Els tres punts

Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar (Maresme).

Per començar, hi ha dos grans tipus d’esgrafiats. Per una banda tenim el patró repetitiu d’un motiu abstracte i per l’altra aquell que reprodueix imatges figuratives. Dins d’aquest segon es poden donar temes al·legòrics i simbòlics que s’adapten a l’espai i a les característiques del mur.

Aquesta tècnica, rescatada pels artistes italians del segle XVI, és relativament senzilla d’aplicar i va permetre realitzar decoracions molt efectistes amb un baix cost.

A continuació es va estendre per Europa, especialment a Alamània. Aquí entraria per la regió valenciana i arribaria a Aragó i Catalunya, on al segle XVIII tindria una àmplia difusió.

Flors, animals fantàstics, figures humanes i éssers mitològics van dotar de simbolisme les façanes. Després el modernisme convertiria l’esgrafiat en una de les seves tècniques preferides.

El cobert secret

I ja que parlem de simbolismes, res millor que fer esment de la maçoneria, una societat envoltada de misteris que ha deixat la seva petja arreu de formes molt subtils.

Allà pels temps de la castanya, és a dir als voltants del mític any 1000, els mestres d’obra es van constituir en gremi. Disposaven d’un cobert on menjar, dormir i desar les eines, el seu bé més preuat.

Amb els segles, aquests coberts, coneguts com a ‘lògia‘ es convertiren en llocs molt reservats on els maçons o mestres d’obra formaven els aprenents i nomenaven càrrecs amb complicats rituals que encara avui perduren.

Símbols identificatius

Entre els mil símbols que identifiquen aquesta societat, podem destacar alguns, com per exemple, l’escaire, el compàs i el triangle.

L’escaire i el compàs són estris propis dels arquitectes. Actualment seria més aviat el programa AutoCAD, però pels maçons la tradició té més pes.

El triangle representa moltes coses, com la Trinitat o bé la sal, el sofre i el mercuri, que són els principis fonamentals d’aquesta críptica societat. També representa el passat, present i futur o el naixement, la vida i la mort. I pel damunt de tot, és l’emblema del Gran Arquitecte de l’Univers.

Esgrafiat en un habitatge a la baixada de Viladecols de Barcelona.
Baixada de Viladecols, 3. Barcelona.

Poques restes

Com he dit, molts d’aquests símbols es trobaven en edificis, tombes i monuments. Però la darrera dictadura va considerar que els maçons eren uns dels pitjors enemics d’aquest país i els va perseguir i literalment exterminar.

Per tant, no ha d’estranyar que hagin sobreviscut poques referències en l’arquitectura. Menys encara si es tracta d’esgrafiats de simbologia maçònica. Un exemple notable, el trobem a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i un altre que sembla haver passat desapercebut per tothom, a la baixada de Viladecols, en ple Barri Gòtic de Barcelona.

Un altre, molt més discret però igualment interessant -i ignorat-, està a punt de desaparèixer de la façana de dos habitatges al carrer del Rosari de Vilassar de Mar. La seva excepcionalitat rau en el fet que, a part dels de Vilanova i la Geltrú, enlloc existeix cap altre esgrafiat maçó documentat.

Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar.
Carrer del Rosari, 7 i 9. Vilassar de Mar.

Eines a la paret

Formant una peculiar composició artística, als esgrafiats maçons a Vilassar de Mar veiem un escaire, un regle i un compàs fent equilibris damunt d’una base. Aquests elements es troben dins un descompensat espai emmarcat per un portal esgrafiat de trets clàssics, que potser representa la lògia o temple maçó.

Al costat hi ha un rectangle on, probablement fruit de la meva imaginació, hagués jurat que s’endevinava alguna altra decoració que s’ha perdut. A la part superior, una greca recorre les dues façanes, fet que sembla demostrar que els dos habitatges havien estat units o bé corresponien a un únic propietari.

Una finestra i diversos rectangles més cap a l’esquerra, és a dir a l’habitatge del costat, hi ha un desdibuixat rellotge de sol emmarcat per un penó amb serrells.

La signatura

A sota del rellotge encara es percep una base esgrafiada damunt la qual hi ha tres boles que s’aguanten en un equilibri impossible.

En realitat les boles les hem de veure més aviat com tres punts. En un principi s’utilitzaven per indicar que determinades lletres eren les inicials d’un títol maçó. Per exemple, G∴M∴ vol dir Gran Mestre.

Tradicionalment entre els maçons hi ha el costum de signar amb tres punts que formen un triangle. És una manera d’identificar-se entre ells, especialment a Espanya, Amèrica Llatina i França, país d’on probablement prové el costum.

Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar.
Carrer del Rosari, 7 i 9. Vilassar de Mar.

La rectitud

A la façana de la dreta, l’escaire i el compàs es troben damunt una estranya forma. A primera vista pot semblar una base artística. Però en realitat es tracta d’un nivell de plomada. Un de ben peculiar i molt antic, tot s’ha de dir.

Per entendre-ho millor, posaré la reproducció d’un de similar. Si us plau, encara que es presti no facis cap comentari obscè 😉

Dibuix d'una plomada antiga.
Model antic de plomada.

Si no ets del ram de la construcció, probablement aquest instrument et vindrà de nou, però és més vell que la sopa de galets. De fet sembla que va ser inventat pels egipcis.

Generalment consta d’un pes -un plom- lligat a un cordill. És una guia que ajuda a aixecar rectes les parets. Més tard, el cordill es col·locà dins un marc triangular que permetia utilitzar-lo en superfícies horitzontals o inclinades.

La versió de plomada de l’esgrafiat del carrer del Rosari de Vilassar de Mar, correspondria a un antic model que permetia deixar-lo recolzat damunt una superfície.

Dins el món maçó, la plomada simbolitza la rectitud i l’equitat que ha de guiar qui vulgui militar en aquest orde. El bon maçó ha de ser just i no apartar-se de la veritat.

Els habitatges

El carrer del Rosari (antigament del Roser), es va obrir a principis del segle XIX. Les finques disposaven d’un hort o jardí a la part del davant. La major part d’aquests espais han desaparegut sota noves construccions. Precisament, on hi havia els jardins de les finques 7 i 9 encara trobem la nau coneguda com a magatzem de Can Franciscó, edificada pels Carrau per a l’elaboració i exportació de vi.

Aquestes dues finques, construïdes el 1806, pertanyien al pescador Joan Carrau i Ferrés com a únic propietari qui a més, va ser alcalde de Vilassar de Mar entre el 1861 i 1862.

Els Carrau són uns dels més antics pobladors de Vilassar de Mar. Aquest llinatge procedent d’Occitània s’establí al ‘Veïnat de Mar’ al segle XVII i més tard van ser una de les sis famílies que demanaren permís per construir l’església parroquial.

A més de pescadors, hi va haver descendents que van ser capitans, pagesos i també comerciants que al segle XVIII van fer les Amèriques. Però enlloc he trobat un sol personatge relacionat amb la construcció o bé amb la maçoneria. És probable que algun d’ells arribés a fer-se adepte a aquesta filosofia i fes realitzar els dibuixos de la façana.

Sigui com sigui, els esgrafiats maçons a Vilassar de Mar realitzats a mitjans del segle XIX, estan a punt de perdre’s per sempre si no es restauren aviat. De fet he hagut de forçar el contrast de les fotografies per tal de percebre millor les formes.

Esgrafiat en un habitatge a la baixada de Viladecols de Barcelona.
Baixada de Viladecols, 3. Barcelona.

La naturalesa humana

Com he comentat més amunt, al Barri Gòtic de Barcelona hi ha un altre petit exemple d’esgrafiat maçó, del qual no sembla que ningú en parli.

En aquest estret carrer, hi ha un habitatge medieval que va ser molt reformat al segle XVIII, quan es va fer més alt, s’obriren finestres i balcons i es cobrí la façana amb esgrafiats geomètrics i un parell de motius de simbologia maçona.

En aquest cas, a més de l’escaire, hi ha sengles esferes damunt unes peanyes. D’entre les moltes imatges que es poden trobar dins una lògia maçònica, sovint s’inclou un globus terraqüi que simbolitza el costat material de la naturalesa humana i un globus celeste (amb les constel·lacions) que representa la part espiritual.

Ambdós globus se situen damunt de columnes que rememoren les que, segons les escriptures, hi havia a l’entrada del temple de Salomó. D’aquesta manera, s’uneix simbòlicament el temple maçònic amb el de Salomó.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer del Rosari, 7 i 9. Vilassar de Mar

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).