Els esgrafiats més grans d’Europa

L’església de Sant Martí de Sant Celoni (què devia passar perquè el sant patró sigui diferent al qui dona nom a la ciutat?) llueix a la seva façana barroca uns monumentals esgrafiats que passen per ser els més grans d’Europa. Segons es pot veure a dalt de tot, foren executats el 1762, uns quants anys després que s’inaugurés el temple.

De Celoni a Martí

Allà pels temps de la coca de pinyons, és a dir, al segle XI, es construí una capella al peu del camí ral que anava de Barcelona a Girona. La capella es posà sota l’advocació de sant Celoni -altrament dit Celedoni o Celdoni-, de qui et parlaré més avall. L’indret, estratègicament situat en un lloc de pas, pertanyia a l senyor del Montseny, Guillem Umbert I. Està situat dins dels terrenys de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs, situada a uns cinc-cents metres d’aquí, arran de la riera de Pertegàs. Això va propiciar el creixement d’una vila que prengué el nom de la capella.

La població creixia i creixia, fins que al segle XVII es bastí un nou temple dedicat a Martí que, entre guerres i incendis, va trigar prop d’un segle en acabar-se. A tot això, l’antiga capella dedicada a Celoni va restar oblidada i actualment només es conserven unes poques restes que s’aprofitaren per edificar habitatges particulars (a la plaça dels Estudis).

Esgrafiats de l'església de Sant Martí de Sant Celoni.
En Martí.

Amb capa i espasa

Una gran portalada dona accés al temple. Al centre, dins d’una fornícula, hi ha una escultura de sant Martí, executada el 1953 per Lluís Domènech i Montaner. Cal aclarir que, dels vuit Martí que l’església té en nòmina, aquí es venera Martí de Tours.

Martí era un soldat romà nascut a Hongria que, allà pel segle IV, va voltar més que un guia turístic. Això li va permetre conèixer la religió de moda, el cristianisme. La fantasiosa llegenda explica que va trobar un pobre pelant-se de fred. Amb l’espasa, esquinçà la seva capa en dos i li donà la meitat a l’indigent perquè s’abrigués. Segons la norma, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit. 

Quan tenia uns quaranta anys, Martí es retirà de la vida militar i s’anà a França, on tampoc parava quiet, visitant els pagesos per convertir-los. Finalment fou escollit bisbe a Tours

Esgrafiats de l'església de Sant Martí de Sant Celoni.
En Celdoni.

Escenografia barroca

A la part inferior de la façana pots veure dos arcàngels que protegeixen l’entrada, no sigui que s’escoli alguna persona indesitjada. El de la dreta, matant el drac amb l’espasa -com sant Jordi-, és l’arcàngel Miquel, cap dels exèrcits celestials. El de l’esquerra, damunt d’un munt de rocs i sostenint un escut, no em queda prou clar qui pot ser. Podría tractar-se de l’arcàngel Jegudiel, sovint representat amb una corona a la mà que simbolitza la recompensa per la bona feina espiritual.

Al seu costat i al damunt pots veure la Fe, la Justícia, l’Esperança i la Caritat, és a dir, tot el que cal fer si vols viure en aquesta terra com cal. A continuació, a mitja alçada darrere una balconada, una colla d’angelets músics van tocant instruments per animar la parròquia i endolcir l’arribada al cel. Al seu costat, sant Celdoni i sant Ermenter, cadascú amb la palma de màrtir i una cara que fa pensar que algun angelet desafina.

Esgrafiats de la façana de l'església amb la representació de dos arcàngels amb espasa.
Els arcàngels defensors.

Els germans militars

Segons la tradició -que no la història-, els germans Celdoni i Ermenter eren uns soldats que al segle III vivien a Calahorra -La Rioja- i que es convertiren al cristianisme. Allà es coneixen com a Celedonio i Emeterio. Durant la persecució als cristians, foren decapitats i fi de la primera part. Els relats continuen explicant que els caps d’ambdós germans van arribar en barca a Santander on -suposadament- encara hi són. Unes altres relíquies es dugueren, no em preguntis com, fins al monestir de Sant Celoni.

Sant Martí de Sant Celoni. Esgafiat amb la imatge de sant Ermenter.
L’Ermenter.

La cort celestial

Per acabar, dalt de tot, hi ha un àngel tocant la trompeta com per dir fins aquí heu d’arribar. I tot plegat entre garlandes de flors, columnes i tota mena de decoracions típicament barroques. És una meravella que els esgrafiats de Sant Martí de Sant Celoni es trobin en tan bon estat. En fi, quan hi vagis, observa la façana detalladament: és una joia, tan si t’agrada el barroc com si no.

Esgrafiat de la part superior amb garlandes, un àngel i la data 1762.
Apoteosi angelical.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Mossèn Figueres, 1. Sant Celoni

Saber més

Què veure a prop

Encara no hi ha comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).