A diferència de la Bisbal d’Empordà i la Bisbal de Montsant, diuen que la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) mai va pertànyer a la jurisdicció de cap bisbe. Per tant, hi ha la hipòtesi que bisbal vindria del grec i voldria dir mirador o talaia. Sembla que en un principi, els senyors de Castellvell de la Marca, propietaris d’aquest indret, haurien tingut aquí una torre per vigilar els camins. Més tard, seria el castell de la Bisbal, del qual queda el record i poca cosa més, qui es faria càrrec de la vigilància del territori.
Àligues i mitres
Arribats a aquest punt, tu diràs: per què, doncs, hi ha una mitra de bisbe a l’escut? Bona pregunta! Resulta que des dels temps del xató, l’escut representava una àliga, la qual era l’emblema dels Salbà, senyors de la vila. Doncs bé, segles més tard, l’animal es tornà bicèfal, probablement, penso jo, per fer costat al bàndol austriacista durant la guerra de Successió Espanyola. Al segle XIX algú de l’Ajuntament va dir: ara jo dissenyaré l’escut. I, a més de l’àguila bicèfala, li entaforà la mitra, perquè ell solet va deduir que Bisbal ve de bisbe. Com que li devia semblar poca cosa, afegí altres elements al voltant. Aquesta versió la veuràs esgrafiada a la façana de l’escola.
Finalment, arribà la democràcia i l’Institut d’Estudis Catalans va dir: quina barrabassada és aquesta? Però ja no hi havia solució. Després d’unificar l’escut amb la forma caironada, deixà l’àliga —amb un sol cap— i hagué de claudicar amb la mitra que, tot i no tenir cap raó de ser, almenys explicava el nom de la vila. Tal com passa als escuts de Llançà —on hi ha unes llances—, de la Llagosta —amb una llagosta— o de Ripollet —un pollet. I l’àliga, què significa? Doncs ara t’ho explico.
Senyorejant la vila
A uns vint quilòmetres de la Bisbal del Penedès, al mig del no-res i passant per carreteres de revolts impossibles, s’arriba a les quatre pedres que queden del castell de l’Albà. Antigament, aquest territori que ara pertany al municipi d’Aiguamúrcia, es coneixia com a ça Albà —i també Çalbà—, en el parlar salat. Des del segle X aquí hi vivia la nissaga que duu aquest cognom. Per alguna raó que no ha quedat clara —potser una herència—, els Çalbà —cognom que derivaria en Salbà— baixaren d’aquella inhòspita muntanya on tenien el castell i s’establiren al segle XIII a la Bisbal del Penedès.
En aquesta vila referen el castell que hi havia, molt ben situat damunt una penya, a la vora d’un torrent i tocant al camí ral que duia a Montblanc. Avui dia pots veure un parell de finestres que han sobreviscut i un breu tram de mur a la part posterior. Aquest fou l’inici de la població.
D’aquesta família sortiren barons i marquesos, cavallers i bisbes, diputats de la Generalitat i consellers de Barcelona i Aragó, governadors d’Eivissa i virreis de Mallorca. Com pots comprovar, un llinatge certament influent. El motiu heràldic familiar fou una àliga amb les ales mig obertes —no em preguntis la raó—, que també apareix a l’escut de la Bisbal del Penedès on senyorejaven. Al segle XV, durant la guerra civil catalana, els Salbà es posaren de part del rei i en contra de les institucions civils catalanes. En estar al bàndol vencedor, obtingueren un bon grapat de privilegis.
Tot i que no he pogut verificar la informació, he llegit que al segle XIV el castlà Guillem de Salbà sufocà una revolta calant foc a una part de la vila. Pel que es veu, l’home no es deixava intimidar fàcilment.
Formació de qualitat
Abans de continuar, et proposo caminar uns metres pel carrer Balmes, fins on hi ha l’edifici escolar. Fent un gran salt en el temps, ens traslladem a l’any 1920. Excepcionalment i durant molt poc temps, la Mancomunitat de Catalunya, que agrupava les quatre diputacions provincials, modernitzava i culturitzava el país, obrint biblioteques i escoles pensades amb el cap. Fou així com la Bisbal del Penedès s’apuntà a la subvenció per construir unes escoles.
Després d’haver de pagar algun deute i de vendre diverses propietats per completar la quantitat necessària, es començaren les obres segons el projecte fet per Antoni Pons i Domínguez. En aquell moment, aquest barceloní era l’arquitecte municipal de Vilafranca del Penedès. Tot i que probablement no et sonarà de res, l’home deixà una interessant mostra del seu estil influenciat per l’estètica modernista.
Fins aquell moment, l’ensenyament en aquesta vila tenia lloc primerament en cases particulars o bé llogades, on a més, vivien els i les mestres. A final segle XIX ja hi havia un local que aviat va quedar petit. Així doncs, el 1922 començaven les obres del nou edifici, que estaria acabat un any després. El conjunt destaca per les dues torres circulars que determinaven l’àrea de nens i la de nenes. Recentment, s’han recuperat els delicats esgrafiats que hi havia originalment a la façana.
Un temple, mil canvis
A continuació ves passejant pel carrer Major per visitar altres punts d’interès de la Bisbal del Penedès. Posada sota la potent advocació de Santa Maria, l’església fou bastida damunt d’una altra d’anterior que, probablement, ja existia abans que el castell i de la qual perdura alguna resta de mur i la base quadrada del campanar. Amb el temps, l’edifici fou sobrealçat i ampliat, obrint noves capelles laterals. Només els barons de la Bisbal tenien dret a ser enterrats a la capella pròpia que hi tenien a l’interior. La resta, a sol i serena.
Les reformes s’anaren succeint i la decoració s’anà enriquint durant el segle XIX. Fins que la Guerra Civil ho esborrà pràcticament tot. La sòbria església actual poc o res té a veure amb aquell impressionant edifici.
Negocis familiars
Seguidament, i continuant al carrer Major pots veure una llinda del segle XVIII. D’una banda, hi ha el monograma AM —Ave Maria— amb una petita corona. De l’altra banda hi ha una maça i un refilador —o filet, segons la font consultada—, que són dues de les eines utilitzades en l’ofici de boter, és a dir, qui fabrica botes.
Segons el «Vocabulari il·lustrat dels oficis tradicionals de la fusta«, un refilador és una mena d’escarpra, amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters, picant, fan entrar i fan forts els cèrcols a les botes donant cops de martell o de maça a l’altre extrem en muntar-los la bota. A la col·lecció de Vinseum, he comprovat que hi ha refiladors de fusta —com el de la llinda— per picar cèrcols de fusta, i de ferro.
Pel que sembla, aquí nasqueren dos germans. Un d’ells feia botes, que emplenava de vi i les enviava al seu germà, qui havia emigrat a Amèrica i comercialitzava el vi.
Plaça castellera
Des d’aquí, acosta’t al carrer del Doctor Robert i planta’t davant de l’edifici de “La Societat”. Històricament, els ateneus han estat una de les formes d’associació cultural i recreativa més importants a Catalunya, especialment a les poblacions petites. N’és un bon exemple la “Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca”, popularment coneguda com “La Societat”. Malgrat no haver trobat cap dada històrica, només et puc dir que fou fundada el 1947, tot i que en una altra font parla del 1973. Des de llavors, aquesta entitat ha dut a terme una gran activitat cultural a la vila. Per exemple, la creació de la banda de cornetes i tambors —actualment, grallers—, la recuperació dels gegants i, molt especialment, les trobades castelleres.
Els primers castells a la Bisbal del Penedès estan documentats el 1877. Més tard, a partir del 1929 i fins a l’inici de la Guerra Civil, cada festa major hi havia actuació castellera, fins i tot en moments en què l’economia perillava. Finalitzada la contesa, es tornaren a enlairar castells en aquesta plaça, sempre durant la diada de la Mare de Déu d’Agost. Aquí han tingut lloc grans fites i també grans caigudes castelleres. I tot per la voluntat civil, ja que l’Ajuntament només intervenia per garantir-ne l’ordre.
Cada quinze d’agost, té lloc una de les trobades castelleres més rellevants, on, fins fa pocs anys, es coneixia com “la plaça més castellera sense colla pròpia”. Efectivament, fins al 2015 a la Bisbal del Penedès no hi havia colla pròpia, fins que es creà la coneguda com els Bous.
Aquí s’aconseguiren actuacions tan històriques, que el 2017, La Societat decidí commemorar-les amb plaques que recorden els castells inèdits que fins a aquell moment, mai s’havien vist aquí.
Lloc de trobada
Si baixes fins a la llera de la riera, trobaràs la font i els safareigs en un bucòlic indret sota la fresca dels arbres. La font potser data del segle XVI i conté una cisterna on s’acumula l’aigua provinent d’uns tres-cents metres més amunt. Al seu costat hi ha l’abeurador i un parell de safareigs que passen per ser els més antics del Baix Penedès.
La majoria dels rentadors com aquests foren construïts al llarg del segle XIX i principis del XX. D’aquesta manera, es va passar de fer la bugada als rius i fonts a rentar en llocs pensats per aquesta tasca. Amb això, no només milloraven les condicions de treball de les dones, sinó que també incrementà la sanitat pública. A més, era un lloc de trobada i de descans per tota persona que passés de camí, per la pagesia i també pel bestiar.
Art a les parets
Per acabar, una de les curiositats que anima moltes persones a visitar la vila, és la insòlita quantitat de murals que decoren els carrers. El setembre del 2023 se celebrà aquí la primera edició del GraffTech Fest, un festival que combina murals de gran format amb realitat augmentada. En aquell moment, artistes d’arreu executaren setze obres, amb la particularitat que n’hi havia que prenien vida tot escanejant-les amb el telèfon mòbil. Successives edicions han doblat les obres, tot creant un paisatge urbà ple de color i fantasia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- L’escut: bisbalpenedes.com
- Història: bisbalpenedes.com
- La llinda de boter: invarquit.cultura.gencat.cat
- Els Salbà, nissaga de la mitjana noblesa catalana d’origen bisbalenc, per Salvador Ferré
- L’escola: bisbalpenedes.com – agora.xtec.cat
- El castell: bisbalpenedes.com (cal clicar a les tres imatges petites)
- L’església: bisbalpenedes.com
- Antoni Pons: ca.wikipedia.org
- Bous de la Bisbal: ca.wikipedia.org – bousbisbal.wordpress.com
- La renaixença castellera de la Bisbal: balldexiquetsdevalls.wordpress.com
- GraffTech Fest: bisbalpenedes.com
- Safareigs: encos.cat – mhcat.cat
Què veure a prop
La tirania del futbol.
Per què, quan hi ha partit, no pots accedir a Rondaller.cat?
