Pregunta de Trivial avançat: què tenen en comú la catedral de Tortosa, la cripta de la colònia Güell, l’autovia de la Ribagorça i el castell de Montgrí? Doncs que totes aquestes obres mai s’han finalitzat. N’hi ha moltes més, com edificis, línies ferroviàries, escultures i també places. Per exemple, la plaça de Catalunya a Berga, un espai projectat el 1987 i que s’ha quedat en una quarta part de què havia de ser.
Monument a la història
Projectada per l’arquitecte Ramon Masferrer i Homs, no tinc la més lleu idea de com era el projecte inicial. He llegit que antigament hi havia el mas de cal Cutal, del qual, a part del nom, res més he esbrinat. Actualment, pots veure un espai semicircular amb un estany —sense aigua el dia que el vaig visitar— d’on emergeixen unes columnes simbolitzant la senyera. Al costat, hi ha tretze columnes de ciment amb uns plafons en relleu.
L’arquitecte
De Ramon Masferrer poca cosa rellevant he trobat. Sabem que nasqué a Gironella i que va obtenir el títol el 1972. És autor entre els anys seixanta i vuitanta del segle XX de diversos edificis a Berga i als voltants, com l’hospital comarcal de Sant Bernabé, la seu de la Caixa de Pensions i les escoles La Salle, entre altres. Tot i no tenir un estil clarament definit —opinió molt personal—, en les seves obres sembla que el més important és la funcionalitat més que no pas l’aspecte. Tanmateix, els dissenys incorporen algun traç de creativitat, com la biblioteca de les Borges Blanques o l’església de Santa Maria de Bassacs.
Història gràfica
Tornant a la plaça de Catalunya a Berga, a l’únic tros existent de la plaça, sortosament sí que es va fer l’escenogràfic monument dedicat a il·lustrar la història de Catalunya. Ara bé, com t’explico més avall, fa tot l’efecte de ser una obra inconclusa.
Com si es tractés d’una historieta il·lustrada, el monument conté un llarg text introductori i trenta-nou baixos relleus esculpits amb tota mena de detalls. Cadascun inclou una frase d’aclariment sobre el fet mostrat.
El relat comença amb les persones que varen poblar el territori fa més de tres mil anys. Pel camí van desfilant romans i visigots. Res es diu de grecs o ibers, els quals deuen estar englobats dins de “primers poblats a 500 ac”. Ni una paraula dels musulmans.
Per alguna raó que desconec, l’artista finalitzà l’obra amb la derrota del 1714. Per què no va continuar fins al segle XX amb la república, les dues dictadures i la democràcia? Potser ho tenia previst, però llavors el monument hauria tingut unes dimensions encara més considerables.
Fets i gent
Seguidament, l’obra fa un repàs a alguns esdeveniments i personatges cabals de la història catalana. Malgrat això, penso que la tria és irregular i hi ha omissions inexplicables. A continuació, s’esmenten, entre altres, les Corts catalanes, el Compromís de Casp, la revolta dels Segadors i el tractat dels Pirineus. També apareixen l’expedició a Sardenya del segle XIV, així com les conquestes de Mallorca, de Sicília, de València i de Nàpols.
No hi podia faltar la llista de comtes de Barcelona i de personatges rellevants com per exemple, l’almirall Roger de Llúria o els reis Guifré el Pilós, Pere el Cerimoniós, Martí I i Jaume I. El darrer plafó indica l’autor, l’arquitecte i també que el monument fou inaugurat el quatre de juny de 1985 amb la presència del llavors president de la Generalitat Jordi Pujol.
Observant les imatges
Les il·lustracions semblen haver estat inspirades en algunes de les diverses publicacions il·lustrades de Catalunya, com la que dotze anys abans varen fer Ferran Soldevila i Josep Granyer.
És imprescindible que t’acostis per observar com ha fet els rostres, els drapejats o les làmpades per gaudir d’aquest preciosisme. Cal remarcar la minuciositat i el grau de detall que Planas aconseguí en cada una de les escenes. Així mateix, el relleu es torna més subtil quan es tracta d’esbossar el fons i no interessa entorpir la visió de l’escena principal.
Com a curiositat, hi ha sis plafons on els textos han estat treballats en alt relleu. Em pregunto quina pot haver estat la raó d’aquest canvi.
L’artista
Nascut el 1916 a Avinyó i fill d’un contractista d’obres, Carles Planas i Pons tenia afició i habilitat pel dibuix. Això no obstant, hagué de continuar l’ofici patern per guanyar-se les garrofes. Després de formar una família, freqüentava Berga on tenia moltes amistats, entre les quals hi havia l’alcalde de la ciutat. Fou precisament, arran d’aquesta relació que, anys més tard, sorgí la idea d’instal·lar els relleus de pedra que hi ha a la plaça de Catalunya a Berga.
Passada la Guerra Civil, per haver participat activament com a milicià republicà, Planas se n’anà al Brasil juntament amb el seu oncle. Per raons que no venen al cas, allà rebé l’encàrrec d’un gran mural per a l’ambaixada soviètica en aquell país, que mai es dugué a terme. De tornada a Catalunya, s’instal·là a Torredembarra, on visqué més de quaranta anys en què projectà un monument dedicat a la història de la vila, inaugurat el 2005. Finalment, quan tenia una edat prou avançada, redactà unes memòries explicant la seva trasbalsada vida.
Possibles mancances
Per acabar, quan llegeixo relats històrics em sorprèn que poques vegades es tenen en compte fets i personatges catalans igualment rellevants. Per exemple, i ja que el monument de la plaça de Catalunya a Berga, parla dels dolmens i arriba fins al segle XVIII, també podria haver-hi un esment d’invents fets per catalans, com l’astrolabi o el primer atles; de la pesta bubònica del segle XIV, del terratrèmol del segle XV o de la carismàtica figura de l’abat Oliva.
Al cap i a la fi, són esdeveniments que formen part de la història i han modelat i influït els successos polítics del moment.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Catalunya, Berga
Saber més
- Carles Planas i Pons, escultor, catalanista i republicà, per Quirze Grifoll
- Plaça de Catalunya: patrimonicultural.diba.cat
- Ramon Masferrer: epdlp.com
