L’abandonada església de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina (Vallès Oriental).
El parc del Montnegre i el Corredor és ple d’indrets especials. Passejant per la pista que ve de Vallgorguina pots veure un campanar al mig del bosc i pensaràs “què fa això aquí?“
Es tracta de les ruïnes del temple de Santa Eulàlia de Tapioles els orígens del qual es remunten al segle IX, tot i que algunes de les restes, com per exemple l’absis, daten del XII. La propietat del temple passà per diverses mans, com la catedral de Barcelona i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

Màrtir barcelonina
En primer lloc, cal parlar de la titular del temple. Diu la tradició, que Eulàlia era una noia que vivia a Sarrià —Barcelona— al segle III. Durant les persecucions als cristians, la condemnaren a patir tretze turments, un per cada any que tenia. Un dels més coneguts consistí a tancar-la dins una bota plena d’objectes tallants, que feren rodolar per l’actual baixada de Santa Eulàlia de Barcelona. Tanmateix, la jove morí quan la clavaren en una creu en forma d’aspa.

Canvis i reformes
De mà en mà i de reforma en reforma, la primera capella resta abandonada més de tres-cents anys a causa de la pesta negra, fins que al segle XVII es torna a habitar afegint-li noves edificacions. Finalment, arribats al segle XIX el propietari de la finca, en Pau Pradell, la refà completament en estil barroc i fent desaparèixer pràcticament, qualsevol rastre del romànic original.
Nascut a Vallgorguina el 1815, en Pau era descendent d’una llarga nissaga pertanyent al mas Pradell de la Serra, a vuit-cents metres d’aquí. Era propietari de nombrosos terrenys de conreu —i de gent que li treballava la terra—, boscos de suro, diverses edificacions i bestiar. Per tant, tenia un nivell econòmic més que respectable. Si ho he entès bé, en Josep es dedicava, a més, al transbordament, és a dir, que dirigia una activitat de càrrega i descàrrega de mercaderies dels vaixells que feien la ruta entre Barcelona i Mallorca. A part d’això, fou regidor i també alcalde de Vallgorguina.
Però sembla que el que li agradava era construir. A més de refer el mas familiar i decorar-lo amb pintures historicistes, bastí un pont, remodelà l’església de Santa Eulàlia de Tapioles i, no cal dir-ho, va restaurar el dolmen de Pedra Gentil. A la seva manera, tot s’ha de dir.

Restes romàntiques
Així doncs, ara la pots veure perduda al mig del bosc, enrunada pel pas del temps i espoliada per la mà humana que tampoc perdona. Però és tan irreal —i una mica inquietant també—, que ben segur t’agradarà visitar-la.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- L’església: artmedieval.net
- Vídeo de Turisme de Vallgorguina
- Vida de Santa Eulàlia: bibiloni.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: