En el Camí de Sant Jaume tant camina l’un com l’altre

L’església de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

En un país tan tradicionalment catòlic com aquest, moltes obres d’art no es poden interpretar sense conèixer passatges de les Escriptures, vides de sants i, fins i tot, llegendes. Avui et parlaré d’un sant molt conegut -i alhora desconegut- així com d’un orde religiós que va ser top trend durant segles i va fer ampliar el santoral amb personatges rellevants. 

Si fas una cerca al mapa, veuràs que a Catalunya hi ha un fum d’indrets dedicats a l’apòstol Jaume. La veritat és que aquest sant semblava tenir la mà trencada en lluitar contra els infidels, de manera que fou molt popular, com l’arcàngel Miquel o Maria. Ara, però, para més atenció i t’adonaràs que molts indrets dedicats a l’apòstol, semblen estar més o menys arrenglerats. No és casualitat. Més avall t’ho explico.

L’apòstol lluitador

La vida de Jaume el Major es troba envoltada més aviat de llegendes que no pas de fets. Segons la tradició, va predicar a la Hispània romana, passant per llocs tan diversos com Barcelona, la Cerdanya, Saragossa i, no cal dir-ho, a Santiago de Compostel·la on presumptament hi ha la seva tomba.

Quan al segle IX es descobriren les suposades restes de Jaume en aquella ciutat, devots de tot el continent es posaren en marxa per visitar les relíquies. Les religions també fan màrqueting i les peregrinacions foren un invent d’allò més lucratiu.

Es feu córrer el rumor que durant la mítica i inexistent batalla de Clavijo (La Rioja) contra els musulmans, Sant Jaume feu costat a les tropes cristianes muntat damunt d’un cavall blanc, assolint la victòria. Des de llavors, Jaume es convertí en el protector dels exèrcits cristians. Per tant, és ben comú veure’l representat com un genet repartint cops d’espasa a tort i a dret contra tota persona que sigui contrària al catolicisme.

Plafó ceràmic representant l'apòstol Jaume cavalcant.
Cavalcant a cops d’espasa.

Caminant es fa camí

El cas és que les persones que volien saludar un sant de primera categoria com aquest, arribaren d’arreu per multitud de vies secundàries les quals confluïen en dos camins principals: l’aragonès i el navarrès.

Algunes poblacions catalanes s’encomanaren sense pensar-ho a l’apòstol, com Sant Jaume d’Enveja, Sant Jaume de Frontanyà i, no cal dir-ho, Sant Jaume dels Domenys. Tanmateix, foren moltes les esglésies, capelles i ermites que li dedicaren un altar, assegurant d’aquesta manera una bona protecció així com el beneficiós pas dels pelegrins.

En el mapa de més avall pots veure com una bona part dels indrets posats sota l’advocació de Jaume el Major es concentren al llarg de les nombroses vies que menaven fins al seu sepulcre. Es pensa que un dels camins secundaris de peregrinació passava per Vilafranca del Penedès i Sant Jaume dels Domenys. Des d’aquí enllaçava amb una de les vies principals que, sortint de Tarragona, passava per Montblanc i Lleida.

Mapa de Catalunya, esglésies i llocs dedicats Sant Jaume,
Fes clic damunt per obrir-lo al navegador.

Els dominis d’en Jaume

Se sap que al segle XII a Sant Jaume dels Domenys ja hi havia una església sota l’advocació de l’apòstol, tot i que es pensa que probablement hi havia una de molt anterior situada en un altre indret. Per cert, el mot ‘domeny’ deriva del llatí i vol dir domini o senyoriu.

El temple actual s’aixecà a principis del segle XVIII damunt les restes d’un altre edifici romànic. El pas de la Guerra Civil el deixà ben malmès. Tot i que l’aparença exterior pot dissuadir-te d’entrar, t’animo que el visitis, ja que conserva alguna obra interessant.

Per començar, però, dona un cop d’ull a l’edifici que hi ha a l’esquerra de la porxada. És l’antiga casa rectoral, d’època indeterminada, tot i que reformada als segles XVII i XIX. Una de les finestres conserva una bonica llinda on apareix la data 1696 i el nom del propietari-o potser del rector-, que sembla que es deia Martí. Recorda aquest relleu, perquè a l’interior del temple en veuràs un parell més de molt similars.

Sant Jaume dels Domenys. Llinda de la casa rectoral.
La casa rectoral.

Homenatge oblidat

Penso que és necessari fer un parèntesi per tal d’explicar un fet important que desembocà en l’incendi d’aquest temple. Després que Lluís Companys proclamés la República Catalana el 1934, esclatà una revolta que afectà a tota Catalunya. A més, s’aixecà una onada de violència contra les institucions catòliques, resultant cremats nombrosos edificis religiosos, de la qual tampoc s’escapà l’església de Sant Jaume dels Domenys. La casa rectoral també fou saquejada i tant el rector com el vicari foren obligats a vestir de paisà.

Poc després d’aquests fets arribava a la vila el reverend Andreu Marcé Espiqui per fer-se càrrec de la parròquia, després d’haver estat vicari a l’església de Sant Josep Oriol de Barcelona i a la de Sant Llorenç Savall i encarregat de l’administració -o ecònom de la parròquia de Collsabadell. Nascut a Olot el 1895, Marcé estudià al seminari de Girona i seguidament, al de Barcelona. Tenia vint-i-quatre anys quan oficià la primera missa. A Sant Jaume dels Domenys s’encarregà també de la restauració del malmés edifici parroquial. En esclatar la Guerra Civil marxà a Barcelona on fou detingut i assassinat el 1936. Com a record, la vila li va dedicar la plaça davant de l’església on va servir aquell curt temps.

Aquarel·la amb una panoràmica de la plaça del reverend Andreu Marcé.

Aigua beneita

En primer lloc, és inevitable parlar de la magnífica pica baptismal, única peça de l’església a la qual tothom dedica els mateixos textos calcats. Probablement, procedent de la capella del proper castell de Marmellar, es pensa que pot datar del segle IX o, fins i tot, abans.

La decoració amb motius vegetals i solars inserits dins de formes circulars, així com la peculiar forma ondulant de la pica, la converteixen en un element excepcional. Els motius solars, herència d’antigues cultures, poden simbolitzar la il·luminació espiritual que comporta el bateig. En una de les cantonades arrodonides hi ha esculpida una figura humana que sembla estar pregant. A l’altra només apareix un rostre.

Si fas una cerca a internet sobre aquesta peça llegiràs que és una pica per immersió. Potser es refereix a la immersió del nadó, ja que un adult no hi cap ni de broma. El mot batejar prové del llatí i aquest del grec i es traduiria per submergir, dins un context de neteja espiritual i física. En els primers temps del cristianisme, es batejava únicament per immersió, en un riu, en una piscina o en una pica molt gran, fet que donà pas als baptisteris separats de les esglésies. Finalment, amb el temps això anà evolucionant fins a la pica, ja popularitzada en el període romànic.

Sant Jaume dels Domenys. Pica baptismas romànica.
La pica romànica.

El principi

Seguidament, acosta’t a l’absis. A banda i banda de l’altar major hi ha un parell de portes que comuniquen amb sengles dependències parroquials. Ajuntant les inscripcions de les dues llindes pots llegir que daten de l’endemà de la diada de Sant Jordi de 1703. Per si tens curiositat, era dimarts. Estava acabada l’església aquell dia? Probablement, no. Els temples sovint es començaven a construir per l’absis. Així que estava llest, s’instal·lava l’altar, es beneïa i d’aquesta manera, ja es podia celebrar la litúrgia. Després continuaven les obres que en aquest cas, sembla que s’allargaren fins a setanta anys, segons consta a la data que hi ha sota el cor.

Sant Jaume dels Domenys. Llindes del segle XVIII.
Una diada per recordar.

A continuació, no passis per alt la capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, que és on ara m’aturaré, perquè et vull explicar quatre coses. Ens veiem al proper article!

Agraïment

Vull donar les gràcies a la Casa de Cultura de Sant Jaume dels Domenys i, més concretament, a Christian-Kåre Knoph, per la bona voluntat en facilitar-me informació sobre el reverend Andreu Marcé. Sense ell, no hauria aconseguit saber res sobre aquesta persona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça del Reverend Andreu Marcé, 2. Sant Jaume dels Domenys

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).