal retrocedir un segle enrere. Concretament, fins al 1922, quan naixia a Argentona en Joan Domènech Farrés.

Tant el seu pare com el germà gran eren paletes que es dedicaven principalment a fer reparacions i pedaços en edificacions ja existents. Així que tingué l’edat oportuna, en Joan s’incorporà al negoci familiar. Més tard, es casaria amb la Maria Mustarós i Font, nascuda a Argentona el 1924, la qual tindrà un protagonisme en aquesta història.

Anunci amb les adreces comercials de les botigues que tenia Joan Domènech a Argentona i Vilassar de Mar.
Anunci cedit per Josep Guarda.

L’emprenedor

Però els negocis en família no sempre funcionen i per aquest motiu en Joan s’establí pel seu compte. Així doncs, decidí passar de ser paleta a obrir un magatzem de materials per la construcció a Argentona. Amb el seu camió anava a comprar els materials que després transportava fins a les obres i allà els descarregava ell mateix. A continuació, sembla que les coses anaven la mar de bé, de manera que cap a finals dels anys seixanta obria un altre magatzem al carrer de Santa Isabel de Vilassar de Mar. En aquella època tenia lloc una eclosió constructiva i s’obriren diverses urbanitzacions a Vilassar de Mar i a Cabrils, de manera que la demanda era molt gran. 

Una dècada més tard, la competència cada vegada era més gran i en Joan Domènech anà deixant de mica en mica aquesta activitat fins que es jubilà. El local de Vilassar de Mar canviaria de propietari qui obriria un restaurant.

Placa ceràmica amb el número 28 a Argentona, feta per Joan Domènech.
Joan Domènech: carrer Sant Julià, 28. Argentona.

Vocació frustrada

Ara, novament reculem uns quants anys, quan els joveníssims germans Josep i Rudolf Tur, encara artísticament desconeguts, treballaven per en Francisco Domènech, germà d’en Joan, qui també es dedicava a tasques relacionades amb la construcció. Els xicots es mostraren interessats a pintar porcellana, però no tenien forn. Per aquest motiu, en Francisco n’instal·là un a la casa del Joan i la Maria.

I així fou com la jove esposa Maria Mustarós, qui tenia inquietuds artístiques, entrà en contacte amb el món de l’art i també es posà a pintar porcellana. Juntament amb els germans Tur, elaboraven objectes quotidians, probablement per vendre’ls, com delicats jocs de cafè. Fins que la Maria hagué d’abandonar aquestes tasques artístiques per dedicar-se a “sus labores”, com abans es deia. És a dir, a ser mestressa de casa i tenir cura dels fills.

Tetera de pintada per la ceramista Maria Mustarós.
Maria Mustarós (col·lecció particular).

Nova orientació de negoci

Passaren els anys i en Joan Domènech devia tenir uns cinquanta —cap al 1972— quan a Argentona obrí la botiga de ceràmica “La Gerra” als baixos de casa seva, al carrer del Doctor Samsó. Era una gran aposta, ja que aquesta vila no ha tingut mai una gran tradició en la producció d’objectes de terrissa, si n’exceptuem els coneguts càntirs. A la botiga es venien peces elaborades a Breda i a la Bisbal. Però en Joan no es quedà de braços plegats esperant a la clientela, sinó que també investigà altres possibilitats de negoci. D’aquesta manera, s’adonà que hi havia una demanda d’articles ceràmics, com plafons amb auques, plats amb vaixells, escuts heràldics i molt més.

Ceràmiques fetes per Maria Mustarós i Joan Domènech. Plats decoratius.
Esquerra: Maria Mustarós. Dreta: Joan Domènech (col·lecció particular).

Nou inici artístic

D’una banda, aprofitant que era la dependenta de la seva pròpia botiga, la Maria començà a fer bonics rams de flor seca prenent com a inspiració la tradició japonesa de l’ikebana. De l’altra banda, ajudada pel seu fill Ricard, pintava rajoles i plats amb imatges de sants, escuts i vaixells, arribant fins i tot a fer una exposició al Museu de Vilassar de Mar. Més tard, quan arran de la jubilació, en Joan Domènech disposà de temps lliure, faria de comercial de les ceràmiques fetes per la Maria Mustarós, i al seu costat, també aprendria nocions bàsiques per pintar ceràmica. D’aquesta època són moltes de les numeracions de finques.

Placa ceràmica amb el número u a Argentona, feta per Maria Mustarós.
Maria Mustarós: carrer Sant Narcís, 1. Argentona.

A peu de carrer

Passejant per Argentona pots descobrir a diversos habitatges algunes delicioses rajoles amb la numeració, fetes per la Maria Mustarós. Les primeres obres executades anaven signades com a “M. de Domènech”. Més endavant les signaria amb dues discretes MM superposades. En alguna ocasió la feina era executada conjuntament amb el seu marit. Llavors, signaven tots dos.

Ceràmiques fetes per Maria Mustarós i Joan Domènech. Retòl d'un forn de pa a Vilassar de Mar.
Maria Mustarós i Joan Domènech: carrer Sant Francesc, 16. Vilassar de Mar.

També trobaràs plaques de carrer executades pel seu fill, així com el rètol d’algun comerç. Amb el temps, en Ricard Domènech obtindria el títol d’arquitecte i treballaria per l’Ajuntament d’Argentona.

Com pots veure, aquesta ha estat una discreta vocació duta a terme a l’ombra. La feina d’aquesta família mai ha estat reconeguda enlloc. Però les ceràmiques fetes per Maria Mustarós i Joan Domènech i pel seu fill Ricard estan allà, embellint un carrer, una botiga o un portal.

Placa de carrer a Argentona feta per Ricard Domènech el 1982.
Ricard Domènech: carrer Carreras i Candi. Argentona.

Agraïments

Per acabar, i en ordre cronològic, vull donar les gràcies a en Josep Guarda, qui em facilità l’anunci reproduït més amunt i em donà una primera pista per investigar. També a l’Ascensio Barba qui em va proporcionar el contacte que m’ajudà a estirar el fil. Així mateix, agraeixo Joan Valls haver-me atès i fet les gestions per aconseguir bona part de les dades i per haver-me posat en contacte amb la filla d’en Joan Domènech i de la Maria Mustarós. Finalment, no tinc paraules per agrair la Rosa Domènech la informació i aclariments que tan amablement m’ha facilitat per elaborar aquest escrit. 

Ceràmiques fetes per Maria Mustarós i Joan Domènech. Detall de les signatures.
Signatures dels artistes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

2 comentaris

  1. Tots treballem en la mateixa direcció, Alfons: El propòsit és mantenir viva la memòria i el llegat d’aquells que, com en Mènec i la Maria, van dedicar part de la seva vida a l’art de la ceràmica. Valorar la seva trajectòria no és només un exercici d’història, sinó un acte de justícia per entendre l’origen de la nostra pròpia passió.

    • Joan,

      Moltes gràcies per les teves paraules.
      Certament, exlicar petites històries és rescatar de l’oblit el llegat d’aquestes persones.

      Alfons

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)