El carrer Sant Ramon de Vilassar de Mar.
En primer lloc dir que visc a Vilassar de Mar. És un poble bufó i, en general, ben apanyat. Té la seva història i un patrimoni que déu-n’hi-do. Aquí tenim restes de quan l’ésser humà només duia una pell de cabra per tapar-se l’entrecuix.
Els romans també sembla que s’hi van trobar a gust, ja que hi havia una necròpolis que la piscina municipal va fer desaparèixer. Però el progrés és el que té.
A continuació, van venir els visigots -els bàrbars que en deien-, els àrabs, els senyors feudals, els pirates turcs, els indians rics, els traficants d’esclaus i els estiuejants barcelonins. Cadascú va deixar la seva empremta. De fet, els vilassarencs són tant com són, que el gegant de la vila representa precisament un esclavista.
Fins al segle XVIII això era el Veïnat de Mar depenent del que ara coneixem com a Vilassar de Dalt, tot i que ells es volen dir Vilassar, a seques.
Sants de tota mena
És en aquell moment en què s’independitza, quan es construeix l’església de Vilassar de Mar dedicada a Sant Joan. Però a més, com que el temple és prou gran, també hi ha espai per venerar quatre màrtirs romans, que són els patrons secundaris. Així doncs tenim l’Innocenci, Mansuet, Reparat i Especiosa, dels quals es conservaven les seves relíquies, portades des de Roma el 1757 i perdudes durant la Guerra Civil.
Així doncs, només començar, ja tenim cinc sants. Però espera, que el santoral no s’acaba aquí. Per evitar quedar sense protecció divina, la vila ha dedicat uns trenta carrers a altres tants personatges celestials, sense mencionar els rectors que han tingut alguna relació amb Vilassar de Mar.
Encara ara, després de trenta anys vivint aquí, em sento incapaç d’orientar el pobre automobilista que, ni amb navegador és capaç de trobar el carrer d’algun dels sants que tenim en nòmina.
Urbanitzant la vila
Un dels primers carrers que es va obrir com a tal és el de Sant Francesc, també paral·lel al mar. Des de mitjans del segle XVIII i durant cent anys, la població experimenta diversos períodes de creixement, obrint nous carrers on hi havia camps de conreu, principalment vinyes.
S’edifiquen habitatges seriats, anomenats cases de cós perquè és la unitat d’espai entre dues parets, que permet que les bigues no fimbregin. Generalment són cases d’una planta amb una eixida al darrere i un hort al davant. Els horts van desaparèixer sota l’especulació, així és que amb bona sort, potser en trobaràs un o dos.
A partir del 1815, un cop finalitzada la Guerra del Francès, té lloc una segona etapa constructiva i seguidament, a mitjans del segle XIX es configuraria definitivament l’entramat viari del nucli.
Un sant, un carrer
Doncs bé, tornem als sants i ens encapritxem d’un que, mira tu per on, no era vilassarenc. De fet no és d’enlloc, ja que mai va néixer. Et presento sant Ramon Nonat.
El carrer Sant Ramon de Vilassar de Mar és un vial de cinc-cents metres que té aquest personatge com a titular i que encara conserva les típiques cases de cós. El primer habitatge presenta un plafó ceràmic amb la seva imatge que anem a mirar de prop.
El dibuix, copiat tal qual d’una estampa devocional de l’any de la picor, ens el presenta vestit amb l’hàbit de la Mercè i amb l’escut dels mercedaris al pit. Amb una mà sosté un ostensori o custòdia i amb l’altre una palma on hi ha tres corones inserides.
A la llunyania visualitzem unes edificacions d’estil musulmà. Als peus del sant, hi ha un barret de cardenal i una bossa amb diners. Per tot això, tot i que hi ha mitja dotzena de Ramons que són sants, sabem que el carrer està dedicat a Ramon Nonat. Anem a veure què signifiquen tots aquests símbols que són un resum de la seva accidentada vida.
La primera cesària
La història d’aquest xicot comença com un mal serial televisiu. Per raons que no vénen al cas, la seva mare va morir estant embarassada. És l’any 1204 i ens trobem a Portell, un petit nucli de la Segarra.
La seva família estava emparentada amb la noblesa i va ser precisament el senyor de Cardona qui es treu l’espasa, talla el ventre de la difunta i n’extreu el nadó. Me’n ric jo de les mesures sanitàries actuals.
Com que no va néixer de manera natural, es coneix com a No-nat. Si en aquestes circumstàncies no va morir, pots entendre per què és el patró de les embarassades i dels parts.
El noi va ser pastor però, devot com era, va decidir entrar a formar part del recentment creat Orde dels Cavallers de la Mercè, que és l’escut que llueix al plafó ceràmic que estem veient.
Rescatant ostatges
Els mercedaris es dedicaven a alliberar cristians que els musulmans havien fet captius, pagant el rescat corresponent. Ara entenem el perquè de la població que es veu al darrere i la bossa de diners als peus.
En Ramon va protagonitzar tres d’aquests rescats, que es consideren els més representatius. Per aquest motiu, a la palma hi ha tres corones, una per cada rescat. Al darrer es va quedar sense diners i es va oferir ell mateix a canvi d’un ostatge.
Més tard, els seus companys el van rescatar i la llegenda diu que va anar a Roma on el papa el nomenà cardenal. Tanmateix, mai va arribar a exercir aquest càrrec, ja que va morir al cap de poc.
Per aquest motiu apareix als seus peus el barret de cardenal. La seva vestimenta també incorpora parts de la indumentària cardenalícia, com el roquet, que és aquesta mena de davantal blanc amb puntes.
Com que quan va morir no tenia ningú que li administrés el viàtic, van baixar uns àngels diligents i s’ocuparen del tràmit. La custòdia que sosté a la mà dreta recorda aquest fet.
Hi ha estudis que asseguren que Ramon mai va existir. Altres mantenen que sí, però que no tots els fets que s’expliquen de la seva vida són reals. Jo ni entro ni surto.
El ceramista
Les rajoles del carrer Sant Ramon de Vilassar de Mar van signades amb el nom de Casademunt. Es tracta de Modest Casademunt i Giralt, nascut a Barcelona el 1881 i que, després d’estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona, es convertí en un important dibuixant i decorador ceramista.
Els primers anys però, va treballar en una foneria on dissenyava reixes, llums i vitrines. A continuació es va especialitzar en el dibuix d’ex-libris. A partir dels anys vint produeix ceràmica decorativa de tema religiós, com aquesta del carrer Sant Ramon de Vilassar de Mar. Va tenir un important taller i un magatzem a Barcelona i un altre a Sabadell, ciutat on ha deixat un important llegat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Sant Ramon, 1. Vilassar de Mar
Saber més
- Història de Vilassar de Mar: enciclopedia.cat – vilassardemar.cat
- La formació urbana de Vilassar de Mar, per F. Caballé
- Les relíquies dels Sants Màrtirs, per Mn. P. Vinyoles
- Casa de cós: wikiwand.com
- Sant Ramon Nonat: bibiloni.cat – icatm.net
- Compendio de la vida y milagros de … S. Ramon Nonat, per F. M. de Echeverz
- Crist i la història, per M. Jiménez
- Estampes de Sant Ramon: todocoleccion.net – todocoleccion.net – todocoleccion.net
- Modest Casademunt: todocoleccion.net – valldoreixespaisnaturals.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: