La torre del comte de Fígols a Cercs (Berguedà).
Se sap que al segle XVII els Olano vivien en un poblet de l’interior de Biscaia. D’allà van anar a Bilbao on es dedicaren a l’activitat naviliera i comercial, fet que els va dur a Liverpool, juntament amb altres famílies basques per dedicar-se més intensament al comerç d’ultramar.
Poc donats a relacionar-se fora de la seva comunitat, es casaren entre famílies -basques, naturalment-. Un dels descendents va ser un gran comerciant i home de negocis, qui reuní una fortuna que a tu i a mi ens faria enrogir.
El 1858 naixia a Liverpool el seu fill José Enrique de Olano, peça clau en la història que anem a veure tot seguit.
Quan el pare va decidir reorientar els negocis familiars, s’instal·là a Barcelona amb José Enrique, qui aviat va demostrar dots organitzatius. Llicenciat en enginyeria, va estar molt vinculat en diversos aspectes amb el port de la ciutat.
D’altra banda, amb una facilitat natural per les relacions públiques, va establir bons contactes amb la burgesia catalana.
Interès pel carbó
Aquestes relacions l’ajudaren a conèixer, a finals del segle XIX, les oportunitats de la mineria i s’interessà per la conca de Berga.
Així doncs, el 1893 el grup de la família Olano comprà les concessions mineres de la zona de l’alt Berguedà, que poc després passaren íntegrament a mans de José Enrique.
Aquest seria l’inici d’una brillant etapa industrial a la zona, de la qual en parlaré en un altre article.
El cas és que el 1908 Alfons XIII visitava la productiva empresa qui, per la labor realitzada, recompensà José Enrique amb el títol de comte de Fígols.
No oblidem que el xicot va ser senador, diputat a les Corts, president de la Diputació de Barcelona, així com també col·leccionà tot un seguit de títols nobiliaris. Actualment, un Olano és el IV comte de Fígols.
Per cert, Fígols és un petit municipi del Berguedà a només sis quilòmetres d’aquí que s’hi arriba per una tortuosa carretera.
Ignoro perquè el títol duu aquest nom, ja que les mines es troben dins el terme municipal de Cercs. Tot i això, el conjunt d’instal·lacions mineres es coneixen amb el nom de Fígols -i també de Cercs-.
El suposat arquitecte
Com he dit, en José Enrique de Olano y Loyzaga vivia a Barcelona. El 1918 encarregar a Enric Sagnier una descomunal mansió a la Via Augusta, que només cinquanta-quatre anys després va desaparèixer, per donar pas a un espantós bloc d’oficines.
Com a mínim deu anys abans, ja s’havia fet construir una segona residència a Cercs, a peu de fàbrica. Tanmateix, no sé si el lloc era el més idoni, a causa del desagradable soroll que es devia escoltar.
El cas és que el 1908 la torre del comte de Fígols ja estava construïda. Es desconeix qui va ser l’autor, però, tenint en compte que la mansió de Barcelona va ser projectada pel prolífic Enric Sagnier i Villavecchia, és probable que aquesta mansió també es degui a ell.
Per exemple, només a Barcelona, Sagnier va realitzar la Duana del Port, el Palau de Justícia, el Temple Expiatori del Sagrat Cor i l’edifici de la Caixa de Pensions, entre molts altres.
Sense oblidar la desapareguda seu del Reial Club Nàutic de Barcelona, projectada per Sagnier quan José Enrique era el president d’aquesta entitat.
Un castell de pega
Seguint els corrents neomedievalistes del moment, l’arquitecte va projectar un fantasiós edifici amb l’aparença de castell, on no falten els característics merlets i la torre.
Per exemple, pots comparar aquesta construcció amb el castell de Jaumar a Cabrils, el de Castelldefels, el de Castellet, el de Vila-seca o la Torre Salvana a Santa Coloma de Cervelló.
A l’entrada hi ha -el que queda, és clar- una monumental llar de foc, darrere de la qual arrenca l’escalinata que duu a un gran distribuïdor, il·luminat per una claraboia.
Tenint en compte que Sagnier no era molt amant d’utilitzar el vitrall, la ceràmica o l’esgrafiat, no ha d’estranyar veure aquí poc ús d’aquestes tècniques.
On més es va lluir va ser a la claraboia, on hi ha un fris esgrafiat amb papallones. Més amunt, destaca una deteriorada pintura al sostre que reprodueix un bucòlic paisatge, envoltat d’una sanefa floral pintada.
D’altra banda, cada estança està pavimentada amb rajoles hidràuliques de diversos motius.
Uns altres elements interessants són els balcons semicirculars de la façana principal, amb columnes salomòniques i rematats per una cúpula amb un estrany pinacle.
Finalment, després de la Guerra Civil i fins al 1980, la mansió dels Olano va ser usada com a oficines de l’empresa Carbones de Berga, S.A.
El 2009, l’actual de propietari de la torre volia convertir-la en equipament turístic, però sembla que no va arribar a cap acord.
Avui dia, la torre del comte de Fígols només atreu persones interessades per fotografiar llocs abandonats, grafiters i amants del misteri que pretenen descobrir les veus dels esperits que el van habitar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: La Consolació. Cercs
Saber més
- Palau dels Comtes de Fígols: barcelofilia.blogspot.com
- Comtat de Fígols: wikiwand.com
- La línia de terme, una eina bàsica per la gestió municipal, per S. Albrich (pàg. 58)
- José Enrique de Olano: wikiwand.com
- Enric Sagnier: wikiwand.com
- Torre del Comte de Fígols: patrimonicultural.diba.cat
- José Enrique de Olano y Loizaga, comte de Fígols, per J. Noguera
- El propietari de la torre del comte de Fígols vol revalorar-ne l’entorn: regio7.cat
👌🏻👍🏻 (m’agrada!) 👏🏻👏🏻👏🏻
Gràcies!
El blog m’ha fet una mala jugada i m’havia programat un munt d’articles pel mateix dia :-/
Sort que m’acabo d’adonar, si no avui tindries lectura fins a la matinada ;-D