Sant Martí de Sant Celoni. Esgrafiats de la façana de l'església.

Els esgrafiats més grans d’Europa

L’església de Sant Martí de Sant Celoni (què devia passar perquè el sant patró sigui diferent al de la ciutat?) llueix a la seva façana barroca uns monumentals esgrafiats que passen per ser els més grans d’Europa.

Van ser realitzats el 1762 segons es pot veure a dalt de tot, uns quants anys després que s’inaugurés el temple.

De Celoni a Martí

Allà pels temps de la coca de pinyons, és a dir, al segle XI, es construí una capella al peu del camí ral que anava de Barcelona a Girona.

La capella es posà sota l’advocació de sant Celoni. L’indret, estratègicament situat en un lloc de pas, pertanyia a l senyor del Montseny, Guillem Umbert I i esta situada dins els terrenys de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs. Això va propiciar el creixement d’una vila que prengué el nom de la capella.

La població creixia i creixia i al segle XVII es construí un nou temple dedicat a Martí que, entre guerres i incendis, va trigar prop d’un segle en acabar-se. A tot això, l’antiga capella dedicada a Celoni va restar oblidada.

Esgrafiats de l'església de Sant Martí de Sant Celoni.
En Martí.

Amb capa i espasa

Una gran portalada dona accés al temple. Al centre, dins una fornícula, hi ha una escultura de sant Martí, realitzada el 1953 per Lluís Domènech i Montaner. Cal aclarir que, dels vuit Martí que l’església té en nòmina, aquí es venera Martí de Tours.

Martí era un soldat romà nascut a Hongria que, allà pel segle IV, va voltar més que un guia turístic. Això li va permetre conèixer la religió de moda, el cristianisme.

La fantasiosa llegenda explica que va trobar un pobre pelant-se de fred. Amb l’espasa, va tallar la seva capa en dos i li donà la meitat a l’indigent perquè s’abrigués. Segons la norma, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit. 

Quan tenia uns quaranta anys, es va retirar de la vida militar i s’anà a França, on tampoc parava quiet, visitant els pagesos per convertir-los. Finalment va ser escollit bisbe a Tours. 

Esgrafiats de l'església de Sant Martí de Sant Celoni.
En Celdoni.

Escenografia barroca

A la part inferior es poden veure dos arcàngels que protegeixen l’entrada, no sigui que s’escoli algun indesitjat. Al seu costat i al damunt apareixen la Fe, la Justícia, l’Esperança i la Caritat, és a dir, tot el que cal fer si vols viure en aquesta terra com cal.

A continuació, a mitja alçada, darrere una balconada, una colla d’angelets músics van tocant instruments per animar la parròquia i que no sembli tan dur arribar al cel.

Al seu costat, Sant Celdoni i Sant Ermenter, amb la palma de màrtir i una cara que fa pensar que algun angelet desafina.

Sant Martí de Sant Celoni. Esgrafiats de la façana de l'església.
Els arcàngels defensors.

Els germans militars

Segons la tradició -que no la història-, els romans Celdoni i Ermenter eren dos germans soldats que al segle III vivien a Calahora -La Rioja- que es van convertir al cristianisme. Allà es coneixen com a Celedonio i Emeterio. Durant la persecució als cristians, van ser decapitats i fi de la primera part.

Els relats continuen dient que els dos caps van arribar en barca a Santander on -suposadament- encara hi són. Unes altres relíquies es van dur, no sé com, fins al monestir de Sant Celoni.

Sant Martí de Sant Celoni. Esgafiat amb la imatge de sant Ermenter.
L’Ermenter.

La cort celestial

Per acabar, dalt de tot, un àngel tocant la trompeta com per dir “fins aquí heu d’arribar”. I tot plegat entre garlandes de flors, columnes i tota mena de decoracions típicament barroques.

És una meravella que els esgrafiats de Sant Martí de Sant Celoni es trobin en tan bon estat. En fi, quan hi vagis, observa la façana detalladament: és una joia, t’agradi o no el barroc.

Sant Martí de Sant Celoni. Esgrafiat de la part superior amb la data 1762.
Apoteosi angelical.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Mossèn Figueres, 1. Sant Celoni

Saber més

Què veure a prop