Itinerari per Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), visitant el Barri de Dalt.
Cerdanyola, com uns quants llocs del Vallès, ha patit la trista sort de tenir tot el necessari per al creixement indiscriminat. Entre guerres, industrialització i especulació, la ciutat ha perdut un important patrimoni. Sortosament, el que queda es fa per conservar-lo.
Et proposo començar al rovell de l’ou. Així doncs, situa’t al mig de la plaça de Joan Pau II.
Compartint la capa
En primer lloc, l’església de Sant Martí probablement no serà del teu gust, ja que està inspirada en diferents estils d’època medieval, que a principi segle XX era el que es portava. La va projectar Claudi Duran, arquitecte amb molta obra, tot i que poc coneguda i precursor en l’ús del ciment armat, quan ningú donava un duro per aquest material.
Parlant sobre el patró de la ciutat, et diré que Martí va néixer a Hongria al segle IV, esdevingué soldat i es convertí al cristianisme. Es feu famós en compartir la seva capa amb un pobre. Després se n’anà a França, on va fer diversos miracles i els habitants de Tours l’escolliren bisbe. Tanmateix, en morir, el cos se’l disputaren dues poblacions, fet que la llegenda ha alimentat amb imaginatius miracles.
Un arquitecte molt prolífic
Especialment actiu al Vallès a principi segle XX, Eduard Maria Balcells ens ha deixat rellevants obres modernistes i noucentistes, algunes aquí mateix, a Cerdanyola. A tocar de l’església pots veure la Rectoria, d’aire neogòtic, que va quedar inacabada per manca de pressupost, però ja et permet intuir el geni de l’arquitecte.
La Dolorosa de la Dolors
Tot seguit, a un costat de la plaça veuràs la casa Dolors Balcells, germana de l’arquitecte, a qui encarregà la reforma de l’edifici. En aquesta obra primerenca, l’Eduard s’inspirà en l’estil gòtic. A la façana hi ha unes rajoles amb la Marededeu dels Dolors, en honor a la mestressa de la casa. De fet, és una còpia de la ‘Dolorosa amb les mans obertes’ que Ticià va pintar al segle XVI per a l’emperador Carles.
Empanada d’estils
Continuant amb aquest itinerari per Cerdanyola, gira la vista i trobaràs l’Ajuntament, també de Balcells. Bé, només la façana principal és d’ell. La resta és el resultat de diverses ampliacions que han desvirtuat l’aspecte original. Per la forma sinuosa de la façana, t’adonaràs que, com d’altres noucentistes, l’arquitecte va canviar de registre inspirant-se en l’estil barroc.
Malgrat que enlloc apareix una sola menció, vull destacar els meravellosos plafons ceràmics que decoren les ampliacions de l’edifici. Són obra d’Elisa Arimany, una ceramista nascuda el 1940 i que ha tingut una brillant trajectòria.
La bombonera
Entra al carrer de Sant Martí. Al número 77 destaca la Casa Mongay, primorosament decorada per Balcells, amb esgrafiats modernistes. Para atenció a cada detall amb deteniment. Els cercles amb les tres cintes penjants són un tret distintiu de l’arquitecte, present en altres edificis seus.
De Filipines a Cerdanyola
A continuació, al número 88 hi ha l’antic Casino, lloc de trobada d’estiuejants d’alt nivell, de principi segle XX, com Enric Granados o Pau Casals. Després fou la residència del joier Evarist López, qui feu fortuna a les Filipines i encarregà la reforma, a qui? A Balcells! Actualment, és la seu del magnífic Museu d’Art, que conserva una destacada col·lecció de vitralls modernistes, de visita imprescindible.
Abans del modernisme
Continua pel mateix carrer, tot i que ara està dedicat a Sant Ramon. Atura’t al número 124, davant de l’habitatge conegut com a Torre Vermella. L’ús del maó vist fou una característica del modernisme. Això no obstant, a final segle XIX ja es va començar a utilitzar, com en aquest edifici. Era propietat de tres germans, un dels quals arribà a president de la Diputació de Barcelona.
Veure i ser vist
Potser et preguntaràs per què hi ha tantes mansions en un mateix carrer. La raó és que aquesta era la via principal que unia Cerdanyola amb Sant Cugat i, per tant, un bon aparador per fer-se veure.
Per acabar, al número 128 veuràs la Casa Llopis, un altre bon exemple de residència d’estiueig de la burgesia catalana de final segle XIX. És d’inspiració clàssica, però amb una barreja d’estils, d’allò que en diuen eclecticisme. S’atribueix a Gaietà Buïgas, cap de l’Exposició Universal de 1888, autor del monument a Colom de Barcelona i pare de Carles Buïgas, el de la Font Màgica de Montjuïc.
El carrer Sant Ramon continua encara uns vuit-cents metres més. Si anessis més enllà arribaries a Sant Cugat del Vallès. Però finalitzem aquí aquest breu itinerari per Cerdanyola del Vallès. Si encara vols fer alguna altra descoberta pel Barri de Dalt, pots acostar-te al carrer de les Escoles i veure l’antic edifici escolar, una altra mostra modernista del nostre amic Eduard Maria Balcells.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Església de Sant Martí: poblesdecatalunya.cat
- Claudi Duran i Ventosa: ca.wikipedia.org
- Duran i el ciment: cehopu.cedex.es
- Eduard Maria Balcells i Buigas, per J. M. Romero Martínez
- Casa Dolors Balcells: joandalmaujuscafresa.blogspot.com
- Dolorosa amb les mans obertes: museodelprado.es
- Ajuntament: canoliver.cerdanyola.cat
- Elisa Arimany: elisaarimany.blogspot.com
- Casa Evarist López: mac.cerdanyola.cat
- Museu d’Art de Cerdanyola: rondaller.cat
- Gaietà Buïgas: ca.wikipedia.org
Què veure a prop
- Sabadell
- Bellaterra
- Santa Maria de Barberà del Vallès
- Sant Pau de Riu-Sec
- Casa Monès de Sant Cugat del Vallès
