Mai no saps quan ni on faràs una descoberta. Poc em podia imaginar que, visitant la biblioteca de Can Manyer a Vilassar de Dalt (Maresme) trobaria un immens trencaclosques fet de rajoles modernistes.
Dels camps a les indústries
La biblioteca se situa a l’edifici de Can Manyer, que havia estat una important fàbrica tèxtil de finals del segle XIX. Com a la resta de Catalunya, la industrialització a Vilassar de Dalt comença a principis d’aquell segle, que és quan s’abandona bona part de la dedicació agrícola que tenia el municipi. Cap als anys setanta del segle XIX l’electricitat aporta una nova revolució i uns anys més tard, el municipi esdevé un gran centre de producció de teixits de cotó. Fins que la gran crisi dels anys setanta del segle XX acaba amb una llarga etapa d’esplendor.
Precisament, l’edifici de la fàbrica de Can Manyer es bastí el 1910, durant un moment àlgid de la indústria, tot i que el complex tèxtil s’havia iniciat uns quaranta anys abans. Més tard, per tal de reforçar el paviment de la primera planta, s’utilitzaren rajoles hidràuliques de rebuig o excedents. Podem dir que aquesta és la més gran i eclèctica catifa de colors que mai has vist. Com que és impossible captar la immensitat d’aquesta peculiar obra, només he il·lustrat l’article amb petits detalls del mosaic.
Cent anys d’incògnit
En restaurar l’enllosat de la Biblioteca de Can Manyer, s’adonaren que hi havia rajoles que tenien entre elles una relació. Així doncs, feren fotografies i les ordenaren, de manera que aparegué la imatge d’una dona amb l’escut de Barcelona. Ningú coneix l’autor o l’ús, però allà està, amagada com en Wally.
Què és una rajola hidràulica?
Dins un motlle quadrat amb cel·les separades per a cada color, es vessa el pigment. Al damunt s’hi posa ciment i quan l’aigua s’evapora —d’aquí ve el mot hidràulic—, ja la tenim. Tot i que es fabricava peça a peça, el procés permetia una producció més o menys seriada. El preu s’encaria segons el nombre de colors emprats. A finals del segle XIX i principis del XX, aquest revestiment va tenir la seva època daurada.
De paviment ignorat a element decoratiu
Fins al segle XIX normalment els terres es cobrien amb rajoles de fang i al damunt es col·locaven catifes perquè no fos tan fred. Finalment, amb el modernisme, grans arquitectes i artistes dissenyaren paviments enrajolats imitant aquelles antigues estores. Actualment, imitant aquest l’eclèctic mosaic de la Biblioteca de Can Manyer, les empreses d’interiorisme han explotat —potser una mica massa— aquests patrons anàrquics amb paviment que imiten les rajoles hidràuliques, però amb materials més econòmics.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Miquel Martí i Pol, 6. Vilassar de Dalt
Saber més
- Entrevista amb Jordi Griset: lavanguardia.com
- L’edifici: informatiu.apabcn.com – cateb.cat
- Vídeo del procés de fabricació d’una rajola.
- Diferències entre modernisme i art déco: karteria.wordpress.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: