El Puig de Santa Maria (Horta Nord, València).
Coses de la vida, estic tenint l’oportunitat de descobrir les poblacions properes a València, en especial les de l’Horta Nord. Són un món a part, malgrat que moltes d’elles no les trobaràs a les principals guies turístiques.
Ja he parlat de Godella, Burjassot, Alfara del Patriarca i Vinalesa i a totes he fet descobertes inesperades. En aquesta ocasió li toca el torn a El Puig de Santa Maria, tradicionalment coneguda com El Puig.
Enmig d’un terreny més aviat planer, s’alcen diverses elevacions que han donat nom a la població. Al primer puig hi havia l’antic castell fundat pels àrabs i reaprofitat en temps de la reconquesta, del qual poca cosa queda. El segon turó es diu de Santa Bàrbara i hi ha una ermita dedicada a aquesta màrtir.
Una tercera muntanya va desaparèixer, ja que era la pedrera d’on s’extreia material per al port de València. I la quarta elevació és la més turística, ja que al damunt s’hi troba el Reial Monestir de Santa Maria del Puig.
Anem a fer un petit tomb per aquesta interessant població, amb una història que barreja realitat i ficció a parts quasi iguals.
La troballa
El 1237 l’exèrcit de Jaume I (tot i que el rei s’ho va perdre perquè estava de viatge) va fer fóra els musulmans de la ciutat de València. La victòria va ser atribuïda a la intervenció de la Mare de Déu.
Segons la tradició, en aquells dies Pere Nolasc, fundador de l’orde dels mercedaris, va trobar dalt d’un turó la imatge de la Verge sota una campana.
En aquell puig el rei va fer construir una capella que amb el temps esdevindria el descomunal monestir que ara veiem i que he comentat en un article anterior. La Mare de Déu del Puig es convertí així en la patrona del Regne de València.
Passejant pels carrers d’El Puig de Santa Maria trobaràs una bona col·lecció de plafons ceràmics amb la representació d’aquesta marededéu. Sabràs que és ella perquè sempre apareix la campana. Sovint va acompanyada de Pere Nolasc i Jaume I, protagonistes indiscutibles d’aquesta història.
Sortim al carrer
La ruta proposada pel servei turístic d’El Puig recorre els principals indrets històrics i patrimonials. Però tot i passar quasi pels mateixos llocs, et demanaré que et fixis en un seguit de petits detalls que et donaran una altra perspectiva d’aquesta històrica població.
Després de visitar el monestir, el primer que fem és entrar pel carrer del Pintor Peiró. Tot i que hi ha diverses poblacions valencianes amb un carrer dedicat a aquest artista, la informació que hi ha a les xarxes és pràcticament inexistent.
Nascut a València el 1847, Joan Peiró Urrea va estudiar Belles Arts en aquesta ciutat on, anys més tard seria director i professor de la mateixa escola.
Marxà a Roma per completar la seva formació, treballant entre altres amb Marià Fortuny i els germans Benlliure. La seva obra basada en el retrat, la història i l’estil costumista, va obtenir premis en diverses exposicions nacionals.
La història als teus peus
Passejar per El Puig de Santa Maria requereix aixecar i abaixar la vista contínuament, per tal de no perdre un sol detall.
Observa per exemple les desgastades tapes de clavegueram amb la data 1943, un record urbanístic que sembla passar inadvertit.
Coronació divina
El 1954 se celebrava a tot el món catòlic el centenari de la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció. Amb aquest motiu van ser coronades moltes imatges en poblacions de tota la geografia, com Zamora, Vitória, Sevilla o Logronyo.
La Mare de Déu del Puig també va tenir la seva coronació pontifícia. En una processó multitudinària, la talla va sortir de l’església i, recorrent diverses poblacions, va arribar fins a València.
Allà l’esperaven tres-centes mil persones i les imatges de les trenta-quatre Verges més venerades. El 2004 se celebrà el cinquantenari d’aquesta efemèride. Tan important data sembla estar encara present entre els vilatans, que segueixen penjant els domassos dels balcons.
Entrades distingides
Contempla els brancals enrajolats dels portals de les cases. Aquesta moda va sorgir a finals del segle XIX entre la classe mitjana i mitjana-alta i ha acabat convertint-se en un element emblemàtic de la zona de L’Horta.
Era un moment de bonança econòmica i la nova burgesia volia enriquir els seus habitatges i a més, fer pública la seva dignitat. Encara perviuen algunes de les llindes originals, que distingiràs fàcilment per la seva qualitat o bé pel seu mal estat.
En algun cas fins i tot han decorat un ample sòcol a la façana amb rajoles -taulells, com les anomenen per Llevant- amb motius barrocs o renaixentistes. I com que la moda ha continuat, veuràs també altres decoracions menys glamuroses -vintage, que ara en diuen-, que no deixen de tenir el seu encant.
Art personal
Tampoc et perdis un parell de façanes decorades amb mosaics de trencadís. Una està al carrer Pintor Peiró i l’altra al carrer Puçol. Aquest vessant d’expressió artística rep moltes etiquetes, que tot i res li escau.
Art brut -o art cru, és a dir, sense polir-, outsider art, naïf, urbà, marginal o insòlit són alguns termes que artistes, crítics i medis han encunyat per definir un estil ingenu, sense finalitat comercial i realitzat per persones no vinculades al món artístic.
En aquest cas, l’artista ha reproduït un acolorit i molt particular repertori d’animals amb trossets de rajoles de tota mena.
Festa cruel
Especialment curiosa resulta la devoció a sant Roc, un enigmàtic personatge nascut a Montpeller al segle XIV. Es va fer pelegrí i s’anà a Roma just quan esclatà l’epidèmia de pesta. I allà estava Roc guarint malalts com si res, fins que ell mateix es va contagiar.
Explicat així sembla una mica contradictori que més tard fos invocat contra aquesta malaltia. El que tampoc em queda molt clar és que durant la seva diada tingui lloc en aquesta població la festa dels ‘bous embolats‘ (per cert, una paraula no recollida pel diccionari de l’IEC).
El País Valencià i les Terres de l’Ebre són alguns dels territoris on més es practica aquest maltractament animal. De vegades em sembla estar vivint encara en l’època medieval.
Patrimoni en perill
Finalment, no sé si arribaràs a temps de veure la façana d’una antiga nau que es troba al costat del monestir.
A la part superior hi ha les delicioses figures que semblen de terracota, d’una pastoreta portant un feix de blat i d’un infant esprement raïm dins una copa, imagino que representant la sega i la verema.
El 2021 l’edifici exhibeix un rètol que deixa clar que s’hi construiran nous habitatges. Salvaran com a mínim les dues escultures?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- El monestir
- Coronació de la Mare de Déu del Puig: valenpedia.lasprovincias.es
- Coronació de la Immaculada Concepció: wikipedia.org
- Bous embolats: elpuntavui.cat – eldiario.es
- Sant Roc: bibiloni.cat
- Brancals ceràmics
- Art insòlit
- Joan Peiró: museodelprado.es – wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: