Aquarel·la de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Entre la Serralada de Marina i la Serralada Litoral

Itinerari per la Serralada de Marina. Trajecte realitzat amb moto.

Una petita ruta circular de 72 km de ruta amb moto per carreteres plenes d’encant que travessen els parcs naturals de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral, a cavall entre el Maresme i el Vallès Occidental.

En primer lloc, sortint de Vilassar de Mar per l’N-II he enllaçat amb la B20 cap a Badalona on he agafat la BV-5011 fins a Montcada i Reixac, una carretera de 7 km desconeguda per a mi que passa pel centre del parc i és tranquil·la, envoltada de naturalesa i perfecte tant per fer amb moto com amb bicicleta.

Montcada i Reixac, Itinerari per la Serralada de Marina.
El pont de ferro de Montcada.

Montcada i Reixac

Abans de començar, vull aprofitar aquest article per fer un manifest de desgreuge. Durant molts anys vaig estar convençut que Montcada i Reixac era el poble més lleig de tot Catalunya: travessat per autopistes i carreteres que no van respectar la seva fisonomia, amb una empresa de ciment que va escapçar la muntanya i ho va cobrir tot d’una densa capa de pols gris… Ho recordo tot fosc, trist, caòtic i ple de cotxes.

I avui m’he reconciliat. L’he trobat net, ple de color, amb el centre sense vehicles, el patrimoni restaurat, senders per caminar … Ha estat una agradable sorpresa.

A veure, l’església és la que és i no té remei. La capella original, datada del segle XI era en un indret més a prop del riu i tres segles més tard es traslladà aquí. El 1888 Enric Sagnier projectava un nou temple d’estil neogòtic que va acabar quaranta anys més tard Joan Baptista Serra de Martínez, qui en aquell temps era l’arquitecte municipal de la vila. A ell se li deu l’ampliació de la Casa Vicens de Gaudí el 1925. A part, ha deixat un bon grapat d’obres a totes les poblacions on va ser arquitecte municipal.

Malgrat això, poc va durar l’edifici, ja que al 36 va quedar totalment destruit. Acabada la guerra s’aixecà de bell nou l’edifici de línies racionalistes que ara pots contemplar, amb un aire més que discutible.

Montcada i Reixac, Itinerari per la Serralada de Marina.
Parròquia de Santa Engràcia.

Sant Pere de Reixac

Seguidament, he pres la carretera BV-5001 que porta a La Roca del Vallès i al cap de 2 km m’he desviat per una pista per visitar l’església de Sant Pere de Reixac del segle XI, tan transformada que costa identificar el poc que li queda de romànic. Es creu que el robuts campanar podria haver estat inicialment una torre de guaita.

Sant Pere de Reixac, Itinerari per la Serralada de Marina.
Sant Pere de Reixac.

Para atenció al rellotge de sol que hi ha esgrafiat al campanar. Fou executat el 1945 per Ferran Serra i Sala. Aquest dibuixant i escultor nascut a Barcelona el 1905 tenia el taller al carrer Llibreteria d’aquesta ciutat. Després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, decidí llatinitzar el seu nom com a Ferdinandus. És especialment conegut pels esgrafiats que va deixar arreu de Catalunya, com els de la Casa Sastre de Piera o els de la Casa del Gremi de Velers de Barcelona.

Rellotge de sol fet per Ferdinandus Serra a Sant Pere de Reixac.
Sant Pere de Reixac.

Tanmateix, la part bona és que es troba en un lloc que paga la pena anar-hi, tant per les magnífiques vistes com pels itineraris a peu que s’hi poden fer.

De la Roca a Òrrius

A continuació, desfent el camí per la pista de terra (que m’ha fet patir una mica perquè tinc els pneumàtics desgastats), he continuat per la BV-5001. No obstant això, et recomano la visita al santuari de Santa Quitèria, a la sortida de Vilanova del Vallès.

Santuari de Santa Quitèria
Santuari de Santa Quitèria.

He continuat fins a La Roca del Vallès on he girat pel trencall que porta a Òrrius (BV-5106).

És una carretera tranquil·la molt apreciada pels ciclistes i que puja un petit port de muntanya. A mig camí pots aprofitar per visitar el ‘Bosc màgic d’Òrrius‘, curiós indret amb escultures exòtiques.

Roc esculpit amb la figura d'un elefant al Bosc Màgic de la Roca del Vallès.
Bosc màgic d’Òrrius.

Per acabar, el seu punt més alt el travessa una pista de terra que agafem a mà dreta i a pocs metres hi ha la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes, documentada des del 1191. Aquest punt és molt freqüentat per ciclistes, excursionistes, motoristes i tothom que vulgui gaudir de la muntanya, ja que aquí es creuen un munt de rutes de tota mena.

Aquarel·la de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Finalment, reprenent la carretera que passa per Òrrius i Argentona he tornat cap a casa, finalitzant aquest itinerari per la Serralada de Marina.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Distància: 72 km. Ruta circular

Saber més

Què veure a prop