Les rajoles de la Patum de Berga (Berguedà).
Abans de res, he de reconèixer que soc poc aficionat de les festivitats populars. No perquè no m’agradin, sinó perquè, com a persona amant de la tranquil·litat i la solitud, les multituds m’atabalen.
Per exemple, la prou coneguda Patum de Berga. Costa de creure que a la plaça de Sant Pere, un espai irregular de només tres-cents metres quadrats, amb pronunciats desnivells, amb escalinates i un mur que la divideix, hi puguin cabre més de set mil persones. I que, a més, quedi espai per fer els balls.
Ara bé, això no impedeix que em captiva el folklore perquè, en el fons, és conseqüència de fets històrics, alguns, com la Patum, molt reculats.
Els orígens d’aquesta manifestació festiva es remunten al segle XIII amb la celebració de Corpus Christi. La primera referència de la Patum de Berga és de la processó del 1454. De mica en mica, s’anaren afegint petites escenificacions, anomenades entremesos, amb un objectiu moralitzant. Aquestes representacions prengueren entitat pròpia amb el temps i esdevingueren populars, més pel seu vessant festiu que no pas per l’educatiu. De fet, arribà a tal grau de disbauxa que es decidí prohibir-los a l’interior de l’església. Malgrat que també es feien en altres poblacions, a Berga s’han mantingut vives al llarg dels segles.
El carrer Major
En aquesta ocasió, ens fixarem en les rajoles de la Patum que, des de fa cinquanta anys, pavimenten l’emblemàtic carrer de la Ciutat. Aquest carrer és l’únic del nucli antic que es pot considerar més o menys recte. Antigament, es coneixia com a carrer Major, però el 1877 l’Ajuntament canvià el nom per commemorar que la vila de Berga havia obtingut el títol de ciutat. Aquí se situaven els principals edificis i els comerços. Tanmateix, la gent el continua nomenant carrer Major.
El carrer fou pavimentat el 1976 amb unes rajoles que han esdevingut icòniques. Des de llavors, el pas de vehicles i de gent, ha malmès moltes d’aquestes rajoles de la Patum, per les quals ara ja no hi ha recanvi. Foren produïdes per Escofet, una prestigiosa empresa barcelonesa que ja fa temps que no fabrica aquest model de paviment, de manera que s’ha destapat un debat sobre com solucionar el problema. És ben curiós com l’aparença de les rajoles canvia segons la llum i la brossa acumulada dins dels relleus que, de vegades ens fa veure les imatges més clares i altres més fosques. Però, qui va fer aquests bonics dissenys? Doncs d’això no he trobat cap informació.
El Tabal
En primer lloc, parlem de l’instrument musical per excel·lència d’aquesta festivitat. Diuen que el nom prové de l’onomatopeia del repic —pa-tum, pa-tum— produït pel Tabal. Es tracta d’un instrument de percussió, com un tambor, per entendre’ns. Des del segle XVII, és l’instrument que acompanyava i dirigia totes les representacions d’aquesta festivitat. Tot i que més tard s’introduïren altres instruments, el tabal continua sent una peça imprescindible en tots els actes.
Els Turcs i els Cavallets
Probablement, és una de les actuacions més antigues d’aquesta festivitat, que es remunta al segle XVII. Representa l’enfrontament entre les forces cristianes i les turques, representades per cavallers muntats en cavalls de cartó. Com ja et pots pensar, els cavallers turcs sempre surten perdent. D’això ara en diríem que es pot tractar de quelcom políticament incorrecte. Però si vas a mirar, el pirata que assaltava les nostres costes al segle XVI, ara és considerat un heroi a Turquia.
Les Maces
Dins d’una mena de recipient rodó amb un mànec, hi ha pedres que fan un determinat soroll quan se sacseja. Aquests elements els duen persones disfressades de dimonis que van dansant fins que peten uns fuets que hi ha a les Maces. Llavors, els dimonis cauen a terra i uns Àngels els acaben d’estomacar amb llances i espases, representant el triomf del bé sobre el mal. Antigament, només hi havia un àngel, que era sant Miquel. Un segon àngel s’afegí al segle XIX per ajudar l’arcàngel.
Les Guites
Quan una bèstia, com una mula, acostuma a tenir mal geni i a donar coces —guitzes—, es diu que és guita. En temps reculats només hi havia una Guita, que rebia altres noms, com Mulassa i Mulafera. Però a final segle XIX, s’incorporà la Guita Xica, que la gent nomena la Boja.
Dins del bestiari festiu de la Patum, la Guita té un llarg coll i un cap de drac que treu foc. El cos és tan gran que és portat per un grup de persones. És un element que pràcticament no ha canviat des del segle XVII, motiu que el fa únic i singular. Aquest és l’únic cas en què s’utilitzen dues rajoles per il·lustrar-ho al paviment del carrer de la Ciutat.
L’Àliga
Sense cap mena de dubte, tot i que s’incorporà al segle XVIII, molt més tard que la resta d’elements del bestiari, aquesta és la figura que més identifica la festivitat de la Patum. De fet, tot i que es desconeix la raó, arribà a tenir el privilegi de ballar a l’església i de desfilar davant de la custòdia durant la processó de Corpus. Sembla que podria haver estat una conseqüència per haver passat la ciutat a dependre del rei i deslliurar-se del domini feudal. En aquest cas, el ball i la música solemne són ben diferents dels de les altres comparses.
Els Nans Vells
Al segle XIX els nans es posaren de moda arreu. En aquest cas, foren un obsequi fet a la vila el 1853 per part d’un diputat a Corts del districte de Berga. Lluint perruques i tricorns o barrets de tres pics, els quatre personatges ballen tocant les castanyoles amb les mateixes melodies dels gegants.
El tricorn evolucionà a partir d’un barret d’ala ample, conegut com a xamberg, que es duia al segle XVII. Aquest s’anà modificant, doblegant l’ala per tres punts, molt usat primer per militars i després per civils. Més tard, quedà relegat a ocasions cerimonials. No confondre amb l’obsolet tricorni de xarol que, encara ara, fa servir la Guàrdia Civil peninsular.
Els Gegants
Amb els seus quatre metres d’alçada, les dues parelles de Gegants vesteixen de sarraïns i, anacrònicament, ballen una dansa que és com un vals. Citats ja al segle XV, tot i ser molt diferents dels actuals, formen part d’una de les escenificacions més antigues de la península, vinculades amb la processó de Corpus.
Sembla que això de vestir-los com a nobles sarraïns tingué lloc al segle XIX, arran de la victòria espanyola a la Guerra d’Àfrica. Per si no et sona, aquest enfrontament bèl·lic tenia per objectiu que el Marroc deixés de tocar els nassos als destacaments espanyols de Ceuta i Melilla. Arran de la victòria, s’estengué una onada de patriotisme, amb el suport de l’Església catòlica que animava a destruir l’islamisme.
No havia acabat el segle que l’Ajuntament de Berga afegí una altra parella de gegants de pell fosca. Ara sembla que deuen ser berguedans de soca-rel i convertits al cristianisme, ja que l’home llueix l’escut de la ciutat al pit.
Els Nans Nous
A les acaballes del segle XIX, els Nans Vells —permet-me l’acudit fàcil— ja eren vells i estaven tronats. Per aquest motiu es feren uns altres de nous per substituir-los. Coses de la nostàlgia, els vells continuaren fent ballarugues. Tanmateix, els nous dansaren altres ritmes, un dels quals ha esdevingut el més popular d’aquestes festes. No havien passat ni vint anys, que els Nans Nous també havien envellit i foren arraconats pel mal estat en què es trobaven. Uns anys després, tornaren a ressuscitar per voluntat popular.
Els Plens
Es tracta d’uns dimonis que, des del segle XVII, van ‘plens de foc’. Són el moment estel·lar de la festa, on cent personatges que cremen milers de fuets converteixen la plaça en un infern. En aquesta espectacular representació s’han volgut veure rituals ancestrals relacionats amb les divinitats vinculades amb la fecunditat dels camps. Segons Joan Amades, el primer esment d’un ball de diables, tingué lloc el 1150, durant un banquet amb motiu del casament de Ramon Berenguer IV i la princesa Petronil·la, filla del rei d’Aragó.
I fins aquí, tot el que et puc dir sobre les rajoles de la Patum que hi ha al carrer Major de Berga.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- La capacitat de la plaça de Sant Pere: aquibergueda.cat – aquibergueda.cat
- La Patum: ca.wikipedia.org – lapatum.cat
- Carrer de la Ciutat: Toponímia berguedana
- Gegants Vells: gegantcat.com
- Gegants Nous: gegantcat.com
- Nans Nous: ca.wikipedia.org
- Plens: artesaniacamps.com
- Les rajoles del carrer Major: aquibergueda.cat
