Aquarel·la de Canovelles, amb l'església romànica de Sant Fèlix al fons.

Sant Fèlix de Canovelles

Als afores de Granollers hi ha una gran avinguda on van esgotar els permisos per fer rotondes i posar bonys per tal de reduir la velocitat dels vehicles. I també es veu una espantosa església, potser dels anys 70 que et donen ganes de passar de llarg. Però uns metres més amunt  hi ha una petita joia romànica: l’església de Sant Fèlix de Canovelles (Vallès Oriental).

Integrada en un antic micronucli rural, Sant Fèlix de Canovelles és un món a part. Com acostuma a passar, l’he trobat tancada. Però l’exterior bé val una aturada. L’edifici probablement fou construit durant el segle XI, tot i que modificacions i reformes posteriors li han canviat la fesomia.

Aquarel·la de Canovelles, amb l'església romànica de Sant Fèlix al fons.

Aus celestials

La portalada romànica sembla que era situada en un lateral i posteriorment l’encastaren aquí. Entre altres elements, hi ha diversos éssers alats, algun fins i tot, amb cara humana.

Antigament, l’au era un animal amb diferents càrregues simbòliques, segons de quin ocell es tracti. En grec, el mot ocell ve a dir missatge del cel. És l’únic animal que enllaça el cel i la terra i per tant, alguna cosa divina deu amagar. Pot representar l’ànima i la immortalitat. Recorda que els àngels es representen amb ales, com els ocells.

Capitells de la portalada de Sant Fèlix de Canovelles

L’africà

Fèlix o Feliu fou un diaca de Narcís, bisbe de Girona al segle IV dC. Segons unes versions, és d’origen africà i segons unes altres, alemany. La versió oficial diu que va néixer en una ciutat a la vora de Tunísia, en el si d’una família sense problemes econòmics, així que tingué una vida fàcil. Mentre estudiava va conèixer en Cugat i tots dos es convertiren a la religió de moda.

Portalada romànica de Sant Fèlix de Canovelles.
Portalada de Sant Fèlix.

Amb la persecució contra els cristians, Feliu i Cugat van venir cap a casa nostra a predicar. Seria el seu darrer viatge. Feliu anà a parar a Girona i Cugat ja t’ho pots imaginar, a Sant Cugat del Vallès. L’eloqüència de Feliu aviat va fer que el capturessin i passés per un seguit de turments que t’estalvio, fins que va morir. Un cop enterrat a Girona, la tomba generà una important riuada de pelegrins.

Cal que donis la volta al carrer per veure la nau i l’absis des de l’exterior, que -opinió meva molt personal- sembla restaurat amb un excés de cura.

Absis de Sant Fèlix de Canovelles

El comte desterrat

Si algun dia aconsegueixes visitar l’interior de Sant Fèlix de Canovelles, veuràs que hi ha una tribuna a la banda esquerra. Per conèixer la raó, cal que ens remuntem al segle XVI, quan s’enderrocà una de les petites capelles laterals situades a la capçalera de l’església, que les persones enteses anomenen absidiola, per tal de fer un pas que comuniqués amb el mas de Can Castells. Aquest casal fortificat, també conegut com a Can Magarola, data del 1420 i es troba literalment adossat a l’església.

El 1678, Jeroni de Magarola i de Grau obtingué permís per construir la tribuna. El pare i l’oncle d’aquest senyor foren uns destacats servidors de la Corona d’Aragó, motiu pel qual, en Jeroni qui, després de tenir diverses activitats militars, fou un fiscal de la Reial Audiència de Catalunya entre altres càrrecs, gaudí de bones connexions socials.

Inscripció al portal de Can Magarola.
Can Magarola.

Durant la guerra de Successió (1701-1715), Magarola es decantà del bàndol austriacista, provocant el recel de la Generalitat de Catalunya, la quan l’acusà d’haver practicat diverses detencions considerades il·legals. Per aquest motiu, fou desterrat a Canovelles. Tot i això, l’arxiduc Carles d’Àustria -o Carles III-, li concedí el títol de comte dels Quadrells, un municipi del Solsonès on Magarola tenia una propietat.

Durant les Guerres Carlines del segle XIX, el territori jurisdiccional estava dividit en quatre districtes, denominats quarters. Convertit en “Cuartel de Levante“, Can Magarola esdevingué refugi durant aquell temps de conflicte. Per tant, no fou una caserna militar, com a primer cop d’ull pot semblar.

Detall de la portalada romànica.
Portalada de Sant Fèlix.

INFORMACIÓ PRÁCTICA

Situació: carrer de Sant Feliu, 3. Canovelles

Saber més

Què veure a prop