Avui et proposo fer la curta i senzilla pujada al turó de Cerdanyola de Mataró que et permetrà gaudir d’unes vistes de 360° de l’entorn. Resulta difícil parlar d’excursió quan es tracta d’un itinerari de menys de dos quilòmetres, així que li direm passejada o potser descoberta. Perquè, tot i ser tant a l’abast, el lloc només és conegut per la gent de Mataró i, molt especialment, pel veïnat de les barriades properes.
Per començar, aparca el vehicle al carrer Galícia, davant del camp de futbol. Curiosament, la major part dels carrers d’aquesta zona tenen noms de poblacions del Maresme, excepte aquest. Et trobes als límits dels barris de la Llàntia i de Cerdanyola, el més petit i el més extens de Mataró respectivament.
Amb vistes a l’autopista
En primer lloc, la ‘muntanya de la creu’, com es coneix popularment el turó de Cerdanyola, es troba encaixada entre aquests barris i l’autopista del Maresme. Un pulmó verd en un indret densament humanitzat. Inaugurada el 1969, l’autopista té el dubtós honor d’haver estat la primera de la península amb peatge.
Un camí s’enfila amunt i aviat es bifurca. Tot i que pots anar per qualsevol corriol, et recomano continuar tota l’estona pel de la dreta, que sembla una mica més ample i planer.
Seguidament, aniràs vorejant la muntanyeta entremig dels pins. Una de les diverses llegendes gregues sobre aquest arbre, explica que Pan, el déu dels pastors i Bòrees, el del vent del nord, estaven brandats d’una mateixa nimfa. Pitis, que així es deia la noia, va triar Pan. Enfurismat, l’altre pretendent estimbà la noia per un penya-segat. La deessa de la terra es compadí d’ella i la transformà en un pi.
Hi ha una altra llegenda però és poc delicada per explicar-la aquí.
Record d’ultramar
Una altra planta que veuràs és la figuera de pala o figuera de moro (Opuntia maxima). Aquesta planta, com l’atzavara, les van portar els primers colonitzadors de Mèxic allà pel segle XVI. Tan bé s’adaptaren al nostre clima, que actualment estan catalogades com a plantes invasores perjudicials per a la flora autòctona. La seva erradicació és molt difícil i costosa, però ves per on, que, en el cas de la figuera de pala, un insecte està fent gratis la feina i pràcticament està acabant amb aquesta popular planta. Això passava fa deu anys, quan vaig escriure aquest article.
El 2026 he tornat a visitar l’indret i he comprovat que aquelles figueres de pala han desaparegut. Però ara resulta que n’està proliferant una altra varietat, parenta de l’anterior, coneguda com a llengua de vaca (Opuntia engelmanii linguiformis). Originària de l’estat de Texas i del nord de Mèxic, ves a saber com ha arribat fins aquí, però és tan invasora com l’anterior. El nom genèric d’aquesta espècie —Opuntia— li va posar l’escriptor llatí Plini el Vell allà pel segle I, ja que era una planta que creixia als voltants de la ciutat grega d’Opunte.
Panoràmica
El camí dona la volta pel darrere de la muntanya i et permet veure un bon tros del parc de la Serralada Litoral, amb el Montcabrer i el Burriac. Habitat des del neolític —fa uns sis mil anys de res—, aquells primers pobladors deixaren un bon grapat de construccions funeràries. Més tard, els laietans també s’hi estigueren per aquests verals en diversos assentaments. A continuació, vingueren els romans, la repoblació cristiana i finalment, els excursionistes i les motos de trial. El 1992 i sota l’impuls inicial de quatre ajuntaments, es prengué la determinació de protegir aquest entorn natural. Actualment, ho gestiona un consorci que aplega ajuntaments i entitats oficials.
A vol d’ocell
Continua donant la volta i veuràs el barri obrer de Cerdanyola on viuen més de trenta mil persones. Fins als anys vint del segle passat hi havia camps de conreu de secà i masies escampades. Amb la postguerra arribà una allau d’immigrants que la ciutat no va poder assimilar fàcilment. El pas del tramvia que venia d’Argentona afavorí el creixement descontrolat d’aquest barri, que prengué consistència. Les urbanitzacions de carrers impossibles anaren colonitzant els verds.
A continuació sobrevolaràs el barri de la Llàntia, amb prop de quatre mil habitants. Els seus carrers plens de giravolts i amb pendents de vertigen, delaten una orografia on hi havia torrents. A continuació, quan arribis a una nova bifurcació pren un corriol que s’enfila ràpidament al cim.
Roques desfetes
El terra és ple d’una sorra molt característica al Maresme. És l’anomenat sauló i és el resultat de la descomposició de les roques granítiques per l’acció de l’aigua. La variada composició amb diversos minerals i la seva porositat, van crear un terreny idoni per al conreu de la vinya.
Dalt de tot
Un cop hagis arribat al cim, la vista és espectacular. Una creu de ferro damunt uns rocs marca una fita que va tenir la seva importància. A l’edat mitjana, aquest punt marcava els límits entre el castell de Mataró i el de Burriac. A causa de la seva visibilitat, també s’instal·laren unes forques per penjar els delinqüents. Tanmateix, era una manera de castigar i alhora donar exemple a qui estigués temptat de delinquir.
Mesurant la terra
Per acabar, encastat en una roca veuràs un senyal geodèsic. Es tracta d’un clau d’acer inoxidable. Forma part d’una extensa xarxa que facilita una alta precisió en la cartografia. El Sistema de Referència Terrestre Europeu 1989, o ETRS89 per les sigles en anglès reemplaça un altre sistema establert el 1950. La raó és que actualment estan vinculats amb els sistemes de navegació dels satèl·lits, fet que permet una precisió de menys d’un centímetre.
Finalment, baixa per qualsevol dels diversos corriols que hi ha i en un tres i no res tornaràs a ser al punt d’inici, donant per acabada aquesta passejada pel Turó de Cerdanyola de Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure a Wikiloc
Saber més
- La Llàntia: Tot Mataró
- Cerdanyola: aliesmataro.blogspot.com
- Autopista del Maresme: wikiwand.com
- Figuera de moro: elperiodico.cat
- Pitis: wikiwand.com
- Sauló: wikiwand.com
- Les forques del castell de Burriac: quimgraupera.blogspot.com
- Senyal geodèsic: icgc.cat
- Cerdanyola: història i present d’un barri reinvindicatiu, per B. López
