Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar.

Els tres punts

Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar (Maresme).

Per començar, hi ha dos grans tipus d’esgrafiats. Per una banda tenim el patró repetitiu d’un motiu abstracte i per l’altra aquell que reprodueix imatges figuratives. Dins d’aquest segon es poden donar temes al·legòrics i simbòlics que s’adapten a l’espai i a les característiques del mur.

Aquesta tècnica, rescatada pels artistes italians del segle XVI, és relativament senzilla d’aplicar i va permetre realitzar decoracions molt efectistes amb un baix cost.

A continuació es va estendre per Europa, especialment a Alamània. Aquí entraria per la regió valenciana i arribaria a Aragó i Catalunya, on al segle XVIII tindria una àmplia difusió.

Flors, animals fantàstics, figures humanes i éssers mitològics van dotar de simbolisme les façanes. Després el modernisme convertiria l’esgrafiat en una de les seves tècniques preferides.

El cobert secret

I ja que parlem de simbolismes, res millor que fer esment de la maçoneria, una societat envoltada de misteris que ha deixat la seva petja arreu de formes molt subtils.

Allà pels temps de la castanya, és a dir als voltants del mític any 1000, els mestres d’obra es van constituir en gremi. Disposaven d’un cobert on menjar, dormir i desar les eines, el seu bé més preuat.

Amb els segles, aquests coberts, coneguts com a ‘lògia‘ es convertiren en llocs molt reservats on els maçons o mestres d’obra formaven els aprenents i nomenaven càrrecs amb complicats rituals que encara avui perduren.

Símbols identificatius

Entre els mil símbols que identifiquen aquesta societat, podem destacar alguns, com per exemple, l’escaire, el compàs i el triangle.

L’escaire i el compàs són estris propis dels arquitectes. Actualment seria més aviat el programa AutoCAD, però pels maçons la tradició té més pes.

El triangle representa moltes coses, com la Trinitat o bé la sal, el sofre i el mercuri, que són els principis fonamentals d’aquesta críptica societat. També representa el passat, present i futur o el naixement, la vida i la mort. I pel damunt de tot, és l’emblema del Gran Arquitecte de l’Univers.

Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar.

Poques restes

Com he dit, molts d’aquests símbols es trobaven en edificis, tombes i monuments. Però la darrera dictadura va considerar que els maçons eren uns dels pitjors enemics d’aquest país i els va perseguir i literalment exterminar.

Per tant, no ha d’estranyar que hagin sobreviscut poques referències en l’arquitectura. Menys encara si es tracta d’esgrafiats de simbologia maçònica. Un exemple notable, el trobem a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Un altre, molt més discret però igualment interessant -i ignorat-, està a punt de desaparèixer de la façana de dos habitatges al carrer del Rosari de Vilassar de Mar. La seva excepcionalitat rau en el fet que, a part dels de Vilanova i la Geltrú, enlloc existeix cap altre esgrafiat maçó documentat.

Eines a la paret

Formant una peculiar composició artística, als esgrafiats maçons a Vilassar de Mar veiem un escaire, un regle i un compàs fent equilibris damunt d’una base. Aquests elements es troben dins un descompensat espai emmarcat per un portal esgrafiat de trets clàssics, que potser representa la lògia o temple maçó.

Al costat hi ha un rectangle on, probablement fruit de la meva imaginació, hagués jurat que s’endevinava alguna altra decoració que s’ha perdut. A la part superior, una greca recorre les dues façanes, fet que sembla demostrar que els dos habitatges havien estat units o bé corresponien a un únic propietari.

Una finestra i diversos rectangles més cap a l’esquerra, és a dir a l’habitatge del costat, hi ha un desdibuixat rellotge de sol emmarcat per un penó amb serrells.

Esgrafiats maçons a Vilassar de Mar.

La signatura

A sota del rellotge encara es percep una base esgrafiada damunt la qual hi ha tres boles que s’aguanten en un equilibri impossible.

En realitat les boles les hem de veure més aviat com tres punts. En un principi s’utilitzaven per indicar que determinades lletres eren les inicials d’un títol maçó. Per exemple, G∴M∴ vol dir Gran Mestre.

Tradicionalment entre els maçons hi ha el costum de signar amb tres punts que formen un triangle. És una manera d’identificar-se entre ells, especialment a Espanya, Amèrica Llatina i França, país d’on probablement prové el costum.

La rectitud

A la façana de la dreta, l’escaire i el compàs es troben damunt una estranya forma. A primera vista pot semblar una base artística. Però en realitat es tracta d’un nivell de plomada. Un de ben peculiar i molt antic, tot s’ha de dir.

Per entendre-ho millor, posaré la reproducció d’un de similar. Si us plau, encara que es presti no facis cap comentari obscè 😉

Dibuix d'una plomada antiga.
Model antic de plomada.

Si no ets del ram de la construcció, probablement aquest instrument et vindrà de nou, però és més vell que la sopa de galets. De fet sembla que va ser inventat pels egipcis.

Generalment consta d’un pes -un plom- lligat a un cordill. És una guia que ajuda a aixecar rectes les parets. Més tard, el cordill es col·locà dins un marc triangular que permetia utilitzar-lo en superfícies horitzontals o inclinades.

La versió de plomada de l’esgrafiat del carrer del Rosari de Vilassar de Mar, correspondria a un antic model que permetia deixar-lo recolzat damunt una superfície.

Dins el món maçó, la plomada simbolitza la rectitud i l’equitat que ha de guiar qui vulgui militar en aquest orde. El bon maçó ha de ser just i no apartar-se de la veritat.

Els habitatges

El carrer del Rosari (antigament del Roser), es va obrir a principis del segle XIX. Les finques disposaven d’un hort o jardí a la part del davant. La major part d’aquests espais han desaparegut sota noves construccions. Precisament, on hi havia els jardins de les finques 7 i 9 encara trobem la nau coneguda com a magatzem de Can Franciscó, edificada pels Carrau per a l’elaboració i exportació de vi.

Aquestes dues finques, construïdes el 1806, pertanyien al pescador Joan Carrau i Ferrés com a únic propietari qui a més, va ser alcalde de Vilassar de Mar entre el 1861 i 1862.

Els Carrau són uns dels més antics pobladors de Vilassar de Mar. Aquest llinatge procedent d’Occitània s’establí al ‘Veïnat de Mar’ al segle XVII i més tard van ser una de les sis famílies que demanaren permís per construir l’església parroquial.

A més de pescadors, hi va haver descendents que van ser capitans, pagesos i també comerciants que al segle XVIII van fer les Amèriques. Però enlloc he trobat un sol personatge relacionat amb la construcció o bé amb la maçoneria. És probable que algun d’ells arribés a fer-se adepte a aquesta filosofia i fes realitzar els dibuixos de la façana.

Sigui com sigui, els esgrafiats maçons a Vilassar de Mar realitzats a mitjans del segle XIX, estan a punt de perdre’s per sempre si no es restauren aviat. De fet he hagut de forçar el contrast de les fotografies per tal de percebre millor les formes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer del Rosari, 7 i 9. Vilassar de Mar

Saber més

Què veure a prop