Portes del Fossar Vell de la Catedral de Tarragona.
Des del segle XI que els monjos rondaven per Tarragona, però cent anys més tard és quan comença a prendre forma l’edifici que ara coneixem com a catedral. Es va edificar damunt un temple romà, costum molt comú en les esglésies de tots els temps: és la millor manera de demostrar qui guanya i qui perd.
A un costat de la construcció, al carrer de les Coques, encara pots veure la capella de santa Tecla la Vella, envoltada d’un espai que havia estat el cementiri d’uns quants privilegiats, ja que no tothom podia ser enterrat. Es coneix com el Fossar Vell.
El costat que dona al carrer estava tancat per un mur de pedra, però el 1894 es col·locà una reixa i un porta de ferro. Què va passar aquell any? Doncs va tenir lloc el Congrés Catòlic. Aquests congressos van fera finals del XIX i principis del XX per intentar posar-se d’acord entre els catòlics, ja que estaven dividits entre els seguidors del Vaticà i els de les noves corrents més lliberals i progressistes.
L’autor
El disseny és obra de Ramon Salas i Ricomà, peculiar personatge qui exercí d’arquitecte. Influenciat pel modernisme i l’eclecticisme —un estil que barreja diversos estils—, va deixar una bona mostra de la seva obra a Tarragona. També es responsabilitzà de la restauració tècnica —que no artística— de monuments, com el monestir de Poblet i el Pilar de Saragossa.
Però la curiositat és que aquest senyor també fou director dels Bombers de Tarragona, reorganitzant i modernitzant aquest servei.
Informació de les portes del Fossar Vell de la catedral de Tarragona no n’he trobat. Però com que soc així, intentaré fer una interpretació. Vista de lluny, em recorda les cobertes de vells manuscrits. Unes filigranes amb fulls d’acant, acaben amb forma de C —de Congrés?— rematades amb caps de drac.
Els símbols
La fulla d’acant simbolitza la vida eterna. És habitual trobar-la als cementiris. A la Grècia clàssica estava molt escampat el mite que deia que aquesta planta havia brotat del cadàver d’un heroi. Per això era habitual dipositar fulles d’acant als enterraments com a record de la vida eterna.
Així mateix, el drac és molt present a la nostra cultura. De vegades té connotacions negatives, però també es creu que vigila les entrades. Per aquest motiu, el veuràs sovint a les portes de les esglésies, també a la catedral de Tarragona. La paraula drac ve del llatí draco que vol dir serp molt grossa. Per això el veuràs moltes vegades amb un cos allargat, com aquí.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de les Coques, 4. Tarragona
Saber més
- Recorregut per la Tarragona modernista, per A. I. Serra (pàg. 16)
- Santa Tecla la Vella: eltallerderecerca
- Congreso Católico Nacional: wikiwand.com
- Significat dels dracs
- Significat de l’acant
- Ramon Salas i Ricomà: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: