Avui parlaré d’un lloc que costa de trobar al mapa: la petita població gallega d’Horta, tot i que també ho trobaràs escrit com A Horta. Pertany al municipi de Becerreá, és a cinquanta quilòmetres de Lugo i no surt a cap guia. En total deuen viure unes quinze persones, mira si n’és de petit! És d’agrair que algun veí ha ajudat amb rètols propis. L’indret és un escampall de masos repartits en un paratge idíl·lic.

Horts de muntanya
En primer lloc, el nom prové del llatí hortus, que significa petit terreny prop de la casa, on es cultiva verdura i fruita. Molt antigament, és a dir, en temps dels romans, aquesta zona era coneguda pel conreu del lli, molt apreciat a Roma.
Una dita popular, que expressa la rivalitat entre poblacions veïnes, assegura que ‘os de Horta comen o caldo nunha biorta, i os de Torallo nun fardallo’. Biorta i fardallo són una mena de farcells per carregar els productes de la terra.
A peu de carretera destaca un habitatge on ja no viu ningú, però que ens parla d’un temps no massa llunyà, en què la família rica dominava damunt les altres, el que s’anomena caciquisme.

San Bieito
A l’altre costat de la carretera se situa la capella particular del mateix habitatge, documentada al segle XV i reconstruïda més tard pel propietari. Està dedicada a San Bieito —sant Benet—, entenc que el de Núrsia, ja que a la façana es representa amb el bàcul i el llibre de la regla que va crear. Aquest sant era tan estricte, que els seus propis monjos van intentar enverinar-lo en repetides ocasions.

Pecat petrificat
Davant hi ha el cruceiro. Les creus a Galícia tenen una merescuda fama perquè n’hi ha moltes i són molt treballades. Normalment, per una banda, es representa Crist crucificat i al darrere, un sant o la marededeu. Acostumen a situar-se davant una església o en una cruïlla de camins. Diuen que ‘onde hai un cruceiro, houbo un pecado’. Serà cert o no, però alguns d’ells tenen inclús un petit altar.

Vida rural
Com he comentat, la petita població gallega d’Horta pertany al Concello de Becerreá, porta d’entrada a l’espai natural Os Ancares, el segon més gran de Galícia, on es poden fer moltes excursions. Per tant, veuràs infinites extensions de bosc verge i muntanyes.
Tanmateix, els habitants dels petits nuclis d’aquesta zona, viuen de la ramaderia i l’agricultura. Pràcticament, no hi ha fàbriques, però les noves generacions no volen continuar amb aquest difícil estil de vida rural amb unes duríssimes condicions climàtiques.

Llar amb encant
Però és aquí on puc dir que he tastat la veritable empanada gallega i la carn més tendra. Amb aquestes línies, el meu agraïment a tota la família de l’Anuncia, una persona encantadora a qui l’edat i el clima no li treuen l’humor.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El topònim i la casa-torre: arqueoloxiadosancares.blogspot.com
- Capela de San Bieito: patrimoniogalego.net
- Benet de Núrsia: wikiwand.com
- Os Ancares: ancares.info
- Cruceiros: lanaveva.wordpress.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: